Anglaterra aprofita les errades d'una fluixa Irlanda

Anglaterra aprofita les errades d'una fluixa Irlanda Jugada de l'Anglaterra-Irlanda / Foto: pantalla Virgin Media TV

Després de les victòries aconseguides en les dues primeres jornades del Sis Nacions, amb una millora de joc en el partit contra Gal·les respecte al debut contra Escòcia, avui Irlanda es presentava al sempre difícil féu anglès de Twickenham amb molta il·lusió, però la realitat tan bon punt ha començat el matx ha estat totalment diferent, amb un domini anglès absolut i amb els verds sense acostar-se a la zona d’assaig.

Una de les característiques més repetides durant els primers minuts han estat els xuts el·líptics cap endavant de George Ford, fent guanyar molts metres als anglesos, que s’han instal·lat gairebé permanentment a la zona de 22 irlandesa. El premi ha arribat al minut 8 quan un xut de Ben Youngs a l’espai, des d’uns 25 metres, ha fet aterrar la pilota a la zona d’assaig fent bots estranys; Jonathan Sexton no ha pogut controlar-la i ha caigut en mans de Ford, que només ha hagut de plantar-la a terra, 5-0. Conversió d’Owen Farrell, 7-0.

Al minut 15 Sexton hauria pogut escurçar la distància al marcador mitjançant un cop de càstig però, malgrat que la posició era força centrada, el capità irlandès ha errat amb un xut molt dolent que ha sortit desviat a l’esquerra, probablement per la manca de concentració derivada de l’error que havia permès el primer assaig anglès set minuts abans.

De fet, els xuts dels irlandesos no han estat de gaire qualitat i els del Trèvol han tingut una gran dificultat a l’hora d’allunyar la pilota de la zona de perill, amb puntades cap endavant en què no es guanyaven gaires metres o fins i tot amb els anglesos blocant-los.

Els locals han ampliat l’avantatge al minut 25 amb una jugada molt semblant a la del primer assaig; Ford ha xutat a l’espai fins a la zona de marca i en aquesta ocasió no hi ha hagut error irlandès -tot i que Jacob Stockdale hauria pogut fer una mica més- sinó que l’oval ha estat engospada directament per Elliot Daly, que l’ha plantada a terra. De tota manera, l’àrbitre del partit, el sud-africà Jaco Peyper, ha demanat de revisar la jugada amb el jutge de televisió per un possible fora de joc en el moment en què Ford feia el xut a l’espai, cosa que s’ha vist que no havia passat i l’assaig s’ha donat per bo, 12-0. Conversió de Farrell, 14-0.

La resta de la primera part ha continuat amb una inoperant Irlanda defensant-se dignament però sense crear cap mena de perill i al minut 39 un cop de càstig transformat per Farrell ha deixat els anglesos amb un clar avantatge al marcador: 17-0.

La segona part ha començat amb un joc molt esperançador dels verds, que han estat uns quants minuts assetjant la zona de marca anglesa, un fet que ha desesperat alguns jugadors de la Rosa, com Farrell -fill del seleccionador d’Irlanda, Andy Farrell- enganxant-se com una paparra a la cama de CJ Stander, que no se’l treia del damunt ni amb uns vistosos cops.

El premi per als verds ha arribat al minut 50 quan després de diversos embats aturats per una heroica defensa anglesa a tocar de la línia de marca, Robbie Henshaw ha pogut escapolir-se i fer un assaig que feia pujar els primers punts a la casella irlandesa del marcador, 17-5. Sexton ha tornat a errar la conversió amb un altre xut força desviat tot i que en aquesta ocasió la posició no era tan centrada.

Al minut 62 Anglaterra ha sentenciat definitivament el partit amb un assaig de Luke Cowan-Dickie després que el mol (grup) girés sobre si mateix i patís una escissió en el moment en què els anglesos eren al costat més proper a la zona de marca, on han arribat en un grup format per jugadors dels dos equips que han quedat apilats just sobre la línia d’assaig, 22-5. Conversió de Farrell, 24-5.

Tres minuts després, Anglaterra hauria pogut engrandir l’avantatge quan May ha pispat una pilota a John Cooney en ple atacat irlandès a la zona de 22 anglesa, ha avançat molts metres, però quan ha vist que seria atrapat per Henshaw, ha xutat a l’espai i ha estat placat per l’irlandès, que ha arribat una mica tard, tot i que finalment l’àrbitre ha considerat que l’acció de placatge s’havia iniciat abans que May xutés endavant i no hi ha hagut penalització.

Durant els darrers deu minuts Irlanda ha mostrat la seva millor cara, amb jugades trenades i atacant contínuament; al minut 75, un xut a l’espai cap a una de les cantonades ha estat massa llarga i Peter O’Mahony no hi ha arribat per molt poc, xocant contra la bandera inflable de la cantonada.

De tota manera, l’esforç d’Irlanda ha tingut la recompensa quan ja passaven més de dos minuts del temps reglamentari, amb un llarg atac molt a prop de la zona de marca que ha acabat amb un assaig d’Andrew Porter, el primer d’aquest dublinès de 24 anys amb el Quinze del trèvol, que deixava el marcador en un ja més arreglat 24-10. A més, Cooney ha fet la conversió, 24-12.

Així doncs, Irlanda perd l’opció d’emportar-se el Grand Slam (guanyar tots els partits) però encara té possibilitats de guanyar el torneig. En aquest sentit, dissabte 7 de març s’enfrontarà a Itàlia a casa, un matx que hauria de ser un simple tràmit atesa la baixa qualitat dels transalpins, condemnats de fa molts anys a endur-se la cullera de fusta (perdre tots els partits).

I a la darrera jornada, el dissabte 14 de març, s’ho jugaria tot contra França a París en un duel que, en cas que els Bleus guanyin el 8 de març a Murrayfield contra Escòcia, seria d’alta volada perquè França podria endur-se el Grand Slam -o Grand Chelem, en francès- i faria recuperar la grandeur que els del Gall van perdre ja fa uns anys. En cas de victòria irlandesa a l’Stade de France, endur-se el torneig dependria de diversos factors com altres resultats, punts aconseguits i bonificacions.  

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt