El controvertit Protocol d’Irlanda del Nord ha estat l’excusa perfecta a la qual s’ha aferrat el DUP (Democratic Ulster Party) per a evitar de veure que algú del Sinn Féin, en aquest cas Michelle O’Neill, ostenti el càrrec de primera ministra al govern nord-irlandès per primera vegada en els cent anys d’història de la regió com a entitat jurídica separada de la resta de l’illa i pel que s’ha vist fins ara, sembla que la formació de l’obligat govern compartit entre republicans i unionistes, que sol anar precedida d’un llarg serial amb les exigències de sempre d’uns i altres, tardarà a arribar.

En aquest sentit, durant els darrers dies, Jeffrey Donaldson, cap de files del DUP i que també és diputat a Westminster, s’ha comportat com un autèntic nen petit a qui no ha agrada gens de perdre -les eleccions de fa una setmana- i ha deixat molt clar que no pensa desencallar la situació fins que no es resolguin les parts més problemàtiques del Protocol, que considera el Nord com a part de la zona duanera de la Unió Europea, obligant a fer controls a les mercaderies que arriben de la Gran Bretanya.

De tota manera, Londres, mirant de guanyar temps i de forçar una renegociació d’un acord que sigui més favorable als seus interessos i rebaixi la crispació entre els unionistes, ha anat ajornant unilateralment la implementació d’algunes clàusules del Protocol per a desesperació dels euroburòcrates de Brussel·les, que cada vegada es queixen amb una veu més baixa i que ja s’han resignat a veure com, amb total impunitat, els britànics no apliquen res de tot allò que es va pactar de pressa i corrent fa més d'un any i mig.

Així doncs, no s’espera que hi hagi cap nou executiu a Stormont durant unes quantes setmanes, atès que es necessita que els dos partits principals de cada bàndol posin un nom sobre la taula: el partit més votat posa el del primer ministre i els segons, el del viceprimer ministre. Per ara només hi ha un nom, el de Michelle O’Neill, però per la banda unionista no hi ha ningú, per la qual cosa la formació del nou govern no es pot materialitzar.

Curiosament, arran de les diverses trifulgues i divisions al DUP dels darrers anys, O’Neill ja ha estat nominada en tres ocasions d’ençà del mes de gener del 2020, perquè si un dels dos càrrecs dimiteix, l’altre s’ha de tornar a nominar, com va passar el juny del 2021 després de la crisi interna patida pel DUP, que va suposar la dimissió d’Arlene Foster com a primera ministra i el posterior nomenament de Paul Givan.

We will not nominate Ministers until there is decisive action taken by the U.K. Government on the Protocol. That was our position before the election campaign, during the election and it remains today. pic.twitter.com/OEiwuXcpKF

— Jeffrey Donaldson MP (@J_Donaldson_MP) May 9, 2022