Agenda esportiva ben atapeïda durant la Setmana Santa

Durant aquests dies, l’aeroport de Dublin viurà unes quantes jornades de bogeria amb hordes de viatgers, tant d’irlandesos que fan una escapada a ultramar com de turistes que vénen uns dies a Irlanda, amb una mitjana diària de cent mil usuaris; de tota manera, si bé podria semblar que les activitats esportives habituals s’aturen durant les vacances, no és ni de bon tros així, ans al contrari, sembla que s’intensifiquen.

Per exemple, al voltant d’aquest cap de setmana -divendres i dilluns- hi ha dues jornades de la lliga irlandesa de futbol, que sembla que vol recuperar el temps perdut arran dels dos partits amistosos disputats per la selecció absoluta durant els darrers dies i que han suposat el debut, força discret, del seleccionador interí John O’Shea: un empat a zero contra Bèlgica i una derrota per la mínima contra Suïssa.

Entre els partits més destacats de la jornada de divendres -la setena- hi ha el derbi dublinès per excel·lència, el Shamrock Rovers – Bohemian FC, i el duel dels extrems de la classificació entre el Shelbourne, que és líder, i el Dundalk, el cuer. I dilluns, a l’Oriel Park, vuitena jornada, amb el derbi del comtat de Louth entre dos equips en hores baixes, el Dundalk, que molt probablement arribarà al partit com a cuer, i el Drogheda, que va just per davant dels seus veïns comtals, amb només dos punts més.

El rugbi serà el protagonista dissabte en la tretzena jornada del United Rugby Championship, una competició que compta amb els equips de cada una de les quatre províncies irlandeses: Connacht, Leinster, Munster i Ulster. Els dos equips irlandesos que jugaran a casa són el Leinster, que s’enfrontarà al Vodacom Bulls a l’RDS Arena, i el Munster, que rebrà el Cardiff al Thomond Park de Limerick.

I també dissabte, el riu Liffey, entre O’Connell Bridge i la fàbrica Guinness, serà l’escenari de la 74a edició de la Colours Boat Races, una cursa de rem entre el Trinity i la UCD a semblança de la londinenca Oxford-Cambridge al Tàmesi. La competició es divideix en quatre duels: dos de masculins i dos de femenins, amb dues categories, novells i sèniors. Podeu veure el vídeo de l’edició 2023 a Liffey TV.

Matx d'urgències

El partit que aquest divendres s’ha disputat al Richmond Park d’Inchicore era entre dos equips amb moltes urgències i necessitat de punts: el Saint Patrick’s Athletic arribava al matx anant vuitè, només havent aconseguit una victòria a la primera jornada i acumulant tres derrotes consecutives; el Dundalk, cuer, amb un empat i tres derrotes, encara anava escaldat pel 0-5 de dilluns, a casa contra l’Sligo Rovers. Victòria per la mínima del Saint Pat’s, que ha pujat fins a la cinquena posició; per contra, el Dundalk continua enfonsat a la classificació, essent el cuer amb només un punt de dotze possibles.

 

Empat a Tallaght

El Derry City arribava com a líder en la seva visita al Tallaght Stadium, on s’ha enfrontat al Shamrock Rovers, el campió vigent. El partit ha estat força igualat, amb bones oportunitats per als dos equips, tot i que els gols no han arribat fins a la segona part, el darrer, el de l'empat a 2 aconseguit pel Shamrock, al temps de descompte. Aquest resultat deixa el Derry City en segona posició, amb vuit punts, i el Shamrock, en novena, amb només dos punts en tres partits, tot i que n’hi manca un.

Dublin, ciutat de molts derbis i d’estadis atrotinadíssims

Hi ha ciutats que tenen dos equips a la categoria màxima de la lliga de futbol, per la qual cosa, quan hi ha un derbi, tothom sap qui juga. Tanmateix, Dublin té quatre representants a la Premier Division: el Bohemian FC -els Gypsies, del barri de Phibsboro-, el Saint Patrick’s Athletic -St Pats, d’Inchicore-, el Shamrock Rovers -Hoops o Rovers, de Tallaght- i el Shelbourne -Shels, de Drumcondra. Així doncs, quan hi ha un derbi s’ha d’especificar el nom dels equips involucrats perquè, altrament, amb tres combinacions possibles, només amb la paraula derbi hom no pot saber qui juga.

A més, tenint en compte que la lliga irlandesa es disputa a quatre voltes, cosa que s’explica pel fet que només hi ha deu equips i si només juguessin dues voltes, la competició duraria divuit setmanes, el nombre de derbis es multiplica per dos respecte al que seria habitual en lligues a dues voltes. Els números de la temporada 2024: doncs vint-i-quatre derbis, un darrere l’altre.

I la temporada passada, també hi havia els universitaris de la UCD -que van perdre la categoria-; així doncs, la meitat dels equips de la Premier Division eren de Dublin, cosa que feia augmentar el nombre de derbis fins a quaranta, és a dir, el 22,2% de tots els partits de la competició. Si a això hi afegim els partits que no són derbi, però que es juguen en un estadi de Dublin, la concentració de matxs a la capital és un altre tret característic de la lliga irlandesa

A més, en alguna ocasió, no volíeu derbi? Doncs dos derbis! Com ha estat el cas de la segona jornada de lliga -disputada divendres passat- en què el Shelbourne va rebre el Shamrock Rovers -campió vigent- al Tolka Park, amb victòria local per 2 a 1, i el Saint Patrick’s Athletic va rebre el Bohemian al Richmond Park, amb victòria visitant gràcies a un gol de penal al minut 85, xutat per Jordan Flores.     

Pel que fa als estadis, només se salva el Tallaght Stadium, el feu del Shamrock Rovers, que a banda de ser el més modern i amb una estètica més normal, és el de més cabuda, amb 10.000 espectadors. Els altres tres comparteixen moltes coses i només una no és dolenta: el nom acaba amb Park -Dalymount Park, Richmond Park i Tolka Park.

Algunes de les característiques d’aquests tres estadis:

- Atrotinadíssims i caient a trossos: els tres. Hi ha el projecte de fer un nou Dalymount Park amb tota mena de modernitats que, en principi, compartirien Bohemian i Shelbourne. El Tolka Park, feu del Shelbourne, desapareixeria i al seu lloc construirien habitatges.

- Cap de les quatre graderies és igual: els tres.

- Encaixonats a la trama urbana sense espai al voltant: els tres.

- Pals situats entre la gespa i la graderia, tant els que sostenen l’enllumenat com els que sostenen la tribuna (quan hi ha tribuna), dificultant la visió: Richmond Park i Tolka Park.

- Un riu els voreja: Richmond Park -el riu Camac- i Tolka Park, que és esquivat pel riu Tolka després de fer un gir de noranta graus que ja ha causat més d’una inundació, com la del 1954 (tweet a sota).

 

Engega la lliga de futbol, una competició que agafa volada

Aquest divendres setze de febrer ha començat la temporada 2024 de la lliga irlandesa de futbol, una competició que es diputa en anys naturals, de febrer a octubre, i que després de molts anys d’ostracisme i de ser ignorada pel gros dels afeccionats a aquest esport -molt més interessats en la Premier anglesa-, sembla que guanya popularitat, com així va quedar demostrat el novembre passat amb un Aviva Stadium ple a vessar durant la final de la Copa d’Irlanda, en un partit que va enfrontar el Saint Patrick’s Athletic i el Bohemian FC.

I en aquest inici de la temporada 2024, Liffey TV va desplaçar-se al Dalymount Park, al popular barri dublinès de Phibsboro, que és el que ens queda més a prop, per tal de copsar l’ambient del partit que enfrontava l’equip local, el Bohemian FC -també conegut com the Gypsies- amb l’Sligo Rovers -coneguts com The Bit O’ Red.

L’atrotinadíssim Dalymount Park va aplegar 4.432 persones, un sold out, és a dir, totes les entrades venudes; si a això hi afegim que els afeccionats gypsies són força proclius a cantar, el resultat va ser un ambient amb molt de caliu, ja abans que la pilota comencés a rodar, incloent una pancarta dedicada al porter visitant, Ed McGinty, cedit per l’Oxford anglès i a qui el Bohemian havia volgut fitxar. I unes bengales, que tot i estar prohibides, van ser enceses per les dues afeccions.

Amb el xiulet inicial va començar l’hora de la veritat, però la primera jugada no va ser de gaire qualitat, clarament. De tota manera, al minut 5, l’estonià Sten Reinkort, que debutava amb el Bohemian, va fer un teva meva amb James Clarke i va plantar-se sol davant del porter McGinty, a qui va superar per dalt, fet que va desencadenar l’eufòria entre les hordes gypsies.

Amb tot, l’alegria local va durar una mica més d’un quart d’hora, fins al minut 23, quan després d’un període de domini del Bohemian que no va materialitzar-se en res, una triangulació a la banda esquerra de l’àrea i un seguit de rebots entre el defensor Rob Cornwall i l’atacant Reece Hutchinson va acabar amb gol per als visitants. Alguns afeccionats locals van reclamar mans de Hutchinson, però a la repetició de la jugada sembla que la pilota, primer toca a la part inferior del pit de Hutchinson i després al seu genoll.

I quan ja passaven dos minuts del 45, una jugada iniciada amb un córner de l’Sligo va fer que la defensa del Bohemian semblés una congregació de les Germanetes de la Caritat, amb Fabrice Hartmann controlant la pilota a la frontal de l’àrea, fent una sèrie de driblings entre defensors i superant el porter Kacper Chorazka, que va arribar a tocar la pilota, però que no va poder evitar el gol.

Ja a la segona part, el Bohemian va disposar d’algunes oportunitats per a empatar, com un xut de falta de Jordan Flores, amb un perillosíssim bot davant de McGinty, que va poder refusar a córner. D’altra banda, com és habitual en aquestes ocasions, McGinty va mirar de perdre tant de temps com fos possible, cosa que va treure de polleguera els afeccionats locals, que demanaven a l’àrbitre que ho tingués en compte.

De fet, això, juntament amb els jugadors de l’Sligo que hi posaven més pa que formatge després de qualsevol topada amb un contrari, va suposar que l’àrbitre afegís set minuts. I va ser al temps de descompte, més concretament al minut 94, que una pilota penjada a l’olla per Dylan Connolly va ser rematada de cap per Clarke des del llindar de l’àrea petita, aconseguint l’empat in extremis. Òbviament, al gol va desfermar la bogeria al Dalymount Park.

El Bohemian encara va tenir alguna oportunitat més, però una va sortir desviada i a l’altra, l’àrbitre no va assenyalar penal. Xiulet final i repartiment de punts, un resultat que, veient com havia anat el partit, va deixar tothom prou content.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Els Saints s'enduen la FAI Cup en un Aviva ple fins dalt

Els 43.881 espectadors que ahir van omplir l’Aviva Stadium durant la final de la FAI Cup -la Copa d’Irlanda- suposen un rècord històric en un partit entre equips de la lliga irlandesa de futbol, fet que il·lustra el creixement de l’interès dels afeccionats pels equips de l’illa -de sempre eclipsats per la Premier League- i és que sembla que molts, cansats del futbol espectacle que mou milers de milions, han començat a seguir el club del barri, valorant coses com trobar-se el davanter-centre de l’equip a la cua del súper.

I si a això hi afegim que la final de Copa és el partit de l’any al futbol irlandès i que les entrades eren a preus populars -de 20 a 35 euros-, no és gens estrany que es fes el ple; en aquest sentit, va ser un sold out, és a dir, tot venut, malgrat que es va poder veure algun seient buit, probablement d’algú que no hi va poder anar.

Els equips: d’una banda, el Bohemian FC, del popular barri de Phibsboro, coneguts com The Gypsies i amb samarreta de franges negres i vermelles; de l’altra, el Saint Patrick’s Athletic, del barri d’Inchicore, coneguts com The Saints i amb samarreta groga.

Com d’habitud, abans de començar va sonar l’Amhrán na bhFiann, l’himne d’Irlanda, amb encesa de bengales per ambdues bandes, el fum de les quals va retardar l’inici del matx i va fer que els espectadors respiressin pólvora durant uns minuts. També van donar feina als bombers, que anaven de bòlit recollint-les i mirant d’apagar-les.

El partit va començar força bé pel Bohemian puix que al minut 8 li van assenyalar un penal a favor arran d’una falta d’Anto Breslin sobre Jonathan Afolabi, que també va ser l’encarregat de xutar-lo, enganyant el porter Dean Lyness i avançant els de Phibsboro. Els afeccionats Gypsies van tornar a encendre les bengales i òbviament, anant per davant al marcador, eren els que més es feien sentir. El Bohemian podria haver fet el segon quan, després d’una mitja volta dins de l’àrea, Afolabi va xutar desviat a la dreta de la porteria.   

Al minut 23, les coses van tornar a igualar-se amb una falta picada per Jake Mulraney que va ser rematada amb el cap al límit de l’àrea petita per Mark Doyle, fet que va suposar, novament, l’encesa de bengales i un temps d’espera fins que es dissipés el fum. La resta de la primera part va ser dominada pel Bohemian, amb diverses ocasions de gol que no van materialitzar-se, i amb atacs puntuals del Saint Patrick’s Athletic, com un xut de Chris Forrester que va passar fregant el travesser al minut 44.

La segona part va començar amb domini dels Saints, que al minut 47 va fer el segon, també de falta picada per Mulraney, però en aquesta ocasió va ser Kristian Nowak que, mirant d’evitar que Joe Redmond rematés, va marcar en pròpia porta. I després... Les bengales, un no parar de respirar pólvora.

Tot i el contratemps, el Bohemian no va donar el braç a tòrcer i va continuar atacant a la recerca del gol, malgrat que l’equip es veia molt dependent d’Afolabi, que ho provava contínuament sense trobar la porteria. I entre la pressió dels Gypsies i la necessitat de perdre temps, els Saints van semblar que començaven a fer figa, amb alguns jugadors patint estrebades musculars, fet que juntament amb les reiterades pèrdues de temps del porter Lyness, va treure de polleguera els afeccionats Gypsies.

Al minut 74 va arribar l’oportunitat més clara per al Bohemian, amb un xut de falta de Jordan Flores que va anar al pal. Després, el partit va entrar en un període d’atacs i contraatacs i la tensió va anar en augment, malgrat que les petites picabaralles entre jugadors van acabar en no res.

Al minut 87, un gol de Tommy Lonergan després d’una errada defensiva del Bohemian va decantar definitivament la balança cap al Saint Patrick’s Athletic, que en els minuts restants va dedicar el temps a defensar-se de les temptatives Gypsies enmig dels cants dels afeccionats que ja ho veien a tocar.

Amb el xiulet final, els Saints van anar a celebrar la victòria amb els afeccionats que ocupaven el Gol Nord, amb la música a tot drap. A l’altra banda, sense celebració, però amb molta germanor, els Gypsies van anar a agrair el suport dels afeccionats, que al llarg dels seus cent trenta-tres anys d’història han après que a vegades es guanya i a vegades es perd, això sí, sempre Gypsies.

L’encarregat d’aixecar la copa de campions va ser el capità Joe Redmond, seguit d’un enlairament de serpentines d’un color groc daurat que li van donar un toc molt festiu. Posteriorment, foto de campions a la gespa darrere de la pancarta i nova celebració amb els afeccionats. D’altra banda, el Samuel Beckett Bridge saludava el flamant campió aprofitant que s’hi poden fer projeccions. Enhorabona, Saint Patrick’s Athletic!

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

 

Mateix final de sempre

Amb la jornada d’ahir, la trenta-sisena, va cloure’s la temporada 2023 de la Premier Division, és a dir, la categoria màxima de la lliga irlandesa de futbol, essent-ne el guanyador el Shamrock Rovers, líders d’ençà del final de la jornada divuit i que sembla que consolida el seu domini, atès que aquest és el quart títol consecutiu dels de Tallaght. La lliga, sobretot a partir de la segona meitat, ha tingut quatre sublligues: la del liderat, que ha estat cosa del Shamrock Rovers, del Derry City i del St Patrick’s Athletic; la de la zona mitjana, en què Bohemians, Dundalk i Shelbourne han anat frec a frec intercanviant posicions; la de la zona baixa, on el Cork City, el Drogheda United i l’Sligo Rovers batallaven per a allunyar-se de la novena posició -la del play-off de descens, finalment ocupada pel Cork City-, i la cua, on els de la UCD Dublin han viscut còmodament instal·lats d’ençà de la tercera jornada i de la qual no n’ha pogut sortir a causa d’una nefasta temporada.

ACTUALITZACIÓ 10/11/2023: el Waterford puja a la Premier Division després de derrotar el Cork City per 2-1 en el partit de play-off disputat al dublinès Tallaght Stadium. Així doncs, la província de Musnter canvia el seu únic representant a la categoria màxima de la lliga irlandesa de futbol. El partit s'ha decidit a la segona part de la prórroga mitjançant la transformació d'un penal per part de Ronan Coughlan (tweet a sota).

 

Engega l’Airtricity League, que és cosa de la meitat nord

Avui comença la lliga irlandesa de futbol, l’Airtricity League, una competició ignorada totalment pel gros de la població irlandesa i que malda per a atraure una mica l’atenció dels amants del futbol, que fins ara s’han inclinat pels equips de la Premier anglesa, fins i tot anant a mirar els partits en directe, i durant els darrers anys, gràcies a la globalització, a l’oferta televisiva i al fàcil accés a la informació gràcies a internet, també pels equips d’altres lligues, com el Barça, fins al punt que hi ha una penya blaugrana que es reuneix al Buskers de Temple Bar (Dublin 2) cada vegada que hi ha partit.

Tornant a l’Airtricity, la competició té algunes característiques que la diferencien de bona part de les lligues continentals, com tenir uns estadis molt atrotinats que cauen a trossos, que només té deu equips i que es juga a quatre voltes durant un any natural, és a dir, que per exemple, la temporada que comença avui és la 2023, no com les lligues continentals, que a l’hora d’anomenar una temporada han de fer referència a dos anys, com l’actual, 2022-2023.

En principi, això de l’any natural hauria de suposar un avantatge a les competicions europees, atès que els irlandesos hi arriben molt més rodats per ser a mitja temporada, quan els seus rivals acaben de tornar de vacances, però la trista realitat és que ni així fan un bon paper i el més habitual és que caiguin a les primeres rondes classificatòries, amb l’agreujant que juguen contra equips totalment desconeguts i de nom, molt sovint, impronunciable.

D’altra banda, mirant un mapa amb la localització dels equips participants, hom pot veure clarament que la lliga de futbol és una cosa de la meitat nord de l’illa, tot i que aquesta temporada hi torna a haver un representant de la meitat sud: el Cork City, un equip que ha tingut molts alts i baixos en els seus trenta-nou anys d’història i que ara ha tornat a l’elit; a més, el seu estadi, el Turners Cross, amb 7.485 seients, és el segon de més cabuda de la lliga, només superat pel Tallaght Stadium, el feu del Shamrock Rovers, el vigent campió, amb 8.000 places. Així doncs, els de Cork s’erigeixen en ambaixadors del futbol del sud, i de la província de Munster, després que el Waterford baixés a segona al final de la temporada 2021.

I continuant amb la geografia, una altra característica de la lliga és que té un accent molt dublinès; en aquest sentit, la meitat dels deu equips que hi competeixen són de la capital: Bohemian FC (Phibsboro), St Patrick’s Athletic (Inchicore), Shamrock Rovers (Tallaght), Shelbourne (Drumcondra) i UCD (de la universitat homònima, al campus de Belfield). Així doncs, els derbis dublinesos són gairebé continus i d’alta tensió, fet que obliga la Garda a muntar dispositius a fi d’evitar problemes. Curiosament, la resta d’equips -Derry City, Drogheda Utd, Dundalk i Sligo Rovers- són a prop de la frontera entre la República i el Nord.

En el cas del Derry City, d’ençà del 1985 l’equip de la ciutat nord-irlandesa juga a la lliga del Sud, una decisió que es va prendre enmig dels anys de plom dels Troubles a fi d’evitar problemes i és que el seu estadi, Brandywell, és al mig d’una zona catòlica i molts equips protestants no hi volien anar. Que els de Derry van prendre una bona decisió queda clar als xocs d’alta volada de la lliga nord-irlandesa, sobretot a les finals de copa en què s’enfronta un equip catòlic amb un de protestant, que sembla que allò hagi d’acabar amb ball de bastons i en què els càntics sectaris són molt habituals. 

Torna la Leinster Senior Cup, el torneig degà d’Irlanda

Els clubs de la lliga irlandesa de futbol han començat la pretemporada amb l’arribada del 2023, tot preparant-se per a l’inici de la competició, programat per al 17 de febrer, tal com ha succeït des del 2003, quan la Football Association of Ireland (FAI) va aprovar que els campionats de primera i de segona divisió es juguessin en format de summer league, és a dir, en any natural (de mitjan febrer a final d’octubre o principi de novembre).

Com ja van avançar alguns mitjans irlandesos el mes de setembre de l’any passat, el 2023 serà el curs del retorn d’una competició històrica, la Leinster Senior Cup. L’última edició es va jugar el 2019, ja que no es va poder disputar durant el 2020 i el 2021 a causa de la pandèmia de la COVID-19. A la temporada 2022, ja sense cap mena de restricció, tampoc es va reprendre. Un cas semblant al de la EA SPORTS Cup (equivalent a la copa de la lliga), la qual no s’ha recuperat des del 2019 i sembla que, per ara, no tornarà.

La Leinster Senior Cup, tal com el seu nom indica, és disputada per clubs amb seu a la província de Leinster, una de les quatre que té Irlanda i la que compta amb més comtats (12 dels 26 que conformen la República).

Malgrat tractar-se d’un torneig que ha perdut importància amb el pas dels anys, considerat d’una rellevància menor respecte la lliga, la copa (FAI Cup), l’esmentada copa de la lliga o fins i tot la Supercopa d’Irlanda (FAI President’s Cup), la Leinster Senior Cup és la competició de futbol de més antiguitat a Irlanda. La primera edició es va celebrar l’any 1892.

A la ronda inicial hi participaran un total de 16 equips: set dels deu que competeixen a la League of Ireland Premier Division (màxima categoria de futbol a Irlanda), quatre dels deu que juguen a la League of Ireland First Division (segona divisió) i cinc equips de la Leinster Senior League.  

La FAI organitza i dirigeix la Premier i la First Division. Vuit dels deu equips de la màxima categoria tenen estatus professional, mentre que dos d’ells -Drogheda United FC i UCD AFC- són part-time clubs. La Leinster Senior League, campionat de nivell amateur, correspon al tercer esglaó de la piràmide del futbol irlandès.

Aquests són els emparellaments dels 16 clubs participants (dates i horaris encara per confirmar):

El vigent campió del torneig degà del futbol a Irlanda és el St. Patrick’s Athletic. El club del barri dublinès d’Inchicore ha pogut fer gala d’aquesta condició des del 16 de novembre de 2019, quan es va imposar per 4-0 a la final davant l’Athlone Town.

La llista d’equips que encapçalen el palmarès de la Leinster Senior Cup són majoritàriament dublinesos: Bohemian FC (32), Shelbourne FC (21), Shamrock Rovers FC (18), Drumcondra FC (11, el club competeix actualment a la Leinster Senior League, a diferència dels altres clubs de la capital esmentats, tots amb plaça a la primera divisió) i St. Patrick’s Athletic FC (9).

El Dundalk FC (del comtat de Louth), segon club amb més títols de la SSE Airtricity League Premier Division (14) i FAI Cup (12) del país, és l’equip que trenca l’hegemonia dublinesa amb 7 títols, situat en sisena posició. Els conjunts que tanquen la classificació històrica són el St. James’s Gate FC (5, en l’actualitat competeix a la Leinster Senior League), UCD AFC (3), Brideville FC i Wayside Celtic FC (1). Els dos darrers clubs també juguen a hores d’ara a la Leinster Senior League i compten amb una edició del trofeu a les seves vitrines.   

Salari mínim de la lliga de futbol: 430 euros setmanals

Quan hom parla dels salaris que es paguen a les principals lligues de futbol europees, el més habitual és parlar de xifres amb molts números, però la lliga irlandesa és una altra història molt més modesta; en aquest sentit, l’Airtricity League, que sobreviu com pot totalment eclipsada per la Premier League anglesa, veu com estiu rere estiu els seus equips acostumen a caure eliminats durant les primeres rondes classificatòries de les competicions europees contra rivals desconeguts, fet que il·lustra perfectament el baix nivell de la lliga i que podria explicar-se per la precarietat en què viuen molts jugadors.

Tanmateix, això podria canviar durant la temporada 2023 després que durant els darrers mesos, la Federació Irlandesa de Futbol (FAI), sindicats de jugadors i clubs de diverses divisions hagin negociat una millora de les condicions laborals, havent acordat que, a partir de la temporada vinent, es fixarà el salari mínim setmanal per als jugadors de vint anys cap amunt en 430 euros, un import que en alguns casos suposarà més que doblar el salari als qui fins ara cobraven menys en els clubs més modestos. Fent números, si es paguen 430 euros setmanals durant cinquanta-dues setmanes, el salari mínim anual serà de 22.360 euros.

D’altra banda, els jugadors professionals a temps parcial hauran de cobrar un mínim setmanal de 130 euros, amb l’afegitó que se’ls haurà de pagar des de l’inici de la pretemporada fins al trenta de novembre, és a dir, que rebran el mateix tracte que els professionals a temps complet, acabant així amb la pràctica duta a terme per alguns clubs de només començar a pagar a l’inici de la temporada oficial o de no pagar durant l’aturada a mitja competició; bàsicament, que ara tothom cobrarà, pel cap baix, durant onze mesos.

Òbviament, la nova mesura afectarà de manera dispar els equips irlandesos; per exemple, els clubs més forts econòmicament, principalment els que juguen a la categoria màxima, la Premier Division, no haurien de notar cap canvi, però a la categoria de plata, la First Division, bona part dels clubs són més modestos i solen treballar amb jugadors professionals a temps parcial o fins i tot amateurs, per la qual cosa hi podria haver equips que, a fi de reduir costos, retallessin plantilla, deixant fora alguns jugadors que haurien romàs a l’equip si no s’haguessin aplicat les noves mesures del salari mínim.

Font: Irish Independent

Torna a dalt