Serial objectors, el negoci de fer diners fent la guitza

Serial objectors, el negoci de fer diners fent la guitza An Bord Pleanála, a Marlborogh Street (Dublin 1) / Foto: Liffey

Un dels actors principals en qualsevol procés de sol·licitud de permís urbanístic és el serial objector -o objector en sèrie-, és a dir, un individu que presenta objeccions a qualsevol projecte encara que la seva execució no tingui cap impacte sobre els seus interessos ni li generi cap molèstia, com tapar-li la vista des de la finestra de casa; de fet, a vegades hi ha qui objecta a projectes situats a centenars de quilòmetres, només per a divertir-se tot fent la guitza al sol·licitant del permís.

De tota manera, hi ha qui ho fa per a guanyar diners, com ha pogut comprovar el programa RTÉ Investigates, que ha tret a la llum un entramat de pràctiques d’ètica dubtosa en què uns individus sense escrúpols presenten objeccions a projectes immobiliaris amb l’objectiu de retardar l’inici de les obres i com que això suposa un cost addicional per al promotor, en alguns casos de milions d'euros, és força habitual que a fi de desencallar el cas a An Bord Pleanála, el regulador urbanístic que decideix si atorga el permís o no, el promotor s’avingui a pagar diners a canvi que es retirin les objeccions.

El documentari d’RTÉ, titulat The Planning Trap (La Trama de la Planificació [Urbanística], destapa diversos casos en què promotors immobiliaris paguen allò que en l’argot del sector s’anomena goodbye money, un nom que descriu perfectament la situació: hom paga, a vegades desenes de milers d’euros, i adéu-siau a les objeccions.

Un dels casos amb un toc més mafiós inclòs al documentari, amb imatges filmades amb càmera oculta, és el dels germans Micheál i John Callaghan, que van negociar la retirada d’una objecció amb un promotor immobiliari dins d’un cotxe al costat d’An Bord Pleanála i en què, després d’arribar a un acord, van retirar l’objecció.

Alguns experts en planificació urbanística asseguren que aquestes pràctiques són molt nocives per als processos de sol·licitud de permisos, a banda de no ser gens ètics. A més, la normativa no permet de presentar objeccions si l’objectiu és únicament la cerca d’un guany econòmic, però d’ençà de l’any 2000, quan a An Bord Pleanála se li va atorgar la potestat d’invalidar aquestes objeccions, no ho ha fet mai.

 

Torna a dalt