Dimecres passat va començar al Tribunal de Justícia un dels diversos judicis que se celebraran durant els mesos vinents, o fins i tot anys, relacionats amb les males pràctiques a l'antic Anglo Irish Bank, posteriorment rebatejat amb el nom d'Irish Bank Resolution Corporation i que va ser liquidat pel govern. L'Anglo Irish Bank va ser la primera entitat bancària a ser nacionalitzada, la tardor del 2008, a fi d'evitar-ne la fallida.

El primer capítol del serial té com a protagonistes tres antics executius del banc, Seán Fitzpatrick (foto), Pat Whelan i Willie McAteer, acusats d'aconsellar fraudulentament un selecte grup d'inversors de l'establishment irlandès conegut com a Maple 10 i a la família de l'exmagnat Seán Quinn a l'hora de comprar accions del banc.

A fi de posar els no entesos en situació, el catedràtic d'Economia a la University College Cork, Seamus Coffey, va explicar com funcionava la pràctica coneguda com a Contracte per Diferències (CDF) i per a fer-ho fàcil va dir que era com apostar per un cavall però sense ser-ne el propietari.

Aplicat a les accions el CDF no requereix cap inversió sinó que és com apostar per les accions sense pagar res; si les accions pugen, el guany és la diferència, però en la mateixa lògica, si baixen l'inversor ha de pagar la diferència respecte al preu inicial (no pagat) i en el cas de Seán Quinn va ser això darrer.

Quinn va fer una gran aposta a l'Anglo Irish mitjançant CDF's fins al punt de controlar el 24% de les accions, però el preu va passar dels 17,53 euros el juny del 2007 fins als 4 euros el juliol del 2008, fet que va suposar que Quinn hagués de demanar un préstec al banc per a fer front a les pèrdues en espera que el preu tornés a pujar.