Semblava que dilluns passat a les cinc de la tarda acabaria la història de cent vint-i-un anys del Dundalk FC i és que aquest era el termini fixat pel seu propietari, Brian Ainscough, per a trobar algun inversor disposat a salvar el club de la liquidació. De tota manera, Ainscough va allargar el termini assegurant que negociava amb dos grups diferents, fet que va mantenir l’esperança dels afeccionats Lilywhites, un bon grapat dels quals concentrats a l’exterior de l’Oriel Park, l’estadi del club.

I l’endemà, l’esperança va esdevenir alegria i alleujament atès que Ainscough va anunciar un acord amb John Temple, un advocat de Dundalk que lidera un consorci d’inversors disposats a fer-se càrrec del club, primerament assegurant el pagament del salari dels jugadors fins a final de temporada -que de fet, l’endarreriment en el pagament de les nòmines fa dues setmanes va ser el que va fer saltar les alarmes- i alhora estudiar la viabilitat del club i de les instal·lacions a llarg termini, sobretot després que el ministre d’Esports, Thomas Byrne, hagi anunciat que hi ha una ajuda de mig milió d’euros a fi de millorar l’Oriel Park, un estadi molt atrotinat, com molts dels de la League of Ireland.

El Dundalk FC és un històric de la lliga irlandesa, però durant els darrers anys ha passat per diverses mans, en algunes ocasions de gent que volia convertir-lo en una màquina de fer diners -a semblança d’un equip de la Premier anglesa-, un model que, clarament, no encaixava gens amb la cultura de club local de tota la vida que es viu a l’Oriel Park, on hi ha un fort lligam i molta proximitat entre equip i afeccionats.

D’altra banda, mentre els resultats al terreny de joc van ser bons, els seguidors Lilywhites van acceptar resignadament el model de propietat i les diferències culturals van romandre al marge, tot i que durant el període en què el fons d’inversió nord-americà PEAK6 n’era el propietari -fins a final del 2021-, hi va haver sorolloses protestes a l’exterior de l’Oriel Park.

Amb tot, la temporada 2024 ha estat nefasta per al Dundalk, puix que ha estat cuer gairebé sempre, en algun moment cedint-li la plaça al Drogheda -el seu etern rival del comtat de Louth-, i això ha accelerat els problemes que l’han dut al llindar de la desaparició.

Curiosament, en cas de liquidació, no només hauria estat el Dundalk el club afectat, sinó que hauria tingut una repercussió per a molts dels equips de la lliga i és que tots els partits disputats pel Dundalk serien com si no s’haguessin jugat, per la qual cosa, els punts aconseguits contra els Lilywhites serien esborrats de la classificació.

Els més perjudicats haurien estat els que més s’han beneficiat de la mala temporada del Dundalk: el Shelbourne i el Waterford, haurien perdut deu punts; el Galway n’hauria perdut nou; el St Patrick’s Athletic, set; el Derry City, cinc, i el Shamrock Rovers, l’Sligo Rovers, el Bohemian i el Drogheda, quatre.

En termes de classificació, el Shelbourne, actualment líder quatre punts per davant del Derry City, hauria estat superat pels nord-irlandesos per un punt. Un altre beneficiat hauria estat el Drogheda, que en el pitjor dels casos hauria evitat el descens directe i només hauria jugat el play-off pel descens.

Dundalk Football Club is delighted to announce that a takeover of the club has been agreed upon between Brian Ainscough and Dundalk native John Temple.

— Dundalk FC (@DundalkFC) September 17, 2024

El fons d’inversió nord-americà PEAK6 acabarà la seva aventura de gairebé quatre anys amb el Dundalk FC després d’arribar a un acord de venda amb un consorci local liderat per Andy Connolly, que ja n’havia estat propietari anteriorment, i la companyia de tecnologia esportiva StatSports, en una jugada que, segons han explicat els nous capitostos a l’Oriel Park, hauria d’enfortir els lligams entre el club de Louth i la comunitat local.

La història entre PEAK6 i els Lilywhites ha estat força turbulenta i és que la idea de què és un club de futbol d’uns i altres estaven als antípodes; en aquest sentit, els nord-americans volien convertir el Dundalk FC en un equip a semblança dels de la Premier anglesa, és a dir, que fos com una empresa o màquina de fer diners, fet que, clarament, no ha encaixat gens amb la cultura de club local que es viu a l’Oriel Park i que durant els darrers dos anys ha originat vistoses i sorolloses protestes per part dels afeccionats.

Al principi de la relació, els títols -com dues lligues, dues copes i la participació a l’Europa League- van fer que les diferències culturals restessin al marge per un temps, que va acabar amb l’arribada dels mals resultats fruit, molt probablement, de les trifulgues amb els entrenadors: fent fora Vinny Perth i contractant Filippo Giovagnoli, un italià desconegut amb experiència en futbol formatiu, però no amb primers equips, que a més no tenia llicència per a entrenar, fet que va obligar el club a contractar Shane Keegan d’entrenador postís i amb l’italià de segon. Després, el serial va viure un dels capítols més rocambolescos amb la destitució de Giovagnoli, que va ser reemplaçat per... Vinny Perth.

La mala maror que ha regnat al club durant els darrers temps ha fet que alguns treballadors, tant a les oficines com a l’staff tècnic, se n’hagin anat; de tota manera, sembla que va ser la marxa, cap al Linfield nord-irlandès, de tota una icona com Chris Shields a mitja temporada, juntament amb el fet que Michael Duffy i Patrick McEleney hagin signat amb el Derry City per a la temporada vinent, el que ha fet que la situació hagi esdevingut insostenible i hagi precipitat el canvi de propietat.

Font: The42.ie

Dundalk FC can confirm that a local consortium has completed the acquisition of the club from PEAK6. Negotiations were concluded on Wednesday evening to return the club to local hands after almost 4 years of ownership by a PEAK6-led group of investors.https://t.co/6sXQz4gmli

— Dundalk FC (@DundalkFC) November 10, 2021

Chris Shields va disputar el passat 25 de juny a Oriel Park davant el Derry City FC el seu últim partit amb la black and white shirt, la qual va lluir en 349 ocasions al llarg dels darrers nou anys i mig, convertint-se d’aquesta manera en el vuitè futbolista que més partits ha disputat en tota la història del club.

El fins ara capità dels Lilywhites s’incorporarà a partir del mes de juliol a la disciplina del Linfield FC, campió nord-irlandès, adduint “motius futbolístics, però sobretot familiars” (ell i la seva família resideixen a Belfast de fa anys), tal com va exposar el jugador en la seva emotiva carta de comiat.

El retorn a la banqueta del tècnic Vinny Perth -avalat pel seu gran èxit al club en etapes anteriors- tan sols deu mesos després d’haver estat acomiadat de forma controvertida per l’impopular president del club, Bill Hulsizer, al qual gran part de l’afició assenyala com a principal culpable de la mala gestió del club durant l’últim any, no ha estat suficient per a retenir el jugador.

Fonts properes al club asseguren que aquesta mala gestió és la que ha provocat la sortida del capità –no és la primera baixa d’un jugador important i s’intueix que no serà l’última- després d’una temporada on el malestar general ha estat la tònica habitual dins del club, i aquí Peak6 Investments, el propietari americà del Dundalk FC, hi té molt a veure.

Shields és també el jugador que més títols ha aixecat en tota la història dels Lilywhites, fet que li atorga un estatus llegendari a la localitat de Louth. Això és a causa d’haver estat una peça imprescindible a l’equip d’ençà del 2012, quan va arribar al club amb 21 anys i va ser nomenat capità justament la temporada en què l’equip va assolir, de forma agònica, una més que necessària permanència a la màxima categoria, l’única via per tal de garantir la supervivència d’un club collat pels problemes econòmics i al límit de la bancarrota, passant a continuació per l’època més daurada de la història de l’entitat (2013-2020), on es va formar un dels millors equips irlandesos de tots els temps.

El llistat de títols i reconeixements al futbolista és el següent:

- 2 participacions a la fase de grups de la UEFA Europa League.

- 5 lligues irlandeses.

- 3 copes nacionals.

- 3 copes de la lliga.

- 3 supercopes irlandeses.

- 1 Unite the Union Champions Cup.

- 1 Leinster Senior Cup.

- 2 vegades nominat al millor onze de l’any de la lliga irlandesa.

Però més enllà de totes les distincions individuals i col·lectives, el carismàtic migcampista defensiu representa a la perfecció l’auge del club en la darrera dècada. Dundalk és amb tota probabilitat la localitat irlandesa situada a l’exterior de la capital (es troba tot just a mig camí entre Dublín i Belfast) on més ambient de futbol es respira, fet que representa un gran què per a la història que ens ocupa.

Shieldsy, tal com se’l coneix a Dundalk, és la màxima personificació d’un club històric del futbol irlandès que després d’anys marcats per la inestabilitat econòmica i la tristesa esportiva es va rebel·lar contra tothom i de la mà de l’entrenador Stephen Kenny, actual seleccionador absolut de la República d’Irlanda, un grup de futbolistes fins aleshores desconeguts van començar a escriure nombroses pàgines daurades de la història del futbol a l’illa, entre les quals destaca ser el primer equip irlandès en guanyar un partit de fase de grups de competició continental.

Chris Shields ha estat present durant tots aquests anys, ha viscut tot el trajecte d’un gegant que es va despertar i que, malgrat que ara passa novament per moments difícils, s’aixecarà com sempre ho ha fet amb la resiliència que caracteritza the Town of Dundalk i la seva gent.

Ahir l’afició el va poder acomiadar amb una victòria per 2-1, com es mereix, a l’alçada d’una llegenda de la qual els actuals joves aficionats Lilywhites en parlaran als seus néts. En una de les pancartes que es trobaven a l’exterior d’Oriel Park s’hi llegia: “Shieldsy, we’re not the same without you”. Hi ha frases que parlen per si soles.

Vídeo del comiat de l’afició a Shields a la rodalia de l’estadi en acabar el partit:

? What a send off.
5️⃣ What a player.
? What a club.

? @Big_Shields6 pic.twitter.com/qpbhQrfBqp

— Dundalk FC (@DundalkFC) June 25, 2021

El Dundalk va fer història després d'imposar-se ahir als bielorussos del BATE Borisov per 3 a 0 en un partit corresponent a la tercera ronda de classificació de la Champions League disputat al Tallaght Stadium (Dublin 24), remuntant així l'1 a 0 de l'anada. De moment, els Lillywhites ja s'han assegurat la classificació per a la fase de grups de l'Europa League però si guanyen la propera eliminatòria, que es disputarà els 16/17 i 23/24 d'agost, jugarà la fase de grups de la Champions amb la flor i nata del futbol continental, un fet que seria una primícia per a un equip de la lliga irlandesa des que la màxima competició europea de clubs es juga amb el format actual. 

URL curta: bit.ly/2b0ZsoO