Els diputats del Sinn Féin dels diversos districtes electorals del Nord no han posat mai els peus a la Cambra dels Comuns britànica, però aquesta política abstencionista, mantinguda de manera inalterada des dels inicis del partit i que darrerament s’ha vist qüestionada més que mai pel gran impacte que el Brexit pugui tenir sobre Irlanda del Nord, no vol dir que no tinguin cap tracte amb Westminster.

En aquest sentit, des del 2010, els republicans nord-irlandesos, que actualment a Londres compten amb un total de set escons [buits], han recollit 4,5 milions d’euros com a reembors per dietes, allotjament, desplaçaments i despeses administratives, perquè si bé no participen en l'activitat parlamentària, sí que fan feina al respectiu districte electoral, com atendre els electors i intentar de solucionar problemes.

Per la seva banda, la líder del Sinn Féin, Mary Lou McDonald, ho ha justificat adduint que el parlament britànic defensa interessos britànics, un fet que considera totalment legítim, però que, d’altra banda, implica que els republicans no hi hagin de decidir res, recordant que Westminster no ha fet mai res per Irlanda i que tampoc s'espera que ho faci en el futur.

Evidentment, aquest abstencionisme genera moltes crítiques, sobretot entre els altres partits irlandesos, sense representació a Londres, que acusen el Sinn Féin de no defensar els interessos de l’illa. És el cas del senador Neale Richmond, del Fine Gael, que ha dit que els republicans només hi són a l’hora de cobrar i que seria més productiu que parlessin i votessin dins de la Cambra dels Comuns més que no pas de fer conferències fora, de cara a la galeria.

Font: Irish Independent