Segons l’article 16.2.2 de la Constitució irlandesa, el nombre d’escons al Dáil -la cambra baixa- no pot sortir de la forquilla d’un mínim de 20.000 habitants per diputat i un màxim de 30.000, per la qual cosa, amb l’augment de la població a la República dels darrers anys, que segons les dades del Cens 2022 ja ultrapassa els cinc milions d’habitants -uns 32.022 per diputat-, la Comissió Electoral es veurà obligada a augmentar entre 18 i 20 el nombre de seients al Dáil, passant dels 160 actuals fins als 178 o 180.

Aquest increment suposa estirar al màxim el nombre de diputats i és que segons la Comissió, les circumscripcions electorals -o constituencies- que se’n derivin, haurien de romandre intactes durant, pel cap baix, dues legislatures, és a dir, uns deu anys, llevat de petits canvis en llocs concrets. En aquest sentit, les esmenes constants en el territori abastat per cada constituency, retallant per aquí i per allà, sempre ha tingut com a resultat una forta disrupció i controvèrsia, a banda de generar confusió entre els electors -o constituents-, que poden veure que el seu diputat de confiança ja no els representa.

L’excés de població per circumscripció electoral afecta, sobretot, la costa est, essent el Gran Dublin la zona que necessitarà més canvis atès que hi ha constituencies que ja estan per sobre del límit; és el cas de Fingal, amb 34.100 habitants per diputat, Dublin Rathdown, amb gairebé 34.000, i Kildare North, amb 33.589.

A més, les projeccions de creixement de la població auguren que l’any 2050 hi podria haver fins a 250 diputats, fet que obligaria a fer encara més reformes, no només de districtes electorals sinó d’espai a la cambra baixa a fi d’encabir-los tots; de tota manera, també hi ha qui suggereix que augmenti el límit de 30.000 habitants per diputat i així no convertir el Dáil en una llauna de sardines.

Amb tot, ja hi ha un precedent d’augment notori d’escons; va ser entre les eleccions del 1977 i les del 1981, quan es va passar de 148 a 166 diputats, una xifra que va reduir-se a 158 a les eleccions del 2016 -com a mesura d’austeritat per la greu crisi econòmica que vivia Irlanda en aquell moment-, per finalment augmentar a 160 als darrers comicis, celebrats el febrer del 2020. D’altra banda, el nombre d’escons en joc a cada constituency continuarà fixat entre tres i cinc i és que la Comissió ja ha aclarit que es descarten megadistrictes electorals de sis cadires.

Font: Irish Examiner