En el partit de classificació per a la fase final de l’Eurocopa de l’any vinent entre les seleccions d’Irlanda del Nord i les Illes Fèroe disputat al Windsor Park de Belfast, el resultat de 4-0 per als locals va ser el menys important i és que durant els dies previs al matx hi havia hagut dos temes calents que tenien més a veure amb la política que amb el futbol.

D’una banda, la ministra d’esports del govern nord-irlandès, Carál Ní Chuilín, havia anunciat que presenciaria el partit al Windsor Park però que aniria cap al seu seient un cop s’hagués acabat la interpretació del God Save the Queen, que és l’himne que sona sempre que juga Irlanda del Nord. Ní Chuilín és del Sinn Féin.

De l’altra, continua l’èxode de jugadors sent el nou fitxatge del Newcastle James McClean el darrer a travessar la frontera i jugar amb l’equip de la República d’Irlanda. Els jugadors nord-irlandesos tenen la possibilitat de triar amb quin equip volen jugar i la majoria, a no ser que tinguin uns vincles molt forts amb el moviment unionista, trien la República d’Irlanda.

Pel que fa als afeccionats, cada vegada hi ha un corrent més important que demana la unificació de les dues federacions a fi de crear un equip mínimament competitiu. Alguns comentaristes afirmen que la selecció d’Irlanda del Nord s’ha convertit en una broma i queden lluny els dies de glòria de Gerry Armstrong, heroi nord-irlandès al Mundial del 1982.

Font: Belfast Telegraph