Qui no arrisca, no pisca, tret del Fine Gael i el Fianna Fáil

Qui no arrisca, no pisca, tret del Fine Gael i el Fianna Fáil Convocatòria contra la Gran Coalició / Foto: Liffey

Tres setmanes després de la celebració de les eleccions generals, que van canviar de dalt a baix l’històric bipartidisme amb el Fianna Fáil i el Fine Gael com a actors principals i que van catapultar el Sinn Féin com a força més votada, la formació d’un nou govern continua força empantanegada per l’aritmètica parlamentària, amb dues úniques opcions, factibles però difícils d’implementar: una coalició entre dos partits principals o una coalició entre un partit principal i la resta de partits petits i diputats independents.

La primera opció hauria de ser una coalició entre el Fianna Fáil i el Fine Gael -la Gran Coalició-, partits antagònics i hereus de cada un dels bàndols de la Guerra Civil d’ara fa cent anys, que seria vista com una acció desesperada per a evitar que el Sinn Féin pintés alguna cosa al govern; de tota manera, a cada un dels dos partits hi hauria moltes veus que no ho veurien gens bé i probablement es produiria més d’una baixa. A més, tot apunta que a curt termini ambdós partits obtindrien un benefici, amb els càrrecs, salaris i prebendes associades a l’exercici del poder, però a llarg termini, molt probablement serien castigats pel seu respectiu electoral per haver pactat amb l’enemic.

Tenint en compte que una coalició entre el Fine Gael i el Sinn Féin seria gairebé impossible, l’altra opció de coalició seria entre el Fianna Fáil i el Sinn Féin, atès que ambdós partits s’anomenen republicans; nogensmenys, també hi ha molta història al darrere d’ençà que l’any 1927 el que ara és el Fianna Fáil s’escindís del Sinn Féin acceptant la partició de l’illa i adaptant-se a l’Estat Lliure d’Irlanda, un ens que va néixer amb el Tractat Angloirlandès, contra el qual tant havien lluitat els qui després s’hi van acomodar, dominant la política irlandesa durant bona part dels cent anys següents.

Amb tot, aquesta coalició entre el Fianna Fáil i el Sinn Féin també suposa un risc per als primers, exactament el mateix que pactar amb el Fine Gael, és a dir, que una part de l’electorat i alguns membres del partit no ho veurien gens bé en associar el Sinn Féin amb la violència malgrat que els republicans -sobretot Mary Lou McDonald i la líder al Nord, Michelle O’Neill- han afirmat mantes vegades que l’IRA és història i que no tornarà, fins i tot obligant alguns dels membres més díscols del partit a rectificar en cas que haguessin fet alguna declaració fora de lloc.  

De tota manera, la darrera enquesta, publicada ahir pel Sunday Times, revela un suport del 35% per al Sinn Fein, un 10,5% més que a les eleccions, amb la republicana Mary Lou McDonald sent la més valorada amb un nivell d’acceptació de 53% -augment del 13%-, xifra que representa un avantatge de 22 punts sobre Micheál Martin (Fianna Fáil), que perd 15 punts; el Taoiseach en funcions, Leo Varadkar (Fine Gael), perd 8 punts i resta amb un 27%.

Així doncs, amb aquests números a la mà, cada vegada és més forta la pressió per al Fianna Fáil de deixar les diferències històriques amb el Sinn Féin a banda, acceptar que la situació ha canviat i fer el pas.

Amb tots aquests ingredients, sembla que la dita popular que qui no arrisca, no pisca, no seria aplicable al Fianna Fáil i al Fine Gael puix que, facin el que facin, molt probablement hi sortiran perdent i l’enquesta del Sunday Times ja preveu una reducció del vot del 2% i 3%, respectivament. De fet, l’enquesta revela que, a banda de Solidarity-People Before Profit, que roman al 3%, la resta de partits, tret del Sinn Féin, baixen.

1 comentari

  • Carles

    Escrit per Carles

    Dimarts, 03/03/2020

    Molt bona presentació de la situacó política a Irlanda

    Report

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt