A la Docker's Church fan pagar l'ombra a preu d'or

A la Docker's Church fan pagar l'ombra a preu d'or La Docker's Church, al City Quay (Dublin 2) / Foto: Liffey

Els edificis que hi havia al llarg dels molls de Dublin al tram final del riu Liffey han anat sucumbint, un a un, a la pressió especulativa del sector immobiliari i en un període força curt de temps, la zona ha canviat totalment la seva fesomia, passant de tenir un paisatge gris, industrial i decadent a ser un continu de moderníssims edificis de vidre amb molta llum, que allotgen les oficines de prestigiosos despatxos d’advocats, de bancs o de consultores de renom internacional.

De tota manera i a semblança de l’Astèrix davant la pressió territorial dels romans, hi ha edificis que aguanten els embats immobiliaris, alguns amb més gràcia que altres, i mantenen la seva posició intacta. És el cas de l’església de l’Immaculat Cor de Maria, una parròquia catòlica construïda el 1863 al City Quay, que també és coneguda com a Docker’s Church, atès que antigament a la zona vivien molts treballadors del port.

Essent un lloc sagrat i amarat de l’esperit combatiu dels portuaris, aquesta església ha romàs dempeus i no només no ha claudicat davant els cowboys del totxo que ja fa anys que viuen una nova febre d’or, sinó que fins i tot s’hi va encarar exigint -i rebent- una compensació per la pèrdua de llum causada per la construcció d’un edifici just al costat, com així ho revelen els comptes de l’Arquebisbat de Dublin per al 2018, amb una transferència de 3,5 milions d’euros.

En qüestió de manca de llum, el flanc est és el més problemàtic a causa de les vuit plantes que té l’edifici d’oficines de la consultora Grant Thornton i que va ser l’origen de la compensació, amb l’agreujant que és d’un estil arquitectònic als Antípodes del de l’església. El flanc sud és el segon més problemàtic, amb edificis de fins a sis plantes, tot i que amb una separació que permet que el sol il·lumini l’església.

D’altra banda, pel costat nord no cal preocupar-se, atès que hi ha el Liffey, però per l’oest tot dependrà del fat d’un edifici de maó vermell que, tenint en compte el preu que es paga per metre quadrat a la zona, no seria gaire difícil que sucumbís als cants de sirena dels promotors immobiliaris àvids de diners.

Parlant de calés... Doncs com sempre! Problemes! En aquest sentit, dels diners rebuts, ingressats en un compte de l’Arquebisbat, un milió i mig va servir per a millorar una escola adjacent -la City Quay National School-, arreglar el pati de l’església i pagar la minuta dels advocats que havien aconseguit la compensació. Així doncs, encara resten dos milions d’euros, que haurien de servir per a restaurar algunes parts de l’església, un treball urgent per al qual van rebre el permís urbanístic a final del 2020, però sembla que l’Arquebisbat no afluixa la mosca.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt