És evident que l’unionisme nord-irlandès no passa pel seu millor moment i si no en tingués prou amb els maldecaps generats pel Protocol d’Irlanda del Nord -que en termes duaners considera la regió com a part integrant de la Unió Europea i no del Regne Unit- o amb la històrica victòria del Sinn Féin a les eleccions a l’Assemblea d’Stormont d’ara fa tot just un mes -i que estat la primera en cent anys-, sembla que un esdeveniment que hauria d’haver aixecat la moral als unionistes, com és el Jubileu de Platí pels setanta anys de regnat d’Elisabet II, encara ha agreujat més el seu llarg malson.

En aquest sentit, fa uns dies, uns fervents partidaris de la unió amb el Regne Unit i empedreïts monàrquics que tenien la intenció de celebrar el jubileu reial amb l’habitual parafernàlia d’aquestes ocasions, van veure amb total estupefacció que al supermercat Tesco de Cookstown (Comtat de Tyrone) no hi havia cap producte relacionat amb l’esdeveniment, per la qual cosa van queixar-se als seus representants polítics, que van criticar públicament Tesco acusant-los de menystenir la reina i demanant-los si s’avergonyien dels setanta anys de regnat.

Probablement, els damnificats clients de Tesco van pensar que es recuperarien del disgust gaudint de la retransmissió dels actes del jubileu, que van copsar la graella de la BBC, amb tota mena d’activitats entre les quals va destacar la desfilada aèria que va sobrevolar l’avinguda que duu al londinenc Buckingham Palace, on van aplegar-se milers de persones mostrant la seva estima cap a la família reial i fent onejar Union Jacks a mansalva, moltes Union Jacks.

Així doncs, amb l’orgia total de Britishness que sortia de les pantalles, els unionistes nord-irlandesos van oblidar tots els seus problemes i en alguns casos fins i tot es comenta que van arribar a l’èxtasi; tanmateix, l’estat de felicitat va acabar abruptament dissabte al vespre durant la retransmissió per part de la BBC1 de la Platinum Party at the Palace, una festa que durant tres hores va combinar música, dansa i esport i que sobretot volia ressaltar l’orgull de ser britànic, rememorant les gestes més destacables dels seus esportistes.

En aquest sentit, passat l’equador del show, va ser el torn de recordar totes les glòries de l’esport del Regne Unit, amb un poema cantat a ritme de rap per Doc Brown i acompanyat d’unes imatges emeses en una pantalla gegant que mostraven les ensenyes de les quatre nacions que integren el Regne Unit: primer va aparèixer la Creu de Sant Jordi i els tres lleons en representació d’Anglaterra, seguit de l’icònic drac gal·lès i com a símbol d’Irlanda del Nord va aparèixer... una bandera tricolor! Que és una de les coses que més detesten els unionistes nord-irlandesos més radicals, malgrat que, en principi, simbolitza la pau i la unitat -blanc- entre catòlics -verd- i protestants -carabassa-. La representació de territoris va acabar amb la Creu de Sant Andreu, bandera d’Escòcia.

Posteriorment, després de rebre l’esperada allau de crítiques dels polítics unionistes nord-irlandesos, la BBC va reconèixer l’error, es va disculpar i va afirmar que editaria les imatges a l’iPlayer, que és la plataforma a la carta de la cadena de televisió britànica.

What’s that about, tricolour! Since when are we British? Great show but pic.twitter.com/QY9Po6SMG5

— Dermot O Callaghan (@Dermotocal) June 4, 2022