Documentari del 20-S i debat sobre el procés català

La Biblioteca Municipal de Pearse Street (Dublin 2) va acollir ahir a la tarda un acte en què es va visionar el documentari sobre el 20-S produït per Mediapro i posteriorment es va fer un debat a partir de diverses preguntes que van respondre les tres convidades: l'activista Liz Castro, l'eurodiputada Lynn Boylan, membre del Sinn Féin, i Eva Fontova, membre del secretariat de l'ANC.
Tot i que no va participar al debat, entre el públic també hi havia Tina McVeigh, la regidora municipal de People Before Profit que el mes de desembre passat va presentar una moció, aprovada pel ple, de fer onejar la bandera catalana al City Hall durant tot el mes de gener.
L'acte va començar amb una petita introducció amb l'objectiu d'explicar el context als irlandesos que hi havia a la sala i com s'havia arribat a la situació actual; a la pantalla hi va aparèixer una línia del temps que anava des de l'acord per a un nou Estatut que més de dues terceres part del Parlament van aprovar el 30 de setembre així com quins han estat els actors principals, tant els polítics com els membres de la societat civil.
Un cop acabat el documentari va començar un qüestionari-debat durant el qual les tres convidades van exposar quina era la seva opinió, cada una des de la seva posició: des de l'activisme més proper al carrer de Castro, passant per l'activisme més "institucional" de Fontova i acabant al Parlament Europeu amb Boylan.
La primera pregunta anava sobre quin podria ser l'impacte del documentari: a grans trets es va dir que no servirà de gaire per la manera de fer de la justícia espanyola, que s'ha inventat un relat farcit de proves falses, com ha quedat demostrat al documentari, i que notícies com la del xat dels jutges revela un biaix que fa que la justícia espanyola no sigui homologable a la d'una democràcia europea.
En aquest sentit, Boylan va denunciar l'espectacle de les euroordres, que normalment es basen en la confiança entre estats però que en aquest cas se n'havia fet un abús. Preguntada sobre què passaria si el President Puigdemont visités Irlanda i s'emetés una nova euroordre, l'eurodiputada del Sinn Féin va afirmar que probablement la justícia irlandesa arribaria a la mateixa conclusió que la de Bèlgica, Alemanya i Escòcia, a banda que no s'imagina els irlandesos quedant-se de braços plegats en cas que Irlanda decidís d'extradir Puigdemont.
La segona pregunta va anar sobre “Per què els Jordis?”. Castro va afirmar que eren els representants de la societat civil i que l'Estat espanyol va creure que un cop empresonats s'acabaria la mobilització; tanmateix, el 20-S, dia en què es buscava de provocar la població i es van deixar els cotxes de la Guàrdia Civil oberts amb armes a l'interior per veure si algú les agafava, no els va sortir bé i l'Estat va patir una severa derrota, veient-se totalment desbordat. Per la seva banda, Fontova va assegurar que la sort dels Jordis estava decidida abans del 20-S a fi de desactivar la gent, en línia amb el que abans havia expressat Castro.
Pel que fa a la premsa, Castro va fet una radiografia geogràfica, opinant que la catalana és la més plural, l'espanyola té un fort biaix unionista i la internacional informa d'una manera molt superficial, sense explicar que el moviment independentista i republicà català es basa en l'activisme de carrer, una característica que queda perfectament reflectida en els CDR, més que no pas als despatxos dels polítics.
Per la seva banda, Boylan va explicar que la premsa irlandesa va trobar-se fora de joc el primer d'octubre perquè fins llavors no n'havien fet gaire cas, només oferint informació fora de context com el mantra que aquell referèndum era il·legal. Així doncs, quan van començar a aparèixer les imatges de les càrregues policials, els de la televisió pública RTÉ li van trucar, atès que Boylan feia d'observadora internacional, per saber què passava. En aquest punt l'eurodiputada no va poder contenir el riure i és que, segons Boylan, no és gaire habitual que des d'RTÉ es truqui a algú del Sinn Féin per a informar-se.
Un altre factor a tenir en compte és que la paraula “nacionalisme” no és gaire positiva a causa de la convulsa història europea i és per això que algunes publicacions sobre política d'àmbit europeu, com Politico, no hi mostrin gaire simpatia.
La tercera pregunta era sobre si hi ha cap diferència entre PP i PSOE i la resposta va molt clara: només es diferencien en les formes però en el fons són la mateixa cosa, com es pot veure amb tots els afers de corrupció, de clientelisme i de tràfic d'influències, uns elements que estan incrustats a tots els partits i a l'administració de l'Estat.
També es va parlar de les advertències a Hongria i a Polònia per part de la Unió Europea que, d'altra banda encara no s'han fet amb l'Estat espanyol. Aquí va ser Boylan qui, basant-se en allò que veia a les institucions europees, va explicar que tant el PP com el PSOE formen part dels eurogrups més importants i gràcies al gran nombre d'eurodiputats que hi aporten, hi tenen un pes força rellevant. A més, Boylan va assegurar que el problema del Parlament Europeu no són els partits dels extrems sinó els del centre, que estan totalment podrits.
Boylan també va ressaltar les contradiccions de la Unió Europea recordant que abans del referèndum escocès tot eren advertències, o gairebé amenaces, que en cas que guanyés el "Sí", Escòcia hauria de sortir de la Unió Europea; per contra, ara, amb el Brexit, se li diu que com allà hi va guanyar l'opció de romandre al club dels 28, hauria de poder quedar-s'hi. Bàsicament, que s'actua per interessos.
A la pregunta sobre què s'ha de fer per alliberar els Jordis la resposta ha estat unànime: cal continuar la mobilització i parlar amb líders d'altres països europeus, així com de contrarestar la intoxicació de la premsa espanyola. Boylan va remarcar això de tractar amb els països individualment i no pas a Brussel·les perquè la Unió Europa és un club d'estats que es defensen entre ells i difícilment faran alguna cosa que els pugui suposar un problema.
Boylan va afirmar que l'estratègia dels exiliats, sobretot de Puigdemont, amb qui s'ha trobat en més d'una ocasió, ha estat molt encertada perquè els mèdia de tot el continent n'han parlat, a banda d'involucrar diversos països com Alemanya, Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit.
Amb relació a pressionar el govern irlandès perquè faci algun moviment denunciant la situació a Catalunya, Boylan va explicar que fins que no es resolgui el tema del Brexit no serà un bon moment perquè Irlanda necessita el suport de tots els socis de la Unió. També va proposar que els presos enviïn una carta al poble irlandès, més que no pas escriure cartes adreçades a tothom en general.