L’any 2017, després de veure que a l’edifici de Dame Street que havia estat la seva seu d’ençà del 1979 ja no hi cabien, el Banc Central d’Irlanda va traslladar-se fins a North Wall Quay, a les Docklands, a un edifici de vuit plantes que, de fet, són dos, units per una passarel·la situada a la segona planta a fi de salvar la plaça que hi ha entremig. 

D’altra banda, ara l’edifici és molt bonic i modern, amb un color daurat que projecta una imatge de riquesa, força adient tractant-se d’un banc central, però durant uns quants anys va ser una estructura de formigó abandonada i és que, inicialment, havia de ser la seu de l’Anglo Irish Bank, la primera entitat financera a haver de ser rescatada per l’Estat després de l’esclat de la bombolla immobiliària i bancària de fa setze anys.  

Tanmateix, malgrat que s’acceptaven donatius -la ironia que no manqui mai-, va ser el regulador financer qui va haver de salvar una altra vegada l’Anglo Irish Bank, o més aviat el seu projecte de seu, una feina força complexa atès que s’havia de conservar l’estructura.  

El projecte va anar a càrrec del despatx d’arquitectura Henry J Lyons, que va convertir-lo en un lloc de treball que facilita la cooperació i el benestar dels empleats i pel que fa al banc com a institució, il·lustra la transparència -puix que els panells daurats deixen entreveure què hi ha darrere- així com la sostenibilitat, obtenint un certificat B2 -el cinquè millor en una escala de quinze- en el rànquing d’eficiència energètica.  

El resultat final és un edifici que destaca per sobre dels altres, sobretot pel color i per la forma del seu embolcall, que no és rectilini. De fet, potser és per això que la fauna aviar de la zona -sobretot gavines- s’hi sent molt atreta, fins al punt d’obligar els responsables de manteniment del banc a instal·lar uns dispositius emissors de sons que espanten els ocells, que molt sovint romanien dempeus sobre equipaments elèctrics.  

Això va generar moltes queixes dels veïns, molestats pel so repetitiu i regulat durant les vint-i-quatre hores del dia i que fou definit per un resident a la zona com el so en el moment àlgid d’una escena de terror d’un film de Hitchcock.   

Tot i la modernor i la bellesa, no tot són flors i violes i és que al Dockland Campus, que és com s’anomena el complex, el banc central hi té uns 1.700 treballadors, més centenars de consultors externs, però només hi ha unes 1.500 taules, fet que obliga a funcionar amb una pauta de treball híbrida i amb hot desking, és a dir, que l’empleat no té una taula fixa, cosa que fa uns anys va generar malestar a la plantilla. 

D’altra banda, durant la mudança de Dame Street cap a les Docklands, el Banc Central volia trasplantar el seu arbre d’or, però el seu trasllat hauria requerit l’habitual inacabable procés de sol·licitud de permís urbanístic, a banda d’un cost aproximat de mig milió d’euros, per la qual cosa, l’arbre va quedar-se a Dame Street, això sí, canviant de cantonada. 

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV