Dia històric avui amb l’elecció de Micheál Martin, líder del fins ara opositor Fianna Fáil, com a nou Taoiseach, el quinzè d’ençà del desembre del 1922, quan William Thomas Cosgrave va accedir al càrrec, llavors anomenat President del Consell Executiu. Martin ha estat nomenat primer ministre després del també històric acord entre el Fine Gael i el Fianna Fáil -els dos partits antagònics que han dominat la política irlandesa durant el darrer segle- que posa fi, per ara, al guerracivilisme sense quarter iniciat ara fa cent anys entre el pro-Treaty (Fine Gael) i els anti-Treaty (Fianna Fáil).

A la votació, celebrada al Centre de Convencions a fi de poder encabir tots els 160 diputats respectant la distància de seguretat, Martin ha obtingut 93 vots a favor, òbviament del Fianna Fáil, del Fine Gael -fet inimaginable fins fa quatre dies-, dels Verds i de nou diputats independents, que molt probablement miraran de cobrar-s’ho mitjançant la vella pràctica coneguda com a política de parròquia, és a dir, obtenir inversions per al seu districte electoral. D’altra banda, hi ha hagut 63 en contra i 3 abstencions.

El nou Taoiseach, nascut a Cork el primer d’agost del 1960, és un autèntic veterà de la política: l’any 1985 va deixar la seva feina de mestre d’escola quan va obtenir l’acta de regidor a l’ajuntament de la seva ciutat -d’on va ser batlle durant un any entre el 1992 i el 1993- i el 1989 va obtenir escó al Dáil pel districte de Cork South Central, essent reelegit a cada elecció. Durant els governs de Bertie Ahern va ocupar un ampli ventall de càrrecs ministerials, més concretament les carteres d’Ensenyament i Ciència; Salut i Infància; Empresa, Comerç i Treball, i finalment, Afers Estrangers.

Amb tot, allò en què més destaca Martin és la resiliència -un corredor de fons- i és que va sobreviure a tot el sotsobre que hi va haver al Fianna Fáil ara fa uns deu anys, tant per diversos escàndols de corrupció com per mala gestió. En aquest sentit, Martin va ser dels pocs que va esquivar el severíssim càstig de l’electorat als comicis del febrer del 2011, quan després de deixar el país en fallida i havent de pidolar ajuda internacional, el Fianna Fáil va ser gairebé escombrat del Dáil, passant de 77 a 19 diputats.

Després d’aquella sagnant desfeta, Martin va agafar les regnes del partit i va dissenyar una estratègia a llarg termini que combinava dues coses: per una banda, l’assumpció dels errors del passat, fent neteja dels membres de la vella guàrdia que més havien danyat la reputació del partit -amb menció especial per a Bertie Ahern-, de l’altra, amb la difícil herència rebuda i el Fianna Fáil en les seves hores més baixes, Martin va decidir de fer una oposició de baixa intensitat, esperant els errors dels rivals i sabent que a qualsevol crítica una mica forta que fes al govern li recordarien la fallida provocada pel seu partit.

De tota manera, que Martin hagi aconseguit el càrrec de Taoiseach ha estat més aviat per un cúmul de circumstàncies -ha perdut tres eleccions seguides- més que no pas per mèrits propis i és que si bé a les eleccions del passat vuit de febrer va obtenir 37 escons, empatat amb el Sinn Féin i dos més que el Fine Gael, algunes enquestes publicades a principi de maig el relegaven a una tercera posició amb un 14% de suport; per contra, Leo Varadkar, com a premi per la bona gestió de la Covid-19, s’enfilava fins al 35% i el Sinn Féin obtenia un 27%.

Això ha fet perdre poder de negociació al Fianna Fáil que, temerós de veure’s àmpliament superat pel Fine Gael i pel Sinn Féin en cas de noves eleccions, ha acceptat un govern tripartit, amb els Verds com a garants de la treva temporal entre els dos partits guerracivilistes, i amb Martin ocupant el càrrec de Taoiseach fins al desembre del 2022. Després, Leo Varadkar assumirà el càrrec una altra vegada per a la resta de la 33a legislatura, que en teoria hauria de durar cinc anys.

Foto original

Fianna Fáil leader Micheál Martin has been elected Taoiseach of the 33rd Dáil. 93 TDs vote in favour, 63 against. | Live updates: https://t.co/v3AU59ngdv pic.twitter.com/Bd6sR6a8Dd

— RTÉ News (@rtenews) June 27, 2020