Dues enquestes confirmen la popularitat del Sinn Féin
A les eleccions del febrer del 2020 el Sinn Féin va ser el partit més votat, fet que va obligar el Fianna Fáil i el Fine Gael a posar-se d’acord i a abandonar, si més no de manera temporal, la seva rivalitat gairebé centenària i originada durant la Guerra Civil a fi d’impedir l’accés dels republicans al govern que, d’altra banda, hauria d’haver estat mitjançant una coalició amb diversos partits minoritaris d’esquerres i diputats independents. Finalment, la coalició la van formar Fianna Fáil i Fine Gael, que es repartiran el càrrec de Taoiseach a dos anys i mig per barba, amb els Verds d’acompanyants i empassant-se alguns gripaus, tot i marcar l’agenda del govern amb iniciatives ecologistes.
I ara, gairebé un any i mig després, dues enquestes publicades als dominicals The Sunday Times i The Sunday Business Post confirmen no només la consolidació del Sinn Féin com a força política més popular, sinó també l’augment del seu avantatge respecte als seus perseguidors que, com d’habitud en la política irlandesa, s’han vist involucrats en diverses trifulgues que han erosionat la seva credibilitat.
En aquest sentit, el Fine Gael ja fa setmanes que arrossega un afer que té dues ramificacions i amb Katherine Zappone, antiga ministra d’Infància que no va aconseguir revalidar l’acta de diputada el febrer del 2020, de protagonista principal. En la primera, Zappone va organitzar una recepció al cèntric Merrion Hotel, a tocar del Parlament, que sembla que no complia amb totes les restriccions per Covid i en què van assistir, entre altres, el Tánaiste Leo Varadkar i el ministre de Defensa, Simon Coveney. Ambdós van treure importància a l’afer i van assegurar que només hi havien estat per un període molt curt de temps.
La segona té els mateixos protagonistes: Zappone, Varadkar i Coveney. Aquí el tema va ser oferir a Zappone una feina d’enviada a l’ONU per a afers LGBTI; el problema és que no es va dur a terme cap procés de selecció i el Taoiseach Micheál Martin no va estar-ne al corrent fins quan tot estava dat i beneït. Tanmateix, amb tota la polèmica i acusacions de cronyism -oferir càrrecs a amics- Zappone va declinar l’oferta, però l’afer va generar una allau de crítiques i Coveney va haver de respondre unes quantes qüestions al Parlament en què va reconèixer d’haver comès alguns errors.
Tornant a les dues enquestes, la del Sunday Times atorga al Sinn Féin un 33% de suport, tres punts més que a l’anterior, un 23% al Fine Gael (-2%), un 21% per al Fianna Fáil (+2%) i un 5% per als Verds i per al Labour. Pel que fa a la del Sunday Business Post, el Sinn Féin rep un 29% de suport, seguit del Fine Gael (28%) i del Fianna Fáil (13%).
Amb relació als líders polítics, segons el Sunday Times, la que té una aprovació més alta és Mary Lou McDonald (Sinn Féin) amb un 48%, seguida del Taoiseach Micheál Martin (Fianna Fáil) amb un 45%, en tercera posició hi ha el laborista Alan Kelly amb un 44%, Leo Varadkar (Fine Gael) és quart amb un 39% -xifra que representa un 9% menys- i l’ecologista Eamon Ryan tanca la classificació amb un 34%.
La davallada de Varadkar podria explicar-se per diversos episodis en què ha semblat que les restriccions per la Covid no li eren aplicables, com en el cas del MerrionGate o el fet d’anar a un festival musical al Regne Unit quan el seu govern ha estat molt estricte amb el sector de la música i els esdeveniments multitudinaris com concerts o festivals, un sector que demana desesperadament l’aixecament de les restriccions.