Tot apunta que la política irlandesa no sortirà del bucle

Tot apunta que la política irlandesa no sortirà del bucle Cartell electoral de Leo Varadkar / Foto: Liffey

Els resultats de la primera enquesta apareguda des que es van convocar eleccions -que tindran lloc el vuit de febrer vinent- preveuen una victòria clara de l’opositor Fianna Fáil, amb un avantatge de 12 punts respecte al segon classificat, el Fine Gael, partit que ha romàs al govern durant els darrers nou anys. L’enquesta va tenir un univers de 923 persones i es va dur a terme entre el 2 i el 14 de gener, és a dir, que bona part dels participants no sabien que hi hauria eleccions tan aviat puix que la convocatòria es va anunciar el darrer dia, el 14.

Les dades, publicades a l’edició d’ahir del diari dominical The Sunday Times, contrasten amb les de les enquestes que s’havien anat publicant durant els darrers mesos, que sempre havien mostrat que ambdós partits anaven frec a frec -empat a 27% ara fa un mes-; en aquest sentit, ara el suport al Fianna Fáil és del 32% (+5%) i el del Fine Gael del 20% (-7%).

Pel que fa a la resta de partits, en tercera posició hi figura el Sinn Féin, que tot i perdre un punt i baixar al 19%, ha mostrat una gran estabilitat al llarg del temps; això sí, tant a les presidencials del 2018 com a les europees i locals de l’any passat els seus resultats van ser força decebedors. En quarta posició hi ha els Verds, que aprofiten l’onada verda que recorre Europa i guanyen un punt, situant-se al 7%, i en cinquena el Labour, que perd dos punts i resta amb un 4% de suport.

A la banda més baixa, la dels partits minoritaris, hi ha Solidarity-People Before Profit amb un 2% (-1%), Renua -l’escisió del Fine Gael capitanejada per Lucinda Creighton- amb un 1% (+1%) i els Social Democrats, que es mantenen a l’1%. Les dades no mostren informació sobre els independents, que a les darreres eleccions van ser 19 però que, entre desercions i eleccions parcials, al final de la legislatura han acabat sent 22.

Així doncs, sembla que es torna al bucle de sempre i és que d’ençà de la independència, ara fa cent anys, el partit que ha dominat la política irlandesa ha estat el Fianna Fáil, amb alguns períodes d’excepció que han arribat després d’una molt mala gestió o d’algun escàndol que ha fet que l’electorat hagi donat una oportunitat al Fine Gael.

La darrera vegada que va passar això fou l’any 2011 quan, després de deixar Irlanda en fallida, el Fianna Fáil va ser escombrat del Dáil, passant de 77 a 19 diputats; els seus socis de govern, els Verds, van perdre els 6 diputats que tenien. Curiosament, nou anys i dues legislatures després, sembla que els electors ja se n’han oblidat i aquests dos partits són els que tenen una tendència a l’alça més clara.

D‘altra banda, això de castigar el soci minoritari del govern també és un clàssic i a les eleccions anteriors, les del 2016, el Labour va pagar molt cares les retallades implementades per l’executiu del Fine Gael -llavors liderat per Enda Kenny-, un preu que, segons les dades de l’enquesta del Sunday Times, encara paga ara. Això és el que probablement també passarà amb els diputats independents que han donat suport al govern durant els darrers quatre anys, alguns dels quals, com John Halligan o Finian McGrath, ja han decidit de no presentar-se a la reelecció preveient que podrien perdre la cadira.

Amb aquestes dades no gaire encoratjadores per al Fine Gael, el Taoiseach Leo Varadkar ha volgut sortir al pas dient que encara resten tres setmanes de campanya i davant la possibilitat que el Fianna Fáil torni al govern, Varadkar ha volgut recordar com sol acabar Irlanda quan es dóna aquesta circumstància, fent una referència força explícita a la darrera crisi que va deixar el país a la bancarrota i requerint una ajuda econòmica internacional que pagaran unes quantes generacions d’irlandesos.

Les raons principals de l’esfondrament electoral -per ara només a les enquestes- és que malgrat que l’economia va molt bé, amb uns indicadors econòmics molt positius com un atur per sota del 5%, el greu problema d’habitatge -amb més de 10.000 persones sense llar- i la sanitat -amb més de mig milió de persones en llistes d’espera i amb centenars de pacients abandonats en una llitera en un trist passadís d’hospital en espera de tenir un llit- han estat dos capítols molt foscos que han eclipsat la recuperació econòmica del país que, en alguns camps com l’ocupació, ja són  millors que en els anys bojos del Celtic Tiger.   

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt