Els avenços tecnològics en matèria de transaccions monetàries han fet que cada vegada sigui més habitual de pagar electrònicament, sigui via mòbil, per internet o amb targeta, una tendència que va accentuar-se arran de la pandèmia i és que molts temien de contagiar-se tocant monedes o bitllets, que passen per moltes mans -no sempre netes- en un període curt de temps. De fet, ja hi ha alguns establiments que no accepten diners en efectiu.

Una altra complicació a l’hora d’accedir al cash és que cada vegada hi ha menys caixers automàtics disponibles, sobretot arran del tancament de moltes oficines bancàries durant els darrers anys, en què el sector ha incentivat la gestió per via telemàtica en detriment de la presencial, cosa que ha dificultat la vida a la clientela tecnològicament menys hàbil, com la iaia que sovint anava a l’oficina i pronunciava el clàssic dels clàssics: tregui’m trenta euros d’aquest compte i posi-me’ls en aquest altre, si us plau.

De tota manera, el govern vol garantir a tothom l’accés als diners i és per això que prepara una nova legislació en què destaca el fet que les comunitats locals podran demanar la instal·lació d’un caixer automàtic, tot i que hauran de prepara un business case, és a dir, demostrar que no reben un servei bancari adequat, i en cas que sigui justificat el Banc Central podrà obligar les tres entitats bancàries principals de la República -les conegudes com a pillars banks: Bank of Ireland, AIB i PTSB- a instal·lar-ne un.

D’altra banda, més endavant es decidirà si alguns sectors i establiments comercials concrets estaran obligats a acceptar diners en efectiu; en aquest sentit, ja fa anys que el govern incentiva els pagaments telemàtics, però algunes empreses que han implementat una política de no acceptar diners en metàl·lic, com Applus, que gestiona el servei de la ITV, han rebut una allau de crítiques que les han obligades a fer marxa enrere.