La Llei del Gaèlic podria arribar al Nord via Westminster
Avui fa tres setmanes que els nord-irlandesos van votar a les eleccions per a l’Assemblea d’Stormont, però com era d’esperar a causa de la negativa del DUP a formar govern compartit amb el Sinn Féin si abans no es resolen els problemes del Protocol d’Irlanda del Nord, el més calent és a l’aigüera, tot i que tenint en compte l’experiència del passat, amb llargs períodes d’inactivitat i amb els actors principals agafant-s’ho amb molta calma, no sembla que la cosa hagi de desencallar-se a curt termini.
De tota manera, que no hi hagi govern a Belfast no vol dir que no es puguin emetre lleis que afectin el Nord i és que en aquesta situació de buit de poder, el Parlament britànic té la potestat de legislar en lloc de l’Assemblea nord-irlandesa. De fet, durant els darrers anys, les lleis amb més impacte al Nord han arribat via Westminster, com la de l’avortament o la de la legalització del matrimoni entre dues persones del mateix sexe.
I ara podria ser el torn de la Llei d’Identitat i Llengua d’Irlanda del Nord, que hauria de donar alguns drets als parlants de gaèlic i als de l’Ulster Scots, malgrat que, en principi, no s’igualarien, ni de bon tros, als dels anglòfons i es limitaria a l’atenció del ciutadà per part de l’administració pública i a la senyalització. Aquesta llei ja fa anys que forma part de qualsevol negociació entre republicans i unionistes, però no s’acaba de concretar mai.
Curiosament, les lleis emeses per Westminster relacionades amb el Nord acostumen a ser molt més properes a les tesis del Sinn Féin i és que a Londres no hi ha l’entorn de tensió que hi ha a Stormont i les decisions es basen en bona mesura en la lògica i en allò que es considera just, lluny de l’habitual sectarisme que afecta qualsevol debat al Nord.
L’anunci de l’inici del procediment parlamentari a Westminster ha coincidit amb una nova mobilització convocada per An Dream Dearg (el Somni Vermell), que dissabte passat, amb el lema Acht Anois! (Llei ara!), va aplegar unes vint-mil persones a la ciutat de Belfast, tenyint de vermell -el color identificatiu del moviment- els carrers del centre de la capital nord-irlandesa.
D’altra banda, que la llei que protegeix el gaèlic arribi via Westminster li podria anar molt bé al DUP perquè, probablement, no hi hauria votat mai a favor; així doncs, podria estalviar-se les crítiques dels seus electors, ja molt cremats amb l’assumpte del Protocol que, de facto i en termes duaners, considera el Nord com una entitat separada del Regne Unit.
SIN É!! An Lá Dearg 2022! ⭕️?
— An Dream Dearg ?️??♀️??♂️ (@dreamdearg) May 21, 2022
WOW!!! 17,000+ Gael demanding Irish Language rights! #AchtAnois
We are here to stay and demand language rights now!!!
Go raibh maith agaibh gach duine a sheas linn ??? @dreamdearg abú pic.twitter.com/L9MUYMQeX9