Comencen a aparèixer els primers díscols del Tripartit

Comencen a aparèixer els primers díscols del Tripartit Els tretze diputats del Verds després de ser elegits / Foto: Green Party via FB

Ja se sap que, en política, si una coalició de dos partits acostuma a ser una font de problemes, un Tripartit encara més, no només per la disparitat de visions sinó també perquè les cadires van més cares. De fet, els problemes a l’actual govern van començar el primer dia quan, un cop sabuts els noms dels ministres, es va veure que no hi havia cap representant de més enllà del Shannon, un greuge que es va esmenar uns dies després quan van anunciar-se els noms per a posicions de segona fila com ministres juniors i superministres juniors.

El primer escàndol va arribar de la mà de Barry Cowen, nomenat ministre d’Agricultura però a qui li van començar a treure els draps bruts quan encara no s'havia acostumat a la seva nova cadira, més concretament una retirada de carnet durant tres mesos per haver mirat d’esquivar un control d’alcoholèmia l’estiu del 2016 quan tornava cap a casa, al comtat d’Offaly, després d'haver presenciat un partit d’esports gaèlics al Croker.

L’afer va anar creixent i després que Cowen volgués tancar-lo sense aclarir-ne els detalls i només admetent que havia estat un error, el Taoiseach Micheál Martin va destituir-lo fulminantment -després de veure que l’atestat policial il·lustrava que la història era més greu- quan tan sols feia divuit dies que ocupava el càrrec. El seu substitut va ser Dara Calleary, que ja havia estat protagonista el primer dia quan va mostrar el seu enuig perquè no havia rebut cap ministeri.

Pel que fa als Verds, que durant les negociacions van mostrar-se molt reticents a formar part del govern de coalició com a soci més petit -un rol que ja van jugar del 2007 i el 2011 i que els va suposar la pèrdua de tots els seus representants al Dáil-, sembla que seran uns companys de viatge una mica problemàtics. La seva primera performance, més còmica que cap altra cosa, va anar a càrrec del seu cap de files, Eamon Ryan, que va adormir-se durant una votació i va ser la riota de tothom.

La segona acció en què els ecologistes han estat protagonistes, en aquest cas de manera gens còmica sinó més aviat preocupant per a l’estabilitat i la imatge d’unitat del govern, va ser la votació ahir d’una proposició de llei que prohibirà els desnonaments i l’augment del preu del lloguer a qui s’hagi vist afectat per la pandèmia; la llei d’urgència aprovada a final de març i prorrogada tres vegades ho prohibia en tots els casos.

En aquest sentit, ahir hi va haver dos diputats que no hi van votar a favor: Joe O’Brien, molt implicat en temes d’habitatge i de gent sense llar, que va abstenir-se a la votació final, i Neasa Hourigan, que va votar en contra en algunes esmenes i al text final. Després, Hourigan va anunciar la seva dimissió com a cap del grup parlamentari verd i va deixar el seu fat a la formació ecologista a mans del partit. En el cas d’O’Brien, sembla que els tres capitosts del govern han decidit que continuï sent membre dels Verds.

Finalment hi ha el Fine Gael, que per ara ha estat el soci que més bé ha mantingut la disciplina, potser per haver estat al govern durant els darrers nou anys i tenir una estructura jeràrquica molt respectada. De tota manera, els mals resultats de les eleccions del passat vuit de febrer han fet que n’hi hagi uns quants que no estan gens contents amb Leo Varadkar després de quedar tercers per darrere del Sinn Féin i del Fianna Fáil.

Foto original

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt