Ja feia temps que el Protocol d’Irlanda del Nord era al punt de mira del govern britànic i dels partits unionistes, que el trobaven inaplicable i que ha estat una font de maldecaps per a l’activitat econòmica nord-irlandesa, atès que per a alguns productes requereix un volum de paperassa molt difícil de gestionar. De tota manera, per a desesperació de Brussel·les, que darrerament ja s’havia resignat als incompliments del Regne Unit, Londres ha posposat de manera unilateral l’aplicació d’alguns punts de l’acord i és per això que certes mercaderies encara ara no passen cap control.

En aquest sentit, el Protocol, que va acordar-se de pressa i corrents al darrer moment com dient signem això i després ja ho trobarem, obliga a fer controls duaners a les mercaderies que arriben al Nord procedents de la Gran Bretanya, és a dir, que el Nord forma part de la zona duanera de la Unió Europea i és que a fi d’evitar de tornar a la frontera terrestre dura entre el Nord i la República, es va optar per traslladar la línia divisòria a la Mar d’Irlanda.   

Amb tot, ahir, Liz Truss, ministra britànica d’Afers Estrangers, va presentar una proposició de llei que modificaria alguns punts del Protocol, essent el canvi més destacat la creació de dos canals, el verd i el vermell, per on passarien, respectivament, les mercaderies provinents de la Gran Bretanya amb destinació al Nord i les que anessin cap a la República; així s’evitaria tota la paperassa per a les mercaderies amb origen i destí a zones administrades pel Regne Unit.

De fet, aquesta solució ja l’havia mig estudiada la Unió Europea, això sí, mantenint uns controls mínims al canal verd, cosa que no passa amb la proposició de llei de Truss, però evidentment, el canvi proposat per Londres ha estat considerat una vulneració de l’acord signat, in extremis, a final del 2020. Òbviament, que el Regne Unit anunciés que no compliria un acord va provocar que Pèrfida Albió fos trending topic a Twitter, amb molts internautes recordant que és un fet molt habitual a la història del país.

Per la seva banda, amb relació a les lleis internacionals, Truss va dir que el canvi estava justificat assegurant que els Acords de Divendres de Pasqua del 1998 estipulen que qualsevol legislació ha d’anar encaminada a mantenir una bona relació entre el Nord i la República, però també entre les dues illes, cosa que en aquest cas el Protocol no compleix.

Durant l’any i mig en què el Protocol ha estat en vigor, sempre hi ha hagut molta tensió, amb amenaces constants d’una banda i altra d’activar el controvertit article 16, que permet de suspendre l’acord en cas que la seva aplicació creï una seriosa disrupció econòmica, social o mediambiental a la zona de manera continuada en el temps.

El moment en què més a prop s’hi va estar va ser el gener del 2021, quan en plena cursa per a aconseguir vaccins contra el coronavirus, el Regne Unit va importar milions de dosis de les fàbriques d’AstraZeneca al continent fent-les passar per la República, el Nord i després cap a la Gran Bretanya, estalviant-se així tota la paperassa duanera. Els euroburòcrates de Brussel·les volien pitjar el botó amb el número 16, però quan es va saber a Dublin, Belfast i Londres, el malestar generat va obligar la Unió Europea a fer marxa enrere, a demanar disculpes i a assegurar que a la següent vegada ho consultaria abans amb totes les parts implicades.

The serious situation in Northern Ireland means we cannot afford to delay.

This Bill sets out comprehensive solutions to fix problems with the Northern Ireland Protocol, while protecting the Belfast (Good Friday) Agreement.https://t.co/4pFlz7IQhm pic.twitter.com/HEse2Hq4B1

— Liz Truss (@trussliz) June 13, 2022