La Gran Coalició, a la corda fluixa per rumors electorals

La Gran Coalició, a la corda fluixa per rumors electorals Cartell convocant un acte contra la Gran Coalició / Foto: Liffey

Avui fa cent dies que es van celebrar les eleccions que van constituir el 33è Dáil però el més calent és a l’aigüera tot i els avenços i principi d’acord al qual van arribar el Fine Gael i el Fianna Fáil que, d’altra banda, era molt vague i ple de bones intencions, fins al punt que alguns diputats de partits que no tenen cap intenció de formar govern van assegurar que només mancaven dues promeses: Wi-Fi i Netflix de franc per a tothom.

A més, la suma de diputats del Fine Gael i del Fianna Fáil, dos partits totalment antagònics que durant els darrers cent anys han mantingut les seves diferències originades durant la Guerra Civil -Fine Gael hereus del Pro-Treaty i el Fianna Fáil dels Anti-Treaty-, fa curt i no arriba a la majoria absoluta, per la qual cosa han mirat de trobar un partit petit que els faci de crossa i alhora d’àrbitre, puix que després d’un segle als Antípodes, de ben segur que governar plegats generaria moltes friccions.

Amb tot, amb l’experiència recent dels socis minoritaris de governs de coalició que són castigats severament a les eleccions següents -els Verds (2011), Labour (2016 i sense ser soci, també el 2020) o els independents (2020)-, no és fàcil de trobar un partit que sucumbeixi als cants de sirena dels dos peixos grossos. Per ara només s’ha parlat amb els Verds, que han exigit una reducció anual del 7% en l’emissió de gasos hivernacle, una mesura que castigaria el sector ramader, on el Fine Gael té una bona bossa de vots.

I si no n’hi hagués prou amb tots aquests ingredients, dissabte passat es va filtrar a la premsa que funcionaris del departament d’Administració Pública estudien la logística que requeriria celebrar unes eleccions en plena pandèmia, cosa que no ha agradat gens al Fianna Fáil, que ha alertat que actes de mala fe i de deslleialtat com aquest danyen les relacions entre ambdós partits. El Fine Gael ha volgut restar importància a la polèmica i ha afirmat que la feina dels funcionaris és de treballar amb tots els escenaris possibles.

D’altra banda, la reacció airada del Fianna Fáil és totalment comprensible perquè els ciutadans valoren molt positivament la gestió del govern amb relació a la Covid-19 i això ha fet augmentar el suport cap al Fine Gael, que segons les enquestes, guanyaria folgadament unes hipotètiques eleccions amb un 35% dels vots, seguit pel Sinn Féin (27%); per contra, el Fianna Fáil s’enfonsaria fins al 14%.

Avui, reunió entre Leo Varadkar, Micheál Martin i Eamon Ryan (els Verds) per a treure’n l’entrellat.

Torna a dalt