L’any 2017, el Banc Central d’Irlanda va anar-se’n de la que havia estat la seva seu a Dame Street durant trenta-vuit anys i va traslladar-se a les Docklands, en un edifici molt modern i de més superfície, que permetia d’encabir totes les operacions del regulador financer, a qui l’edifici de Dame Street se li havia fet petit; tota una paradoxa veient la grandiositat del bloc plantat al costat de Temple Bar, una zona on dominen els edificis baixos de maó vermell.

Un any després, el 2018, els nous propietaris -la inversora immobiliària Hines and Peterson- van anunciar un acord amb WeWork -una empresa de lloguer d’espais compartits-, amb una previsió d’obertura per al 2019. De tota manera, entre la paperassa, la pandèmia i els retards a l’hora de dur a terme una extensíssima remodelació de l’interior, no va ser fins dijous passat que el flamant One Central Plaza va obrir les portes.

Els 6.800 metres quadrats oferts per WeWork es reparteixen entre vuit plantes, on hi ha 1.500 taules de treball, sales de reunions, sales per a conferències, oficines normals, oficines suite, cabines telefòniques i dutxes, entre altres coses, que hom pot llogar per un període de durada molt flexible, fins i tot per hores, cosa que encaixa perfectament amb la manera de treballar sorgida de la pandèmia, en què molts no tenen oficina i fan la feina a casa on, òbviament, no poden fer reunions amb clients o col·legues.

Tanmateix, la cirereta del pastís és a dalt de tot, amb dues plantes on hi ha un restaurant amb vistes panoràmiques de 360 graus -una mica a l’estil del Gravity Bar de la fàbrica Guinness. L’edifici també permet l’entrada de gossos i hi ha un aparcament especial per a bicicletes, ideal per als que vagin a la feina pedalant, que acostumen a ser modernets que treballen des d’aquesta mena de llocs.

D’altra banda, a la planta baixa ja fa mesos que opera un establiment de Krispy Creme, essent el segon local d’aquesta franquícia de venda de berlines a la capital irlandesa; la primera fou notícia, més enllà del fet que obrís a Dublin, per les llargues cues que es formaven al Drive Thru, és a dir, els que recollien la comanda sense baixar del cotxe, que cansats d’esperar, feien sonar el clàxon contínuament, fins i tot durant la nit, cosa que va obligar el local a tancar el Drive Thru a partir del vespre i fins al matí.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV