És un clàssic de l’estiu dublinès d’ençà del 1920, any en què va celebrar-se la primera edició del Liffey Swim, una prova de natació única al món i és que té lloc al tram més urbà del riu, que divideix la capital irlandesa i que no acostuma a baixar gaire net, tot i que molts anys, la companyia elèctrica ESB té el detall de deixar anar aigua d’una presa riu amunt que fa que el Liffey presenti un aspecte acceptable, fins i tot, algun any, impol·lut. Curiosament, l’origen de la prova era de demostrar que nedar al Liffey no suposava cap risc per a la salut.

En l’edició d’enguany, que era la número 103 i que ha estat organitzada per l’entitat Leinster Open Sea, hi ha hagut 522 participants repartits en dues categories: la masculina, amb 303 nedadors, i la femenina, cada vegada més nombrosa, amb 219. Malgrat que és una competició on hi ha dos guanyadors, un per categoria, al Liffey Swim cadascú va al seu ritme i fins i tot n’hi ha alguns que fan una pausa per a descansar agafant-se a les canoes dels qui controlen que tot es desenvolupi sense incidències.

La prova ha tingut una longitud de 2,2 quilòmetres, que és la distància que separa el Rory O’More Bridge, a tocar de la fàbrica Guinness, de la Custom House. Aquest és el recorregut més habitual i que permet de donar més visibilitat a la prova, atès que passa per la zona més cèntrica de la ciutat, causant una agradable sorpresa a molts ciutadans, a qui costa de creure que en un riu on n’hi ha que no es banyarien ni amb escafandre, s’ompli de nedadors. Òbviament, per ser encara temporada alta, l’esdeveniment també és filmat i fotografiat per les hordes de turistes, sempre amb una càmera a la mà, que durant aquesta època visiten la ciutat.

Altres anys, com durant la construcció del Rosie Hackett Bridge, el recorregut es va traslladar al tram final del riu, amb la meta a tocar del port, cosa que li feia perdre bellesa perquè no passava per sota de ponts icònics com el Ha’penny o O’Connell, aquest darrer essent més ample que llarg, cosa que fa que els participants nedin uns cinquanta metres a les fosques, això sí, tots n’acaben sortint.

Una altra cosa molt habitual és que els familiars dels nedadors segueixin el recorregut a peu pels Quays -o molls- i animin sense parar, alguna vegada, fins i tot, fregant l’histerisme; en el cas de les dones, sembla que entre les participants d’aquesta edició el nom més habitual era Mary... Go Mary! O potser és que tothom animava la mateixa nedadora, enfonsant en el desànim les Sinéads, Aoifes, Eimears, Niamhs, Orlas o Sadhbhs.

I un cop passada la meta en forma d’arc inflable davant de la Custom House i d’haver estat una bona estona en remull a l’aigua del Liffey -que pots comptar tots els bacteris que hi deu haver-, els nedadors pugen unes escales i inicien el procés de desinfecció, que consisteix en una bona ensabonada i una dutxa multiraig, gentilesa dels bombers de Dublin.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV