Tornen les eleccions i torna el debat sobre els cartells
El set de juny vinent hi ha doble ració d’eleccions -locals i europees- i és per això que de fa uns dies els carrers de tota la República, sobretot les zones urbanes més concorregudes, s’han omplert de cartells electorals de tots els estils i de tots els formats; a més, el fet que a les eleccions locals es presentin molts candidats independents, alguns dels quals se’ls podria considerar d’amateurs que tempten la sort, suposa que hi hagi moltes cares desconegudes.
D’altra banda, com cada vegada que hi ha eleccions, sorgeix el debat sobre si cal embrutar els carrers amb tant de cartell, oimés tenint en compte que, actualment, en plena era digital, amb un bon ús de les xarxes socials es pot arribar a milers de persones, mentre que amb un cartell penjat en un fanal només s’arriba a unes desenes d’electors, i això sempre que els vianants aixequin la vista.
Probablement, és per això que el primer dia que es poden penjar els cartells hi ha una lluita ferotge pels millors llocs, que solen ser els fanals situats en carrers amb més moviment de gent, i a mitja alçada, ni molt alt, que gairebé ningú no el veu, ni molt baix, que corre el risc de ser víctima d’actes vandàlics, essent un clàssic allò de pintar un bigoti al candidat o candidata.
Òbviament, els candidats dels partits més importants tenen una estructura logística al darrere, amb colles de voluntaris que els fan la feina, res a veure amb alguns independents, que han de rebre l’ajuda de familiars i amics. I un cop passats els comicis, els cartells s’han de retirar en un termini màxim de set dies, altrament, segons la normativa vigent, el candidat podria ser multat per embrutar el carrer -a 150 euros el cartell-, tot i que l’administració acostuma a fer els ulls grossos.
Per ara, les diverses iniciatives encaminades a reduir -o fins i tot prohibir- l’ús de cartells electorals no han reeixit i és que, de cara a la galeria tothom és molt amic del medi ambient, però a l’hora de la veritat, tots volen sortir a la foto, sobretot en àmbits com la política, que qui no surt a la foto és com si no existís.
Podeu mirar el vídeo a Liffey TV