És un dels clàssics de cada elecció, els set dies de marge que la llei [Litter Pollution Act] dóna als candidats i als partits per a retirar els seus cartells electorals i les brides que els lliguen als fanals; un cop passat aquest període de gràcia, cada cartell que romangui penjat en un espai públic pot suposar una multa de 150 euros, tot i que l’administració local acostuma a fer els ulls grossos durant uns dies i només multa en cas que algun ciutadà faci una denúncia.

Així doncs, a partir d’aquesta mitjanit -més concretament avui diumenge a les zero hores-, els carrers haurien de ser nets de cares de candidats, lemes polítics i noms de partits, però com d’habitud, hi haurà cartells que resistiran als fanals durant uns quants dies, sobretot els dels candidats independents, que no tenen tanta gent disponible per a penjar-los a l’inici de la campanya i despenjar-los set dies després de la votació. A més, els cartells que hagin resistit els embats de la tempesta Dennis difícilment cauran pel seu propi pes i algú hi haurà d’anar a despenjar-los manualment.

Pel que fa als partits, les hordes de voluntaris ja han fet bona part de la feina durant tota la setmana i molt probablement hauran deixat els fanals nets abans de la data límit. Amb tot, si el cartell infractor és d’un candidat concret, la multa s’imposa al candidat; per contra, si el cartell és d’un partit, sense especificar el nom d’un candidat, com han fet els Verds o el Labour amb petits cartells en forma de quadrat o de rombe prometent de solucionar tots els problemes a canvi del vot, la multa és per al partit.

D’altra banda, els candidats que no s’han de preocupar són els que, per respecte al medi ambient, van decidir de no penjar cartells, tot i que, per ara, encara són una minoria, que no inclou ni els candidats dels Verds, que són els que haurien de donar exemple. En aquest sentit, l’ajuntament de Dublin ja fa temps que estudia prohibir els cartells en alguns llocs concrets de la ciutat en el que s’anomenaria zones d’exclusió electoral.