Plat fort per a engegar la lliga: un derbi dublinès a l'Aviva

La lliga irlandesa de futbol és una competició en auge, com així ho demostren les xifres d’espectadors de la temporada 2024, en què en molts casos hi ha hagut un sold out, és a dir, que han venut totes les entrades, malgrat que la capacitat al gros dels estadis no supera les cinc mil places. La League of Ireland ha viscut sempre eclipsada per la Premier anglesa, però ara sembla que molts afeccionats, cansats del futbol de milionaris dels grans equips, han decidit de passar-se al futbol de tota la vida i animar l’equip del seu barri.

I per a la temporada 2025 -a Irlanda la lliga es juga en anys naturals-, la competició engegarà d’una manera molt especial: amb el derbi dublinès amb més rivalitat, que és el que enfronta Bohemian i Shamrock Rovers, els dos equips més veterans del campionat. A més, el partit es disputarà a l’Aviva Stadium, fet que permetrà d’encabir molts més espectadors que no pas si es jugués al vell i atrotinat Dalymount Park, que té una cabuda per a 4.227 persones.

Òbviament, si a la Mono Stand -la grada per a afeccionats visitants del Dalymount Park- només hi haguessin pogut anar 450 seguidors del Rovers, a l’Aviva en podran ser milers, malgrat que l’equip local serà el Bohemian, que acceptant de jugar a l’Aviva -aquell dia convertit en terreny neutral-, renuncia a jugar un dels dos partits a casa contra el seu etern rival [a la lliga irlandesa juguen deu equips i es disputen quatre voltes].

El partit pretén engegar la competició posant tota la carn a la graella i és que el 2025 serà un any de celebracions, com la del 110è aniversari del primer enfrontament entre aquests dos equips o el 135è de la fundació del Bohemian, un club que rep el sobrenom de Gypsies i que és tota una institució del popular barri de Phibsboro.

D’altra banda, el partit formarà part de la història de la competició perquè serà la primera vegada que un matx de la lliga irlandesa es juga en aquest escenari, tot i que d’ençà del 2010, s’hi ha disputat, cada any, la final de Copa, en algunes ocasions amb un sold out, com l’any passat, amb un enfrontament entre dos equips dublinesos: Bohemian i St Patrick’s Athletic. Així doncs, ben segur que també hi haurà un rècord: el derbi dublinès -en competició de lliga- amb més espectadors.

Curiosament, la League of Ireland ha anunciat aquest partit per al diumenge setze de febrer a les dues del migdia, però no detallarà la resta del calendari fins al disset de desembre. Pel que fa a les entrades del derbi dublinès a l’Aviva, es posaran a la venda a mitjan desembre.

El Shelbourne, campió després de divuit anys d'espera

El Shelbourne arribava líder a la darrera jornada de lliga amb dos punts d’avantatge i amb el goal average en contra amb el Shamrock Rovers, que era l’únic equip que li podia disputar el títol i que ha estat el protagonista inesperat d’aquest tram final de la competició atès que fa només dos mesos ocupava la sisena plaça.

La trajectòria de Shels i Hoops ha estat totalment antagònica al llarg del campionat, iniciat el setze de febrer, però, paradoxalment, han acabat sent els únics supervivents i parella de ball d’un final de lliga boig en el qual, a manca de tres jornades, encara hi havia sis equips que podien ser campions.

En aquest sentit, el Shelbourne va esdevenir líder després de la disputa de la quarta jornada, el quatre de març, i d’ençà de llavors ja no ha abandonat la primera plaça, malgrat que en alguna ocasió, amb la jornada en joc, el Derry City l’havia avançat momentàniament, tot i que el Shels recuperava la primera plaça un cop acabats els partits. I també el Shamrock Rovers, que a la darrera jornada ha estat campió momentàniament durant uns vuitanta minuts.

El campionat aconseguit pels de Drumcondra té molt de mèrit i és que l’equip va tornar a primera fa tres anys, havent tingut una evolució meteòrica a la màxima categoria: la temporada 2022 van acabar setens -de deu equips-, però sense patir gaire per a evitar el descens -quinze punts de marge- i sent finalistes a la Copa; la temporada 2023 van acabar quarts, classificant-se per a l’Europa Conference League, i la temporada 2024, campions i classificats per a la Champions.

Un dels artífexs d’aquesta història tan reeixida ha estat, sens dubte, l’entrenador, Damien Duff, exjugador a la Premier League anglesa i que molts creien que no aguantaria gaire a la banqueta del Shels. De fet, durant aquesta temporada hi ha hagut diversos moments en què ha estat qüestionat, sobretot en els llargs períodes de sequera, com quan a quatre jornades del final de lliga, dels darrers deu partits només n’havia guanyat un.

Tanmateix, si bé hi ha hagut moments en què semblava que el Shels es desinflava, a l’hora de la veritat, entre que els seus perseguidors -sobretot Derry City- també anaven una mica fluixos i que els de Duff han aguantat molt bé la pressió -han guanyat els darrers tres partits de lliga-, el Shelbourne ha acabat apoderant-se del títol i això que no ho tenien gens fàcil puix que a la darrera jornada havien de guanyar al camp del Derry City, l’únic equip que al llarg de la temporada li ha aguantat el ritme, llevat de la recta final, en què ha perdut pistonada i ha acabat quart, a vuit punts del campió.

Així doncs, el Shelbourne acaba amb la ratxa del Shamrock Rovers, que havia guanyat les quatre lligues anteriors, i es converteix en el flamant nou campió després de divuit anys de sequera; a més, en l’àmbit dublinès, on durant els darrers temps havia estat el quart equip -per darrere de Shamrock Rovers, St Patrick’s Athletic i Bohemian- ara es pot permetre el luxe de gallejar una mica.

Enhorabona, Shels!

 

La lliga ja és només cosa de dos: Shelbourne i Shamrock

A manca de tres jornades per al final de la lliga encara hi havia sis equips amb possibilitats de guanyar-la, a manca de dues jornades n’eren quatre i a manca de la darrera jornada -divendres vinent amb els cinc partits començant a tres quarts de vuit del vespre-, el campionat ja és només cosa de dos: Shelbourne i Shamrock Rovers, que faran servir el seu últim cartutx per a mirar de ser campions.

Els dos equips van fer els deures a la jornada 35, divendres el Shelbourne guanyant el Drogheda al Tolka Park per 2 a 1 (podeu mirar el resum del partit a Liffey TV) i diumenge el Shamrock va imposar-se al ja descendit Dundalk per 1 a 0 a l’Oriel Park, fet que manté els dos punts d’avantatge del Shelbourne, que ha estat líder de la classificació d’ençà de la disputa de la quarta jornada, un ja llunyà quatre de març.

Els de Drumcondra van per davant a la classificació, però, a priori, ho tenen una mica més complicat atès que han de jugar fora contra el Derry City, un equip que li ha estat trepitjant els talons durant tota la temporada, però que va quedar fora de la lluita pel títol a la jornada anterior en perdre a casa del St Patrick’s Athletic, un equip on fire que, per la seva banda, va sumar la vuitena victòria consecutiva i probablement hauria estat campió si la lliga hagués durat dues o tres jornades més.

Un altre problema per al Shelbourne és que, ara per ara, els nord-irlandesos no ocupen plaça europea -la tenen a un punt, tot i que també podien accedir-hi si guanyessin la Copa d’Irlanda contra el Drogheda-, per la qual cosa, no ho faran fàcil per als homes de Damien Duff, a qui tot el que no sigui guanyar, els deixaria a mercè del Shamrock Rovers.

Per la seva banda, els de Tallaght s’enfrontaran al Waterford, un equip que ja fa unes quantes jornades no s’hi juga res i que ja ha aconseguit el seu objectiu de la permanència, fet que hauria de facilitar les coses al Shamrock, que en cas de guanyar, només hauria d’esperar una punxada del Shelbourne -tant empat com derrota- per a proclamar-se campió per cinquena temporada consecutiva, tota una proesa tenint en compte que no fa gaires setmanes ocupava la sisena plaça i gairebé tothom el descartava en la cursa cap al títol.

Tots aquests ingredients han fet que, molt probablement, el Tallaght Stadium sigui ple a vessar, com ho demostra el fet que el club ja ha posat a la venda les entrades per a la graderia Est, que sol estar tancada i és que l’estadi té més de deu mil seients -el de més cabuda de la lliga- i això fa que costi molt d’omplir, tot i que l’assistència més habitual se situa al voltant dels 4.500 espectadors, una xifra força semblant a la dels estadis dels altres equips dublinesos quan venen totes les entrades.

Divendres al vespre, desenllaç final: Shelbourne o Shamrock!

A manca de dues jornades, quatre possibles campions

La trenta-quatrena jornada de lliga, disputada entre divendres i dissabte, va resoldre les coses a la part baixa de la classificació, amb el Dundalk descendit i el Drogheda havent de jugar el play-off pel descens, però a la part alta, tot continua molt obert a manca de dues jornades i és que encara hi ha quatre equips que podrien guanyar la lliga: Shelbourne (amb 57 punts), Derry City (55), Shamrock Rovers (55) i St Patrick’s Athletic (53).

Divendres vinent, el Shelbourne seria campió si guanyés el seu partit, a casa, contra el Drogheda i els seus perseguidors -Shamrock Rovers i Derry- punxessin, amb un empat d’aquests dos n’hi hauria prou. Els nord-irlandesos juguen fora, contra el St Patrick’s Athletic, un equip on fire que ha guanyat els seus set darrers partits, per la qual cosa, el Derry no ho tindrà gens fàcil per a endur-se algun punt de la seva visita al Richmond Park; pel que fa al Shamrock Rovers, els Hoops juguen al camp del descendit Dundalk, un fet que, en principi, hauria de facilitar una victòria dels de Tallaght.

Si tot això es compleix -victòries del Shelbourne i del Rovers i derrota del Derry-, a la darrera jornada, el Shelbourne hauria de guanyar al camp d’un Derry que ja no s’hi jugaria res, però que, probablement, per orgull, miraria d’aigualir la festa als de Drumcondra, fet que podria oferir una oportunitat d’or al Rovers de guanyar la lliga si derrotés el Waterford -un altre equip que ja no s’hi juga res-, convertint el Tallaght Stadium en una festa i aconseguint la cinquena lliga consecutiva per als Hoops, una cosa impensable ara fa unes setmanes quan ocupaven la sisena plaça i se’ls veia una mica decaiguts.

CORRECCIÓ: arran del partit corresponent a l'Europa Conference League disputat pel Shamrock contra el Larne nord-irlandès el dijous 24 d'octubre, el Dundalk FC - Shamrock Rovers es jugarà diumenge 27, per la qual cosa, el Shelbourne no podria ser campió, en cap cas, divendres 25.

Tanmateix, en una temporada que ha estat molt boja, també podria ser que els tres primers classificats punxessin, el St Patrick’s Athetic continués la seva ratxa de victòries seguides fins a nou i s’emportés la lliga davant de la mirada atònita del Shelbourne i del Derry City, que s’han adormit de mala manera a la recta final del campionat, en alguna ocasió, fins i tot, fent la impressió que no la volien guanyar, com ho demostra el fet que, després de la disputa de la jornada trenta-tres, dels seus darrers deu partits, el Shelbourne només n’havia guanyat un, mentre que el Derry només n’havia guanyat un dels darrers nou.

Podeu mirar els partits de la lliga a Liffey TV

 

Sis possibles campions de lliga a manca de tres jornades

Fa unes setmanes semblava que la lliga seria cosa de dos -Shelbourne FC i Derry City-, però darrerament, ambdós equips s’han adormit de mala manera -els de Drumcondra només han guanyat un partit de deu i els nord-irlandesos, un de nou- i a manca de tres jornades, és a dir, nou punts en disputa, hi ha sis equips que, matemàticament, podrien guanyar la lliga.

El Shelbourne és líder d’ençà del final de la quarta jornada, jugada el quatre de març, i només té dos punts d’avantatge sobre el Derry City -segon- i el Shamrock Rovers -tercer-; en el cas dels de Tallaght, el passat primer de setembre, la seva derrota en el derbi dublinès contra el Bohemian al Dalymount Park de Phibsboro els va col·locar a la sisena posició, deixant-los gairebé sense esperança de revalidar el títol, però la mala ratxa de Shelbourne i Derry els ha reenganxat a la cursa pel campionat.

En quarta posició, amb cinquanta punts -a quatre del líder-, hi ha el St Patrick’s Athletic, que ha guanyat els seus darrers sis partits -incloent-hi tres derbis seguits jugats de visitant i marcant-hi tres gols-, cosa que els ha permès de fer una ascensció meteòrica, catapultant-los a la cursa pel títol, un fet totalment impensable a principi de juny, quan van ser derrotats al seu camp pel cuer -el Dundalk- oferint una molt mala imatge i generant dubtes sobre l’entrenador Stephen Kenny, fitxat un mes abans després de la destitució de Jon Daly.

El Galway, cinquè, també amb cinquanta punts, s’ha mantingut a la zona mitjana de la classificació, però els errors dels equips de dalt han fet que encara tingui possibilitats de guanyar la lliga, un escenari que gairebé ningú no hauria imaginat a principi de temporada i és que l’equip entrenat per John Caulfield arribava de la segona divisió.

I en sisena posició, a sis punts del líder, l’Sligo Rovers, un equip que ha fet una temporada força irregular, amb molts alts i baixos, i que només podria acabar primer si es produís una sèrie d’improbables caramboles, tot i que tal com ha anat la Lliga 2024, no es descarta res i els Bit O’Red proclamant-se campions il·lustraria perfectament què ha passat durant aquesta temporada boja en què, en alguns moments, sembla que ningú no vulgui guanyar la lliga.

Pots mirar alguns partits de la lliga a Liffey TV

St Patrick's Athletic, jugant a futbol entre el riu i la paret

Quan hom mira la renglera de cases que hi ha a Emmet Road, al barri dublinès d’Inchicore, és difícil d’imaginar que al darrere hi hagi un estadi de futbol, però hi és: el Richmond Park, la casa del St Patrick’s Athletic, un club fundat l’any 1929, vuit vegades campió de lliga i cinc de Copa que, com és habitual entre els equips irlandesos, també és conegut amb altres noms, en aquest cas, St Pats, Pats o Saints.

El Richmond Park està, literalment, encaixonat entre Emmet Road i el riu Camac, que passa a tocar d’una de les grades. El fet que no hi hagi gaire espai per a accessos obliga jugadors i àrbitres a entrar a l’estadi per un passadís molt estret entre dues cases, mentre que per als espectadors, l’únic punt d’entrada és la cantonada sud-oest, d’on els afeccionats van repartint-se per les graderies en funció de l’entrada o de l’abonament que tinguin.

El nom prové de les Richmond Barracks, una antiga caserna de l’exèrcit britànic situada molt a prop, però ja enderrocada, que tenia aquest camp d’esports com a zona d’esbarjo. El St Pats ha jugat aquí d’ençà dels anys trenta, amb alguns períodes d’absència arran d’obres de remodelació o manteniment, no gaire substancials, clarament -un pegot aquí i un altre allà-, fet que li ha donat un aspecte molt atrotinat i amb les quatre graderies sent diferents:

- A la Camac Stand, al costat del riu -de qui agafa el nom-, tots els afeccionats han de romandre dempeus.

- Al gol est, també s’ha de romandre dempeus i és la zona reservada per als supporters de l’equip visitant, malgrat que a vegades els deixen seure la grada principal, això sí, a l’extrem més allunyat del punt d’entrada.

- La grada principal: reservada per als socis i l’única coberta; és on hi ha la llotja, els vestidors i les banquetes. A l’extrem més allunyat de les hordes visitants, hi ha els afeccionats més sorollosos i més actius a l’hora d’animar els Saints.

- Al gol oest hi ha una graderia muntada sobre d’una estructura de ferro, com si fos una bastida, amb seients i per als espectadors locals que no són socis.

En total, una cabuda de 5.340 espectadors, 2.800 dels quals, asseguts.

D’altra banda, l’arrelament al barri d’Inchicore és molt fort i és per això que l’afecció del St Pats no és gaire nombrosa, com hom va poder comprovar a la final de Copa de l’any passat, guanyada pels Saints després de derrotar el Bohemian per 2 a 1, i és que amb la petita graderia que hi ha darrere d’un dels gols de l’Aviva, ja feien.

I com afirma un mural a l’exterior del Richmond Park, quan hom esdevé Saint, sempre serà un Saint i és per això que recorden les velles glòries del club, amb menció especial per a Paul McGrath, que inicià la seva carrera professional amb els Saints, jugant-hi una temporada, la 1981-1982, i a qui el projecte Dublin Canvas li ha dedicat una caixa de regulació semafòrica a Emmet Road.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

La lliga s'escalfa

El resultats dels tres partits de lliga jugats divendres han generat una carambola que ha escalfat de mala manera la lliga, tant per dalt com per baix. Per dalt, el Shelbourne va perdre la primera posició, que havia mantingut d’ençà de la disputa de la quarta jornada el quatre de març, després d’empatar a un a casa amb el Bohemian -els seus veïns de Phibsboro- i que Derry City guanyés a casa del Waterford per 0 a 1; ara el Derry és líder, empatat a 49 punts amb el Shelbourne, tot i que els nord-irlandesos tenen un partit més. I a la part de baix, el Drogheda, fins ahir cuer, va mostrar que lluitarà fins al final per a evitar el descens directe i va golejar l’Sligo Rovers per un contundent 7 a 0, deixant el Dundalk a la darrera posició, dos punts per sota, malgrat que els Lilywhites encara han de disputar el seu partit, a casa, demà diumenge, contra el St Patrick’s Athletic, que en cas de victòria, tornarien a deixar el Drogheda al fons de la classificació, allargant el teva-meva particular dels dos equips del comtat de Louth.

ACTUALITZACIÓ: arran del compromís europeu de St Patrick's Athletic, el partit contra el Dundalk es disputarà el divendres 5 de setembre a les 19h45.

 

La lliga, molt emocionant per dalt i encara més per baix

El darrer partit de la vint-i-sisena jornada de lliga, que ahir va enfrontar el Shelbourne FC amb el Derry City al Tolka Park de Drumcondra, hauria pogut servir perquè el Shelbourne fes un pas de gegant per a ser campió o bé perquè el Derry posés molta emoció a la recta final de lliga, de la qual encara resten deu jornades.

En aquest sentit, els de Drumcondra, que han estat líders d’ençà de la disputa de la quarta jornada el quatre de març, arribaven al matx amb tres punts d’avantatge sobre els nord-irlandesos -a més, tenen un partit menys-, per la qual cosa, en cas de victòria, haurien augmentat la distància a sis punts, que serien nou si guanyessin el partit que els manca contra el Bohemian, els seus veïns de Phibsboro, un equip que no passa el seu millor moment.

Pel que fa al Derry, que és l’únic equip que ha pogut seguir el ritme del Shelbourne, hagués pogut atrapar-los en cas de victòria. Amb tot, cap dels dos equips va aprofitar l’oportunitat i el partit va acabar amb empat a zero, un resultat que deixa les coses com estaven, és a dir, amb la lliga molt oberta i sense que, per ara, hi hagi un candidat clar al títol, això sí, sembla que només serà cosa de dos.

Després hi ha un grup de quatre equips empatats a trenta-set punts, tot i que amb un nombre de partits jugats diferents: Shamrock Rovers (24 partits), Waterford (26), Galway (25) i Sligo Rovers (26). D’aquest grup, el Shamrock Rovers, campió vigent, s’ha despenjat de la lluita pel títol, després d’una mala ratxa, i els altres tres, també van a ratxes, a vegades sembla que agafen embranzida, però després es desinflen. De tota manera, Waterford i Galway venen de segona, per la qual cosa ser quarts i cinquens, respectivament, il·lustra el seu bon treball.

Al grup següent hi ha el St Patrick’s Athletic i el Bohemian FC, que després d’un inici amb alts i baixos, però amb alguna bona ratxa de victòries, tres en cas dels Gypsies, que van col·locar-se tercers, ara ocupen la setena i vuitena plaça, respectivament, amb tres punts d’avantatge per als Saints, però amb dos partits més.

Aquests dos equips haurien d’anar amb compte perquè, altrament, podrien caure a la zona de play-off pel descens o de descens directe, que és on ara hi ha el Dundalk FC i el Drogheda, respectivament; el Bohemian té el Dundalk cinc punts per darrere i ha disputat dos partits menys que els Lilywithes, fet que li permet de tenir una mica de marge.

I el Dundalk i el Drogheda, ambdós del comtat de Louth i amb només dos punts d’avantatge per als primers, podrien fer que la recta final de la lliga fos més emocionat per baix que per dalt, sobretot tenint en compte que a la darrera jornada, prevista per al primer de novembre, dia de Tots Sants, hi ha un Drogheda – Dundalk, el derbi dels derbis, amb unes circumstàncies, sobretot si en aquell partit es decideix qui se’n va directe a segona, que podrien requerir una forta presència policial i alhora engrandir, encara més, l’enemistat empedreïda entre aquests dos equips.

Pots mirar alguns partits de la lliga a Liffey TV

 

Drogheda vs Dundalk és, sens dubte, el derbi dels derbis

A la lliga irlandesa de futbol hi ha molts derbis, principalment perquè hi ha quatre equips de Dublin, però el derbi amb més rivalitat és, sens dubte, el del comtat de Louth, que té el Drogheda Utd i el Dundalk FC de protagonistes. Així doncs, Liffey TV ha anat a Connolly Station... Drogheda andana 3... Vinga, tothom al tren. Una hora més tard... Drogheda.

Els dos equips de Louth s’han enfrontat al Weavers Park de Drogheda, la Casa dels Drogs, un estadi, encara que sigui difícil de creure, més atrotinat que els dublinesos Tolka Park, Richmond Park i Dalymount Park, amb trossos de graderia repartits per aquí i per allà i una visió força difícil segons la ubicació, amb pals que aguanten la coberta, pals de l’enllumenat, gent alta seguint el partit dreta, pancartes i banderes.

Fins i tot els vestidors són diferents de la resta d’estadis perquè cada equip entra al camp per un lloc diferent -els visitants per una cantonada i el Drogheda per una zona més propera al mig del camp- tot i que es troben a mig camí a fi de fer la tradicional presentació davant dels afeccionats i la posterior encaixada de mans entre jugadors.

Els ultres d’un equip i altre ja han començat a bramar quan encara mancava més de mitja hora per a l’inici del partit, amb cants acarnissats contra els rivals i és que, avui, a banda de ser un derbi, els tres punts en joc eren de vital necessitat per a uns i altres, atès que el Dundalk i Drogheda ocupen la darrera i l’avant-darrera posició a la classificació, respectivament.

La primera jugada de perill ha estat als cinc minuts de joc, per part del Dundalk, amb un xut desviat de John Mountney, seguit d’un xut d’Scott High rebutjat amb el cap per Hyden Cann i un córner directe que gairebé sorprèn Jethren Barr.

La resposta del Drogheda ha estat mitjançant una falta servida de pressa i per sorpresa per Gary Deegan, cap a Adam Foley, que centra, Frantz Pierrot remata, però rebutja el porter George Shelvey. Pierrot hi ha tornat uns minuts més tard, però el seu xut ha anat pel lateral de la porteria.

Rèplica del Dundalk, després d’una sèrie de rebots, la pilota cau a peus de Robbie Benson, però el seu xut el rebutja un defensor. Mitja part amb zero a zero al marcador.

La segona part ha estat com la primera, ocasions per als dos equips, però amb la diferència que hi ha hagut els gols.

Andy Boyle que li passa a Shelvey, pilota cap a Paul Doyle, Deegan que se li avança, servint en safata la bimba a Pierrot que marca a plaer entre la desesperació dels defensors implicats i desfermant l’eufòria entre els afeccionats Drogs.

El Drogheda hauria pogut augmentar l’avantatge, amb un xut de falta ras que es passeja per davant de la porteria i que Foley remata al lateral de la xarxa.

Els ultres del Drogheda estaven eufòrics, però una falta de Barr sobre Cameron Elliott no només ha suposat l’expulsió del porter local, sinó també el gol de l’empat del Dundalk, amb un xut de Jamie Gullan molt ajustat al pal dret que ha sorprès Andrew Wogan, probablement tapat per la barrera. Òbviament, els afeccionats visitants, els Nois de l’Oriel -Oriel Park és l’estadi del Dundalk-, han esclatat d’alegria i han llançat unes bengales al camp, fet que ha obligat l’àrbitre a interrompre el partit durant dos o tres minuts.

Això ha esperonat el Dundalk, que ha arribat diverses vegades a l’àrea del Drogheda, malgrat que Wogan no ha tingut gaires problemes a l’hora d’atrapar la pilota.

De tota manera, quan ja passaven quatre minuts del temps reglamentari, un xut de falta centrat a l’àrea ha estat controlat per Cann, que ha afusellat la pilota a boca de canó fent tomar el derbi del costat del Drogheda.

El Dundalk ha mirat d’empatar a la desesperada, però sense sort. Final del partit i els tres punts que s’han quedat a casa, amb un Drogheda que amplia l’avantatge a cinc punts respecte al Dundalk, un equip que, d’altra banda, tot i ser cuer, no juga malament ni se’l veu enfonsat, però que els petits detalls i els errors infantils condemnen a perdre, gairebé sempre per la mínima.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Agenda esportiva ben atapeïda durant la Setmana Santa

Durant aquests dies, l’aeroport de Dublin viurà unes quantes jornades de bogeria amb hordes de viatgers, tant d’irlandesos que fan una escapada a ultramar com de turistes que vénen uns dies a Irlanda, amb una mitjana diària de cent mil usuaris; de tota manera, si bé podria semblar que les activitats esportives habituals s’aturen durant les vacances, no és ni de bon tros així, ans al contrari, sembla que s’intensifiquen.

Per exemple, al voltant d’aquest cap de setmana -divendres i dilluns- hi ha dues jornades de la lliga irlandesa de futbol, que sembla que vol recuperar el temps perdut arran dels dos partits amistosos disputats per la selecció absoluta durant els darrers dies i que han suposat el debut, força discret, del seleccionador interí John O’Shea: un empat a zero contra Bèlgica i una derrota per la mínima contra Suïssa.

Entre els partits més destacats de la jornada de divendres -la setena- hi ha el derbi dublinès per excel·lència, el Shamrock Rovers – Bohemian FC, i el duel dels extrems de la classificació entre el Shelbourne, que és líder, i el Dundalk, el cuer. I dilluns, a l’Oriel Park, vuitena jornada, amb el derbi del comtat de Louth entre dos equips en hores baixes, el Dundalk, que molt probablement arribarà al partit com a cuer, i el Drogheda, que va just per davant dels seus veïns comtals, amb només dos punts més.

El rugbi serà el protagonista dissabte en la tretzena jornada del United Rugby Championship, una competició que compta amb els equips de cada una de les quatre províncies irlandeses: Connacht, Leinster, Munster i Ulster. Els dos equips irlandesos que jugaran a casa són el Leinster, que s’enfrontarà al Vodacom Bulls a l’RDS Arena, i el Munster, que rebrà el Cardiff al Thomond Park de Limerick.

I també dissabte, el riu Liffey, entre O’Connell Bridge i la fàbrica Guinness, serà l’escenari de la 74a edició de la Colours Boat Races, una cursa de rem entre el Trinity i la UCD a semblança de la londinenca Oxford-Cambridge al Tàmesi. La competició es divideix en quatre duels: dos de masculins i dos de femenins, amb dues categories, novells i sèniors. Podeu veure el vídeo de l’edició 2023 a Liffey TV.

Torna a dalt