Alguns símbols reials romanen a lloc cent anys després
Avui fa cent anys de la signatura del Tractat Anglo-irlandès, un esdeveniment que va suposar l’inici de la separació de vint-i-sis comtats d’Irlanda de l’Imperi, si bé al principi la nova entitat territorial era considerada un domini britànic -a l’estil del Canadà-, anomenant-se Estat Lliure d’Irlanda; d’altra banda, sis comtats dels nou que hi ha a l’Ulster van romandre al Regne Unit, una situació que, fins ara, s’ha mantingut inalterada.
Les desavinences entre els irlandesos partidaris (Pro-Treaty) i detractors (Anti-Treaty) del tractat van provocar una guerra civil que va marcar la política a l’illa durant el segle següent, amb el Fianna Fáil (Anti) i el Fine Gael (Pro) alternant-se al poder, fins que el juny del 2020, a fi de blocar l’accés al govern al Sinn Féin -el més Anti-Treaty de tots i que va guanyar les eleccions del febrer d’aquell any-, van arribar a un acord històric posant fi, per ara, a la seva rivalitat, formant un govern de coalició juntament amb els Verds.
Amb tot, malgrat que ja han passat cent anys, a la República encara hi ha molta simbologia que fa referència a la reialesa, com algunes entitats que continuen emprant el títol de Royal, sobretot els gremis de professionals benestants que en el moment de la independència eren majoritàriament pro-britànics, com el Reial Col·legi de Metges, el Reial Col·legi d’Arquitectes, la Reial Acadèmia Irlandesa, la Royal Dublin Society -coneguda popularment per les sigles RDS-, el Royal Dublin Golf Club o hospitals que són Royal.
Una altra reminiscència britànica -clarament una de les més esteses-, és la corona reial que hi ha a les bústies antigues que An Post té repartides arreu del territori, un fet que, segons John Costelloe, regidor municipal del Sinn Féin a Limerick, s’hauria de canviar per dues raons principals: perquè són propietat estatal i perquè Irlanda ja no està sota jurisdicció britànica.
En declaracions al programa de ràdio Newstalk Breakfast, Costelloe va explicar que havia tret el tema durant un debat sobre el mal estat d’algunes bústies, però que la seva proposta d’esborrar -o polir- la corona amb una esmoladora angular no va agradar a tothom. El regidor republicà va afirmar que no volia anar pel carrer i veure coses que li recordessin el fosc passat de l’època colonial, tot i assegurar que té molt de respecte per les bústies antigues que, d’altra banda, són estructures protegides.
A més, Costelloe va assegurar que algunes de les insígnies de les bústies d’An Post commemoren la Reina Victòria, d’infaust record per als irlandesos, puix que va regnar durant l’època de la Gran Fam, un període en què l’illa, entre morts per inanició o emigrants, va perdre més de la meitat de la població; de fet, actualment encara no se n’ha recuperat. El regidor va rebutjar la idea que alguns britànics residents a Irlanda puguin ofendre’s, comparant-ho amb el fet que no es veu cap arpa en oficines de, per exemple, Londres.