Comença el sotsobre pel canvi de cadires de final d’any
Les eleccions celebrades el febrer del 2020, just abans de la pandèmia, van tenir com a resultat una victòria històrica del Sinn Féin, que tot i ser el guanyador, va veure com el Fianna Fáil i el Fine Gael li barraven el pas amb un acord també històric, puix que ambdós partits havien estat antagònics d’ençà de la Guerra Civil cent anys abans; després, a fi de donar al govern un toc més plural i no deixar els dos enemics de sempre sols, també s’hi van afegir els Verds.
Evidentment, les negociacions no van ser gens fàcils -van durar quatre mesos- i és que sent dos partits majoritaris, tenien molta gent a col·locar, essent una de les qüestions més espinoses el càrrec de Taoiseach. Finalment, tenint en compte que ambdues formacions havien quedat molt igualades -38 escons per al Fianna Fáil i 35 per Fine Gael-, es va consensuar la fórmula del 50%, és a dir, que Micheál Martin i Leo Varadkar es repartirien el càrrec a parts iguals durant els cinc anys que, en principi, durarà la legislatura. Així doncs, Martin hauria de passar el relleu a Varadkar -que ja va ser Taoiseach abans que Martin- a final d’any.
Un altre càrrec que va requerir una llarga i difícil negociació va ser el de ministre d’Economia, considerat un dels de més responsabilitat a l’executiu i que va anar a parar a mans de Paschal Donohoe -del Fine Gael-, que ja ocupava aquesta cartera durant la legislatura anterior. I per a compensar, la cartera de Despesa Pública va ser per a Michael McGrath, que havia estat el portaveu en afers econòmics del Fianna Fáil.
De fet, fins al 2011 només existia el càrrec de ministre d’Economia, però el govern de coalició sorgit de les eleccions del febrer d’aquell any estava format pel Fine Gael i el Labour, cada un amb la necessitat d’ocupar moltes cadires, per la qual cosa es va crear una nova cartera, la de Despesa Pública, que inicialment va ocupar el laborista Brendan Howlin.
I tornant al canvi de cadires de final d’any, aquestes dues -Economia i Despesa Pública- també està previst que canviïn de propietari; en aquest sentit, Donohoe i McGrath haurien d’intercanviar carteres, tot i que sembla que això podria suposar un problema per a Donohoe, que és el president de l’Eurogrup -el grup de països que tenen l’euro com a moneda oficial-, atès que podria perdre aquesta posició en cas que deixi de ser ministre d’Economia.
Així doncs, fa uns dies Varadkar va deixar entreveure que Donohoe hauria de continuar al càrrec a fi de no arriscar-se a perdre la presidència de l’Eurogrup, que va ser tota una fita per a un país petit com Irlanda, però després d’algun toc d’atenció per part del Fianna Fáil, el Tánaiste ha afirmat que no cal que el president de l’Eurogrup sigui el ministre d’Economia d’un país membre i que el canvi de cadires no hauria de suposar cap problema.