Nova batllessa en ple debat sobre el mètode d’elecció
És el clàssic de cada final de juny: l’elecció d’un nou batlle de Dublin, un fet que s’explica per l’ample espectre polític que hi ha representat al ple municipal, que obliga a arribar a acords a diverses bandes entre partits i consellers independents per a repartir-se la batllia durant els cinc anys que dura la legislatura, a un any per barba, tot i que darrerament les barbes no són gaire habituals en aquest càrrec perquè les últimes tres persones a ocupar-lo han estat dones.
En aquest sentit, ahir, l’ecologista Caroline Conroy va succeir la laborista Alison Gilliland, que ha estat la batllessa de la capital durant els darrers dotze mesos, i així va esdevenir la 354a persona que ocupa el càrrec de Lord Mayor i onzena dona; també destaca el fet que és la tercera batllessa consecutiva perquè Gilliland ja havia succeït Hazel Chu, consellera dels Verds i de pares hongkonguesos.
El càrrec de batlle no té cap poder executiu sinó que és més aviat simbòlic, això sí, permet d’anar als actes oficials en un lloc destacat -i lluint la cadena d’or-, marcar l’agenda del ple municipal i viure a la Mansion House, un edifici situat al cèntric Dawson Street que és la residència oficial de la batllia; de tota manera, bona part dels Lord Mayors viuen a casa seva i a la Mansion House només hi fan recepcions oficials.
Un dels que més va estirar-se a l’hora de convidar gent va ser el qui va ser batlle del juny del 2018 fins al juny del 2019, el conseller independent Nial Ring, que a mig mandat ja s’havia polit els cent vint barrils de cervesa -dels que en surten unes 10.560 pintes- que la casa Guinness hi envia de franc cada any. Qüestionat sobre el tema, Ring va respondre que els ciutadans de Dublin s’ho ben mereixien. Després li’n van trametre trenta més, que van acabar-se al març i a fi de no quedar-se sec durant els darrers mesos de mandat, el Comú va comprar setanta barrils amb un cost total de 15.280 euros.
La nova batllessa representa el districte electoral de Ballymun-Finglas i va ser elegida consellera municipal per primera vegada a les darreres eleccions locals, celebrades ara fa tres anys; en el discurs posterior a la seva elecció, Conroy va afirmar que centraria el seu mandat en la joventut, a qui escoltaria i inclouria a la cosa pública, construint una millor relació entre joves i gent gran. També va assegurar que treballaria perquè Dublin fos millor, més neta, més fresca, en definitiva, una ciutat habitable.
D’altra banda, continua el debat sobre l’elecció directa del batlle, que podria dur-se a terme per primera vegada a les eleccions municipals vinents, que se celebraran d’aquí a dos anys, tot i que hi ha disparitat d’opinions sobre el poder que hauria de tenir; per exemple, fa uns dies, l’ex-Taoiseach Bertie Ahern, que havia estat batlle, va dir que es correria el risc d’elegir estrelles mediàtiques que després no se centrarien en la feina o que donar massa poder al batlle podria generar friccions amb altres departaments o agències estatals.
.@caroline1conroy has been elected the 354th Lord Mayor of Dublin at tonight's City Council meeting in @DublinCityHall. She is the 11th woman to hold the post and represents the Ballymun/Finglas area. ?? #LMElection @LordMayorDublin pic.twitter.com/QUfRoVJjQT
— Dublin City Council (@DubCityCouncil) June 27, 2022