El Cens 2021 al Nord revela que els catòlics ja són majoria

Divendres, 23/09/2022

El Cens 2021 al Nord revela que els catòlics ja són majoria El Nord d'Irlanda, majoritàriament catòlic / Google Maps

Ahir, l’Agència Nord-irlandesa d’Estadística i Recerca (Nisra) va fer públiques les dades sobre adscripció religiosa i identitat nacional incloses en el Cens 2021 del Nord -un exercici que té lloc cada deu anys- i allò que més va destacar fou que, per primera vegada en els cent anys d’història d’aquest territori com a entitat jurídica separada de la resta de l’illa d’Irlanda, els catòlics ja són majoria, una cosa que, amb la tendència demogràfica vista durant les darreres dècades, ja fa temps que se sabia que acabaria passant, trencant així un dels principis fundacionals del Nord l’any 1921, basat en la premissa que allò era una zona de majoria protestant, en aquella època -als sis comtats-, amb una ràtio de tres a un.

En aquest sentit, les dades, que no només sumen la gent que es declara d’una religió sinó que també inclou els que van ser educats seguint els preceptes d’aquella religió, revelen que un 45,7% de la població és catòlica, xifra que representa un increment del 0,6% amb relació al Cens 2011, i un 43,5% és protestant (-5%); d’altra banda, un 9,3% assegura que no pertany ni ha estat educat en cap religió.

Una de les raons que expliquen el declivi protestant és que és una comunitat més envellida, amb un índex de mortalitat més alt i de natalitat més baix, és a dir, el contrari de la comunitat catòlica, que és més jove i té una natalitat més alta, per la qual cosa es preveu que en el futur, la diferència entre uns i altres continuï eixamplant-se.

Pel que fa a la identificació nacional, un 31,9% es declara Només britànic, tot i que aquest sentiment, en línia amb la religió protestant, també va a la baixa, passant de les 722.400 persones el 2011 a les 606.300 el 2021; un 29,1% es declara Només irlandès, pujant de 457.500 a 554.400, i per últim hi ha els que es consideren Només nord-irlandesos, que representen un 19,8% i que en xifres absolutes es mantenen molt estables, atès que en els darrers deu anys només han disminuït en 2.900 persones, passant de 379.300 a 376.400.

Les dades han estat interpretades de manera dispar i és que si bé sembla que la reunificació d’Irlanda hagi d’estar més a prop gràcies a l’augment de catòlics, el fet que hi hagi un 45,7% de persones que s’identifiquin amb aquesta religió, però només un 29,1% se senti irlandès, genera dubtes sobre quin podria ser el resultat d’un hipotètic referèndum i és evident que el dia en què els catòlics superin el 50%, no voldrà dir necessàriament que més de la meitat de la població està a favor de la reunificació.

Així doncs, els experts vaticinen que el futur de la regió, sigui fusionant-se amb la República o romanent al Regne Unit, dependrà dels més neutrals, que solen votar l’SLDP per la banda dels catòlics i Alliance per la banda dels protestants, en aquest segon cas, la formació que fins no fa gaire es considerava unionista moderada, però que ara s’autodescriu com a no-alineada, va ser la que més va pujar a les eleccions del passat mes de maig.

 

Publicat a: Política

Notícies relacionades

Torna a dalt