Irlanda, com tot el món, viu un moment històric arran de la pandèmia de la Covid 19, que ha obligat a confinar la població i a aturar l’economia no essencial durant unes setmanes; tanmateix, encara es podria afegir més llenya al moment històric si fructifica el document conjunt que han signat Leo Varadkar (Fine Gael) i Micheál Martin (Fianna Fáil) per a formar un govern de coalició, un fet que posaria fi a una rivalitat entre pro-treaty (FG) i anti-treaty (FF) -a favor o en contra del Tractat Angloirlandès- que es remunta a la Guerra Civil i que ha dominat el darrer segle de la política irlandesa.

Curiosament, les eleccions del passat vuit de febrer van ser les segones de tota la història en què la suma dels vots del Fine Gael i del Fianna Fáil no van arribar al 50%, amb una fragmentada aritmètica parlamentària que només permet una coalició de dos grans partits o la d’un partit i un ampli ventall de petites formacions i de diputats independents que no tenen necessàriament els mateixos interessos.

Amb tot, ni el Fine Gael ni el Fianna Fáil volien pactar amb el Sinn Féin -que va ser el partit més votat tot i que no el que va aconseguir més escons- i és per això que només restava l’opció de la Gran Coalició malgrat que és una estratègia força arriscada puix que una part important de l’electorat de cada partit no veu amb bons ulls de pactar amb un partit amb qui han mantingut una rivalitat gairebé centenària.

A més, el Dáil té 160 diputats i entre els dos partits només en sumen 72, per la qual cosa necessitaran una crossa que en cas que aparegui hauria de sortir força cara perquè en política irlandesa, en cas d’anar mal dades, el soci minoritari sempre acaba pagant pels plats trencats davant l’electorat; va passar l’any 2011 amb els Verds, l’any 2016 amb el Labour -que va continuar pagant el passat febrer- i els independents ara fa dos mesos.

Així doncs, amb aquest panorama, tots els partits minoritaris però amb prou pes i mínima coincidència ideològica per acabar de reblar el clau de la Gran Coalició -els Verds, Labour i Social Democrats- ja han dit que no tenen gens d’interès a formar part de cap govern tot i els cants de sirena dels dos peixos grossos que, com a esquer enverinat, al document signat hi han inclòs concessions ecològiques i socials.