Semblava que dilluns passat a les cinc de la tarda acabaria la història de cent vint-i-un anys del Dundalk FC i és que aquest era el termini fixat pel seu propietari, Brian Ainscough, per a trobar algun inversor disposat a salvar el club de la liquidació. De tota manera, Ainscough va allargar el termini assegurant que negociava amb dos grups diferents, fet que va mantenir l’esperança dels afeccionats Lilywhites, un bon grapat dels quals concentrats a l’exterior de l’Oriel Park, l’estadi del club.

I l’endemà, l’esperança va esdevenir alegria i alleujament atès que Ainscough va anunciar un acord amb John Temple, un advocat de Dundalk que lidera un consorci d’inversors disposats a fer-se càrrec del club, primerament assegurant el pagament del salari dels jugadors fins a final de temporada -que de fet, l’endarreriment en el pagament de les nòmines fa dues setmanes va ser el que va fer saltar les alarmes- i alhora estudiar la viabilitat del club i de les instal·lacions a llarg termini, sobretot després que el ministre d’Esports, Thomas Byrne, hagi anunciat que hi ha una ajuda de mig milió d’euros a fi de millorar l’Oriel Park, un estadi molt atrotinat, com molts dels de la League of Ireland.

El Dundalk FC és un històric de la lliga irlandesa, però durant els darrers anys ha passat per diverses mans, en algunes ocasions de gent que volia convertir-lo en una màquina de fer diners -a semblança d’un equip de la Premier anglesa-, un model que, clarament, no encaixava gens amb la cultura de club local de tota la vida que es viu a l’Oriel Park, on hi ha un fort lligam i molta proximitat entre equip i afeccionats.

D’altra banda, mentre els resultats al terreny de joc van ser bons, els seguidors Lilywhites van acceptar resignadament el model de propietat i les diferències culturals van romandre al marge, tot i que durant el període en què el fons d’inversió nord-americà PEAK6 n’era el propietari -fins a final del 2021-, hi va haver sorolloses protestes a l’exterior de l’Oriel Park.

Amb tot, la temporada 2024 ha estat nefasta per al Dundalk, puix que ha estat cuer gairebé sempre, en algun moment cedint-li la plaça al Drogheda -el seu etern rival del comtat de Louth-, i això ha accelerat els problemes que l’han dut al llindar de la desaparició.

Curiosament, en cas de liquidació, no només hauria estat el Dundalk el club afectat, sinó que hauria tingut una repercussió per a molts dels equips de la lliga i és que tots els partits disputats pel Dundalk serien com si no s’haguessin jugat, per la qual cosa, els punts aconseguits contra els Lilywhites serien esborrats de la classificació.

Els més perjudicats haurien estat els que més s’han beneficiat de la mala temporada del Dundalk: el Shelbourne i el Waterford, haurien perdut deu punts; el Galway n’hauria perdut nou; el St Patrick’s Athletic, set; el Derry City, cinc, i el Shamrock Rovers, l’Sligo Rovers, el Bohemian i el Drogheda, quatre.

En termes de classificació, el Shelbourne, actualment líder quatre punts per davant del Derry City, hauria estat superat pels nord-irlandesos per un punt. Un altre beneficiat hauria estat el Drogheda, que en el pitjor dels casos hauria evitat el descens directe i només hauria jugat el play-off pel descens.

Dundalk Football Club is delighted to announce that a takeover of the club has been agreed upon between Brian Ainscough and Dundalk native John Temple.

— Dundalk FC (@DundalkFC) September 17, 2024