Dissabte passat, Micheál Martin, líder del Fianna Fáil i fins llavors cap de l’oposició, va ser elegit Taoiseach després d’un acord històric amb el Fine Gael, el rival a batre durant el darrer segle, i que també va rebre el suport dels Verds, que jugaran el paper de garants de la treva entre els dos partits guerracivilistes ara casats per conveniència. Un cop feta la votació, que va celebrar-se al Centre de Convencions a fi de poder mantenir la distància entre diputats, Martin va desplaçar-se cap a l’Áras an Uachtaráin (la Casa del President), on Michael D. Higgins va segellar oficialment el nomenament.

Després, el flamant nou Taoiseach va anar cap als edificis governamentals (Government Buildings), situats al costat del Parlament, a Kildare Street (Dublin 2), i va començar la ronda de trucades als diputats que havien de fer-se càrrec d’un departament. Evidentment, amb una coalició tripartida, les cadires s’han de repartir entre tres i això fa que, per una simple qüestió matemàtica, vagin molt més cares que no pas amb un govern monocolor. En aquest sentit, tant el Fianna Fáil com el Fine Gael en tenien sis cada un i els Verds, tres.

Un cop coneguts els noms dels afortunats, a les xarxes i als mitjans de comunicació va començar l’anàlisi de les habilitats de cada ministre en el camp assignat i després, tenint en compte que els diputats representen districtes electorals relativament petits, n’hi va haver alguns que van analitzar-ho des d’un punt de vista geogràfic, més concretament quins districtes electorals tenien ministre, que sempre miren d’escombrar cap a casa a fi de quedar bé amb el seu electorat potencial. I és aquí on va començar el greuge territorial, sobretot pel fet que no hi ha cap ministre ultra-Shannon, és a dir, de més enllà del Shannon.

Així doncs, si fins ara el Shannon només es considerava una frontera climàtica entre la Irlanda molt plujosa -a l’oest del riu, costat esquerre de la foto- i la no tan plujosa -a l’est-, ara també ha esdevingut una frontera que determina si hom té plaça a la taula ministerial o no. De tota manera, durant els dies vinents s’anunciaran els noms dels ministres juniors, que s’encarreguen d’àrees més especifiques de cada departament però que no participen en el consell de ministres, i s’espera que els fins ara ignorats diputats ultra-Shannon siguin recompensats amb algun d’aquests premis de consolació.

A (crude) bubble map I made of the geographical distribution by county of new cabinet ministers. Seems like we have not come very far from the times of to hell or to Connacht pic.twitter.com/1haXQZd2gH

— Aoife Ní Chiaráin (@aoifenichiarain) June 27, 2020