A cada enquesta que es publica augmenta l’avantatge del Sinn Féin respecte als seus perseguidors i la d’ahir al dominical The Sunday Times, duta a terme per la consultora demoscòpica Behaviour & Attitudes, així ho confirma, atorgant als republicans un 37% de primeres preferències en cas que les eleccions se celebressin demà, xifra que representa un augment del 6% amb relació a la darrera enquesta de la mateixa consultora.

I a molta distància hi ha els tres partits que formen el govern actual: el Fine Gael amb un 21%, el Fianna Fáil amb un 20% i els Verds amb un 5%, que globalment sumen un 46% tot i que el govern només rep l’aprovació d’un 38% dels votants. A la part baixa de la classificació, el Labour i els Social Democrats empaten al 3% i Solidarity-People Before Profit i Aontú a l’1%; els candidats independents sumen un 10%.

Pel que fa als líders, el Sinn Féin també s’imposa amb claredat i Mary Lou McDonald rep una aprovació del 50%, un percentatge que arriba al 59% entre els votants més joves de trenta-cinc anys i que il·lustra el cansament de les noves generacions amb la vella política encarnada pel Fine Gael i el Fianna Fáil, que s’han alternat al poder durant un segle, acumulant vicis i males pràctiques, a les quals ara s’hi han afegit els Verds, sobretot a l’hora de col·locar amics com a alts càrrecs. D’altra banda, el Taoiseach Micheál Martin rep una aprovació del 41% i el Tánaiste Leo Varadkar del 39%.

Així doncs, no seria gens estrany que després de les eleccions vinents, que s’haurien de celebrar a tot estirar el febrer del 2025, el Sinn Féin formés govern i McDonald fos la primera Taoiseach de la història, tot i que molt probablement haurien de fer-ho en coalició amb algú altre; per ara, el Labour, que amb el triomf d’Ivana Bacik a l’elecció parcial de Dublin Bay South el juliol passat sembla que comença a recuperar-se, ja ha avançat que no descarta un pacte de govern amb el Sinn Féin.

I el Fine Gael i el Fianna Fáil no ho han dit obertament, però sí que hi ha hagut alguns membres d’aquests partits que, a títol individual, no han descartat pactar amb els republicans, a qui fins ara han aplicat un cordó sanitari que fa un any i mig va fer que arribessin a un acord històric, atès que s’havien llençat els plats pel cap durant cent anys. Tanmateix, amb la tendència demoscòpica actual, tard o d’hora hauran d’aixecar el cordó si volen tenir plaça al govern, altrament, seria la primera vegada que ni el Fine Gael ni el Fianna Fáil ocupen unes quantes cadires al consell de ministres.

Entre les causes del descens dels dos peixos grossos de la política irlandesa hi ha l’endèmic cronyism, és a dir, col·locar amics o gent del partit en alts càrrecs o quangos, i la greu crisi d’habitatge que viu el país, sense variació durant els darrers anys, o fins tot agreujant-se, i amb el govern no fent res de substancial per a corregir algunes pràctiques que creen una forta disrupció al mercat immobiliari, com els fons cucut, que compren complexos residencials sencers i després lloguen tots els habitatges, privant així els joves de ser propietaris i condemnant-los a viure de lloguer.