Irlanda commemora els cent anys de la mort de Collins

Irlanda commemora els cent anys de la mort de Collins Collins adreçant-se a la multitud el 1922 / Foto: Biblioteca Nacional de França

En homenatge a una persona que va lluitar per la llibertat del seu país i que va donar la seva vida per ella. Avui, 22 d’agost de 2022 es commemora el centenari del seu assassinat a Béal Na Bláth (Comtat de Cork).

Michael Collins, conegut com a Mick va ser el vuitè fill d’una família d’agricultors i des de petit, sempre es va mostrar com un nen brillant i visionari, amb un fort temperament i un apassionat pel nacionalisme irlandès. Va ser polític i un dels principals líders irlandesos del primer quart de segle XX, període en què part d’Irlanda va aconseguir la seva independència.

Com a nacionalista catòlic irlandès convençut, els seus interessos van representar els desitjos d’una gran majoria de la població catòlica que, durant segles, va comprovar com el domini britànic, anul·lava els seus drets civils bàsics i la seva identitat nacional.

Collins va ser membre dels Voluntaris Irlandesos i, durant la Primera Guerra Mundial, va recolzar la independència d’Irlanda en lloc d’allistar-se a l’exèrcit britànic.

 

UNA MICA D’HISTÒRIA

A principi del segle XX, Gran Bretanya era la primera potència mundial i l’imperi britànic abraçava més de 2/3 parts del món. Tot i l’abast del seu poder, la seva colònia més problemàtica havia estat sempre la més propera: Irlanda.

Durant set-cents anys, el domini britànic sobre Irlanda havia topat amb intents de rebel·lió, acabant tots en fracàs. Fins que l’any 1916 va sorgir una rebel·lió seguida d’una guerra de guerrilles que canviaria per sempre el destí d’Irlanda.

L’inspirador d’aquella guerrilla va ser Michael Collins. La seva vida i la seva mort van definir aquella època amb tot el seu triomf, terror i tragèdia.

El 1916, Michael Collins, juntament amb altres líders, va planificar l'Aixecament de Pasqua, activitat per la qual va ser detingut fins al desembre del 1916. L'inici de la revolta va minvar el nombre de polítics i dirigents que en formaven part del Sinn Féin, cosa que va facilitar que Collins adquirís cada vegada més protagonisme. El desembre de 1918, Collins va ser un dels vint-i-set membres elegits pel Sinn Féin, els setanta-tres membres dels quals es trobaven detinguts majoritàriament, per representar aquesta formació en el parlament revolucionari irlandès quan es va proclamar la República Provisional d'Irlanda.

Tot indica que va ser enganyat per Eamon de Valera, president de la República irlandesa que el va enviar al Regne Unit per a negociar el tractat per primera vegada en la història d’Irlanda i el Regne Unit.

De Valera sabia que no aconseguirien la independència total del país i per aquest motiu, va enviar-hi Collins perquè un altre dugués les males notícies al país.

Collins va fer tot el que va poder, però sabia que no va ser suficient. “Tindrem un Estat Lliure irlandès a excepció dels sis comtats del nord, que continuaran formant part de la corona britànica i revisada més endavant.”

Aquest tractat era només un primer pas, però alguns no ho van veure com a tal. La majoria van votar a favor del tractat, que va ser ratificat el 7 de juny de 1922 mitjançant el vot popular.

De Valera i els seus partidaris es van negar a acceptar-ho i va començar una guerra civil interna entre els partidaris de Michael Collins i els d’Eamon de Valera.

Els partidaris d’Eamon de Valera van convidar-lo a anar a Cork, comtat on va néixer Collins, perquè els van dir que hi hauria alguna possibilitat de negociació, però la realitat va ser una altra de ben diferent: una emboscada que va posar fi a la vida de Michael Collins, el 22 d’agost de 1922.

Michael Collins va aconseguir el que ningú altre havia pogut aconseguir mai: expulsar als anglesos d’Irlanda i ningú s’ho esperava.

Irlanda en aquella època semblava que mai podria despendre’s de l’Imperi britànic; amb tot, hi ha persones que són el que els temps exigeixen i la vida sense elles sembla impossible, però ell ho va fer possible.

Michael Collins tenia trenta-un anys quan el van assassinar. Mig milió de persones van acudir al seu enterrament a Dublín. Totes les parts del conflicte, tant britànics com irlandesos, es van unir en el dolor de forma temporal.

En la seva curta vida va lluitar contra l’imperi britànic, va negociar el primer tractat d’independència d’Irlanda i va supervisar la transició cap a la democràcia.

Paradoxalment, va morir intentant erradicar les armes de la política irlandesa i convençut que el que va fer va ser el màxim que es podia fer en aquell moment per aconseguir la independència d’una part del seu país.

Actualment, es pot fer una ruta pel sud d’Irlanda anomenada “El Triangle Michael Collins”, que consisteix a visitar la casa on va néixer, a Woodfield, el lloc on va començar la guerra per la independència, Clonakilty, i el lloc de l’emboscada on va ser assassinat, Béal Na Bláth. En aquest darrer lloc, hi ha un monument que es manté gràcies a les aportacions econòmiques que la gent dóna cada any i es fa també una missa commemorativa en el seu honor.

El dia que va signar el tractat va dir: “Acabo de signar la meva sentència a mort”.

Ell sabia que aquell tractat acabaria amb la seva vida, però va posar els interessos de país per damunt dels seus propis.

“La meva considerada opinió és que en la plenitud del temps, la història enregistrarà la grandesa de Michael Collins, i serà a costa meva”

Eamon de Valera, President d’Irlanda, 1966

 

LA IMPORTÀNCIA DEL NACIONALISME EN EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA D’IRLANDA

El nacionalisme com a ideologia moderna és la responsable de la construcció d’un Estat nacional, és el fenomen social on va implícita la incorporació massiva del poble a la política mitjançant diferents mecanismes i processos, comportant la difusió d’una llengua com a mode generalitzat de comunicació o en el cas d’Irlanda amb la religió, entre d’altres.

A la pràctica, Collins va ser el que va introduir tàctiques de guerrilla i terrorisme en el conflicte nacionalista irlandès de l’època i se’l va relacionar fins i tot amb pràctiques terroristes. Per alguns va ser un heroi i per d’altres un terrorista, però el que està clar és que va ser la persona que va canviar el rumb de la història d’Irlanda.

La influència historicoreligiosa de Sant Patrici va ser molt important i els irlandesos van entendre que ells constituïen una “reserva de la religió catòlica” enfront dels capricis dels monarques anglesos. Som davant del germen del conegut enfrontament entre catòlics i protestants a Irlanda. Des de llavors s'assisteix a una sèrie de lluites i enfrontaments polítics, religiosos i bèl·lics, en què s'han alternat uns períodes més conflictius i d'altres menys.

Però si ens centrem en l'època en què transcorre l'acció de Michael Collins, trobem un territori, amb un poble conscienciat que porta patint segles d'ocupació anglesa i que somia no amb l'autonomia, sinó amb la independència. Enmig de la Primera Guerra Mundial, els republicans irlandesos extremistes van entendre que aquest conflicte bèl·lic els oferia l'oportunitat d'atacar la Gran Bretanya en els moments de més debilitat. D'aquesta manera, van organitzar l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA. Es produeix l'aixecament del Dilluns de Pasqua de 1916 a Dublín, que va tenir com a conseqüència la captura i execució de quinze caps republicans. A partir d’aquí assistim als fets que ens narra Michael Collins.

Michael Collins il·lustra a la perfecció el fenomen del nacionalisme irlandès en un dels seus moments clau, que culminarien amb l'anhelada independència irlandesa. Com se sap, la qüestió dels territoris del Nord va quedar pendent. Sis comtats de la província de l'Ulster van triar separar-se de la resta d'Irlanda i mantenir la vinculació amb la Gran Bretanya, una situació que no va ser acceptada per l'Estat Lliure d'Irlanda com una cosa permanent. El 1925, es fixa la frontera entre ambdós territoris. Els catòlics irlandesos del nord van entendre que estaven davant de l'última injustícia dels britànics. Des de llavors, l'objectiu de l'IRA va ser la reunificació de les dues Irlandes: la Irlanda lliure i independent i la Irlanda sota domini britànic (Irlanda del Nord).

Una característica molt pròpia del nacionalisme irlandès al llarg de la seva història més recent ha estat la constant recerca de suport exterior. Abans ens referim a la situació a què es van veure abocats molts irlandesos, obligats a emigrar a diferents països catòlics d'Europa. No obstant això, l'emigració irlandesa és sens dubte la que va tenir per destinació Amèrica. És conegut l'interès nord-americà per la causa irlandesa (representat en els últims temps per la presència del president Clinton), una situació que Michael Collins reflecteix a la figura d'Eamon De Valera, partidari d'aconseguir suports internacionals als Estats Units, al capdavall, el seu país natal.

La causa del nacionalisme irlandès és legítima. No obstant, la radicalització és un perill en què moltes vegades si ha caigut vinculant el nacionalisme amb el terrorisme. Tenint en compte això, seria injust establir un nexe clar entre nacionalisme i terrorisme. És cert que aquest ha estat utilitzat moltes vegades per aconseguir un separatisme nacionalista.

En qualsevol cas, no hi ha nexe encara que, de vegades sí que és certa i evident relació entre els fenòmens del nacionalisme i el terrorisme. A Michael Collins ho podem comprovar.

Michael Collins hauria estat el català perfecte: nacionalista, intel·ligent, lluitador i amb ideals. Catalunya necessita un Michael Collins per canviar el rumb de la seva història que actualment està molt lluny.

MICHAEL COLLINS

Woodfield (Clonakilty)- Co. West Cork 16/10/1890 - Béal na Bláth- Co. Cork 22/08/1922 

Els seus somnis van inspirar desitjos, les seves paraules van encendre la passió,

el seu valor va forjar el destí de la nació irlandesa.

Montse Corregidor

Tècnica en Comerç i e-Màrqueting internacional. 

Actualment combina el seu treball al món associacionista en defensa de la llengua i la cultura catalanes amb el de la logística internacional al sector químic.

Molt interessada en Irlanda, país on ha estat diverses vegades.

Torna a dalt