El juny del 2020, després d’unes quantes setmanes d’intenses i inacabables negociacions, el Fianna Fáil i el Fine Gael, dos partits que durant cent anys havien estat aferrissats rivals sense cap mena d’intenció d’entendre’s, van arribar a un acord de govern amb l’objectiu de barrar el pas al Sinn Féin, que havia estat el partit més votat a les eleccions de febrer d’aquell any; a més, com a dic de contenció per a possibles diferències entre les dues formacions antagòniques, els Verds van afegir-s’hi, formant un govern tripartit.

Òbviament, això va suposar que els ecologistes assumissin responsabilitats en diversos àmbits del govern i hagin pogut començar a implementar una agosarada agenda verda que en moltes ocasions ha topat amb els interessos que representen els seus socis de coalició, com per exemple prohibir l’ús de l’altament contaminant torba, que encara és una font d’energia molt emprada a la Irlanda rural, o l’acarnissament contra el vehicle privat al centre de les ciutats.

Tanmateix, un bon govern ha d’oferir una imatge d’unitat i això és força difícil en cas que hi hagi tres partits; per una banda, el Fianna Fáil i el Fine Gael, unes formacions acostumades a governar i amb un sentit força estricte de la disciplina de vot, no han tingut gaires problemes a l’hora de mantenir-se com un bloc unit, però per l’altra, als Verds, un partit minoritari amb un conscienciat electorat molt proper als diputats, la història ha estat ben diferent.

En aquest sentit, ja el juliol del 2020, només un mes després de l’estrena del flamant nou executiu de Micheál Martin, dos diputats verds no van votar a favor d’una proposició de llei presentada pel govern que prohibiria els desnonaments i l’augment del preu del lloguer a qui s’hagués vist afectat per la pandèmia, esmenant així una llei d’urgència aprovada a final de març i prorrogada fins a tres vegades que ho prohibia en tots els casos, incloent els qui no havien sofert cap canvi arran de la irrupció del virus. En aquella ocasió, Neasa Hourigan hi va votar en contra i Joe O’Brien va abstenir-se.

I ahir, durant la votació d’una moció no vinculant presentada pel Sinn Féin en què es demanava que la futura Maternitat Nacional es construeixi en terrenys públics i no en el d’un orde religiós, votant-hi a favor la reincident Hourigan va tornar a votar diferentment del que havien acordat els socis de coalició -l’abstenció-, amb un altre diputat ecologista, Patrick Costello, fent el mateix. Davant d’aquests fets i reunits d’urgència, els Verds van decidir de suspendre de militància els dos diputats díscols durant sis mesos.

D’altra banda, és molt probable que en el futur continuï la indisciplina entre algun dels dotze diputats del partit ecologista, que veuen com les polítiques del govern, que inclouen els vicis de sempre, no van en línia amb allò que van prometre al seu programa electoral. A més, l’anterior experiència com a membres del govern (2007-2011), en què van empassar-se uns quants gripaus del Fianna Fáil, no va ser gens positiva perquè a les eleccions posteriors van ser escombrats del Dáil, perdent els sis diputats que hi tenien.

La votació d’ahir va rebre 56 vots favorables, 10 en contra i 69 abstencions.

Neasa Hourigan and Patrick Costello have voted against the Government and in favour of a Sinn Féin motion on the National Maternity Hospital, defying the Government whip pic.twitter.com/LiFryi9pIa

— Seán Defoe (@SeanDefoe) May 18, 2022