La greu situació per la que passen les finances públiques d’Irlanda implica que per quadrar el pressupost s’hagin de fer malabarismes retallant l’estat del benestar i alhora incrementant els impostos. Com que a vegades fer les dues coses alhora no és possible el govern intentarà facilitar la tasca als contribuents encara que sigui caient molt baix.

La darrera campanada l’ha donada la ministra de Benestar Social, Joan Burton, que s’ha mostrat molt comprensiva amb la gent d’una certa edat que no té gaires recursos econòmics proposant que el pagament de l’impost de l’habitatge, que aproximadament anirà dels 200 als 400 euros anuals en funció del valor de l’immoble,  es pugui fer a terminis en imports petits deduïts de la pensió o d'altres subsidis.

La ministra, però, ha anat una mica més enllà –o una mica més avall- i ha proposat que aquells que vagin tan justos que no puguin pagar res en vida difereixin el pagament fins a la seva mort, moment en què l’import degut es descomptaria de l’herència.

Les crítiques per haver arribat a aquest nivell no s’han fet esperar: bàsicament s’ha demanat al govern que deixi els morts tranquils i es preocupi més pels banquers i els polítics corruptes. També hi ha qui no veu clar que, amb l’experiència de la taxa de 100 euros en què el govern ha demostrat no saber ni quantes cases hi ha a Irlanda, l’administració sigui capaç de gestionar un impost com aquest.

Font: The Journal.ie