El recentment nomenat ministre d’Economia, Jack Chambers, ha anunciat, per al final del 2025, la liquidació de la NAMA, sigles de National Asset Management Agency, i que el govern va crear l’any 2009 després de l’esclat de la bombolla immobiliària, seguit per la del sector bancari, que havia donat crèdit als cowboys del boom del totxo sense demanar cap garantia i és que molts creien que el període de bonança conegut com a Tigre Celta seria etern o, en el pitjor dels casos, l’aterratge seria molt suau -soft landing, en anglès.

En aquest sentit, de mica en mica i amb molta incredulitat per la magnitud del forat, el govern va endegar una sèrie de mesures a fi d’evitar la fallida del sistema bancari i de gestionar el desastre immobiliari, essent les dues accions més importants el salvament dels bancs -via injecció de diners en ampliacions de capital que, de facto, van suposar la nacionalització de les principals entitats financeres irlandeses, llevat del Bank of Ireland- i la compra d’actius immobiliaris tòxics a bancs i promotors en fallida.

En aquest segon cas, els actius tòxics van anar a parar a la NAMA, que en un primer moment va comprar uns 11.500 de tota mena: terrenys, habitatges nous, promocions immobiliàries a mig construir o préstecs de dubtós cobrament, tractant amb uns vuit-cents deutors, a qui va comprar actius amb un valor nominal de 74.000 milions d’euros per 32.000 milions. Si hi afegim l’activitat dels quinze anys següents, per la cartera de la NAMA hi han passat unes seixanta mil propietats i uns cinc mil deutors particulars.

A més, també ha construït al voltant de trenta-set mil habitatges nous i tres mil habitatges socials, participant també en la regeneració de les Docklands -el tram final del riu Liffey-, que és una zona on molts van enganxar-se els dits de mala manera quan va esclatar la bombolla, fent que alguns edificis, com el que ara és la seu del Banc Central, romanguessin a mig construir durant uns quants anys o que projectes faraònics fossin desats en un calaix per no tornar a veure la llum mai més.

Pel que fa al balanç econòmic d’aquest experiment i tot i les crítiques que ha acaparat en algunes ocasions -tant per vendre actius a grans corporacions a un preu inferior al de mercat com per la benevolència amb alguns dels promotors que tenien un deute més elevat-, el resultat de les operacions de la NAMA ha estat positiu, amb un benefici de 5.200 milions d’euros, havent tornat el deute de 32.000 milions emès per a comprar els préstecs tòxics i autofinançant-se durant els darrers anys.

D’altra banda, també es dissoldrà l’Irish Bank Resolution Corporation (IBRC), creat per a gestionar el deute de l’antic Anglo Irish Bank, el primer a ser salvat de la fallida i que va revelar les males pràctiques al sector, on es prestava diners sense cap mena de garantia ni control.