El proppassat primer de gener, el Regne Unit va abandonar definitivament la Unió Europea després d’unes inacabables negociacions que van tenir com a escull principal la frontera entre la República d’Irlanda i el Nord; en aquest sentit, d’una banda no es volia tornar a l’antiga frontera amb estrictes controls de seguretat i duaners, però de l’altra s’havia de trobar una solució al fet que no hi hagués controls fronterers entre dues unions duaneres.

Amb tot, a final de desembre i in extremis, les dues parts van arribar a un acord que resolia els dos elements anteriorment esmentats, amb un camí del mig que deixava el Nord fora de la Unió Europea -com la resta del Regne Unit-, però dins de la unió duanera europea, fet que va convertir la Mar d’Irlanda en la nova frontera, si més no amb relació a afers duaners.

Així doncs, les mercaderies que arriben a l’illa d’Irlanda des de la Gran Bretanya han de passar per la duana, cosa que ha provocat problemes de distribució i ha deixat alguns prestatges dels supermercats buits, o fins i tot, amb els productes de caducitat curta a la brossa, sobretot al Nord, que rep un alt volum de mercaderies de l’illa veïna.

Per contra, els productes del Nord que van cap a la Gran Bretanya no han de passar cap control duaner i això fa que, com sempre passa en qualsevol reglamentació una mica enrevessada, hi hagi alguns murris que utilitzen les escletxes legals a fi d’estalviar temps o diners. En aquest cas, algunes mercaderies fabricades al continent europeu, arriben a Irlanda i després passen a la Gran Bretanya des del Nord, és a dir, que esquiven la duana.

Fins ara s’ha fet una mica els ulls grossos, tant per ser els primers dies de vigència del Protocol d’Irlanda del Nord com perquè la pràctica no és gaire estesa. Tanmateix, la polèmica entre la Unió Europea i la farmacèutica AstraZeneca per la reducció del proveïment de vaccins respecte a les dosis acordades inicialment, va fer que divendres Brussel·les volgués activar l’article 16 del Protocol, que permet d’instaurar controls duaners entre la República i el Nord, tot acusant el Regne Unit i la farmacèutica d’aprofitar-se de la situació per a passar d’amagat dosis del vaccí cap a la Gran Bretanya des del Nord.

Nogensmenys, les intencions dels euroburòcrates, que de fa temps només miren de perjudicar el Regne Unit com a càstig pel Brexit, no van agradar a Dublin, que vol mantenir una bona relació amb el seu veí a causa de la forta interacció econòmica entre ambdós països. Així doncs, el Taoiseach Micheál Martin va trucar al premier britànic Boris Johnson i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i finalment tot va quedar en un malentès i la Unió Europea va emetre un comunicat informant que no activaria l’article 16.

I ara, amb els ànims més calmats, Simon Coveney, ministre irlandès d’Afers Estrangers, ha demanat que en el futur les decisions es prenguin més seriosament i que si s’ha d’activar l’article 16 del Protocol, que sigui per una raó de pes o d’emergència i consultant abans les parts afectades. D’altra banda, Arlene Foster, la ministra principal del govern nord-irlandès, ha demanat a Johnson que canviï el Protocol perquè l’actual no funciona, a més de denunciar l’hostilitat de la Unió Europea cap al Nord.

EU Com statement tonight confirming NI Protocol Art 16, safeguard clause, will not be triggered.
Welcome news, but lessons should be learned; the Protocol is not something to be tampered with lightly, it’s an essential, hard won compromise, protecting peace & trade for many. pic.twitter.com/QLKpfhR9Yt

— Simon Coveney (@simoncoveney) January 29, 2021