Avui fa cent anys que Terence MacSwiney, un dels batlles de Cork durant el convuls període d’alliberament nacional de fa un segle, va morir al centre penitenciari del barri londinenc de Brixton després d’una vaga de fam de setanta-quatre dies iniciada just després de ser condemnat a dos anys de presó. El batlle republicà, membre del Sinn Féin, havia estat arrestat el dotze agost del 1920 pel Royal Irish Constabulary (RIC) -la policia de l’època- sota l’acusació d’estar en possessió de documents i articles sediciosos.

La vaga de fam i la posterior mort de MacSwiney va generar molt de rebombori a l’estranger, amb amenaces de boicot als productes britànics per part de països com els Estats Units. Segons John Borgonovo, investigador a la University College Cork, la vaga de fam de MacSwiney va atraure un gran interès per part de la premsa internacional, sobretot la dels llocs amb un fort sentiment independentista com era i és el cas de Catalunya, des d'on van enviar-se missatges de condol i on van celebrar-se trobades per a solidaritzar-se amb Irlanda.

En aquest sentit, a Catalunya, l’onada de solidaritat va venir de la mà del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que va escriure una carta al primer ministre britànic demanant l’alliberament de MacSwiney i que també va endegar una campanya a favor de l’exbatlle mitjançant el seu diari Acció.

De fet, la relació entre Catalunya i Irlanda durant el convuls procés d'independència irlandès fou un dels temes estrella del seminari dedicat a MacSwiney que va tenir lloc el juny del 2015 a Cork i que va comptar amb la presència de participants d'ambdós països, entre ells el nét de l'homenatjat, Cathal MacSwiney Brugha, professor emèrit de la University College Dublin.

Amb relació a la seva vida d’activista, MacSwiney va ser una persona molt compromesa amb la vida cultural i econòmica del país i formava part d’un ampli ventall d’entitats de la societat civil, com l’Irish Literary Society -era poeta i dramaturg-, la Gaelic League -parlava gaèlic de manera fluïda-, o la Cork Industrial Development Association.

En el vessant polític, era un republicà convençut, membre dels Irish Volunteers, i després dels Fets de Pasqua de 1916 va ser internat en diverses presons. Posteriorment, a les eleccions del 1918 va obtenir l’acta de diputat al primer Dáil, representant al Sinn Féin al districte de Mid-Cork; també va ser regidor municipal de la seva ciutat i va ser elegit de manera unànime per a reemplaçar Tomás Mac Curtain.

Mac Curtain només havia ocupat el càrrec durant unes setmanes perquè va ser assassinat per un grup d’homes amb la cara coberta que, després d’una investigació, van resultar ser membres del RIC. L’instigador del crim, l’inspector de districte Oswald Swanzy, fou assassinat el vint-i-dos d’agost següent quan sortia de missa a Lisburn (Comtat d’Antrim) en un atac perpetrat, curiosament, amb la pistola de Mac Curtain.

L’estreta relació entre els dos batlles va quedar il·lustrada el passat mes de gener a l’escola primària North Monastery de Fairhill, un barri situat a la banda nord de Cork, amb la presentació d’un mural que homenatja dos dels seus alumnes més il·lustres, Tomás Mac Curtain i Terence MacSwiney. 

El mural, on apareixen altres exalumnes il·lustres del centre com el músic Rory Gallagher, el comediant Niall Tóibín, estrelles de la GAA o l’ex-Taoiseach Jack Lynch, és obra d’Alan Hurley, un artista força conegut a la ciutat arran del seu treball al projecte Reimagine Cork, que es dedica a posar color als carrers, sobretot en mobiliari urbà o llocs grisos. Entre les obres d’aquesta iniciativa hi ha una caixa elèctrica pintada amb la bandera catalana -> FOTO.

Durant l’acte de presentació, el sotsdirector de l’escola, Colin Daly, va dir que Mac Curtain i MacSwiney havien posat el llistó molt alt i que el seu compromís amb la independència d’Irlanda ha inspirat les generacions següents a l’hora de mostrar el seu compromís en els seus respectius camps professionals. Daly, que també va ser alumne de l’escola, va assegurar que tot estudiant del centre és perfectament conscient de la història de la institució, amb un fort sentiment de pertinença entre els qui han passat per les seves aules al llarg dels anys.

Foto original

??Today we remember our patriot Lord Mayor Terence MacSwiney, who on this day 100 years ago died after 74 days on hunger strike. Ar dheis Dé go raibh a anam dílis

ℹ️ Visit our new commemorations website to learn more: https://t.co/8F9RNFWNxm #Cork1920 #ACityRemembers pic.twitter.com/ZAWeIZGreZ

— Cork City Council (@corkcitycouncil) October 25, 2020