Tot i que les tarifes elèctriques han començat a baixar -fins i tot amb una competició entre companyies a veure qui redueix més el preu-, les bonificacions del govern al rebut de la llum s’aplicaran de nou després que així ho anunciés el passat mes d’octubre el ministre d'Economia, Michael McGrath, durant la presentació del Pressupost per al 2024. Així doncs, uns 2,2 milions d’habitatges es beneficiaran de tres bonificacions -de 150 euros cada una-, que coincidiran amb bona part de l’època més freda de l’any, més concretament, desembre, gener i el ja més suau i primaverenc abril.

A més, els abonats no han de fer res, atès que el que es coneix com a electric credit s’aplica directament al rebut, una mesura que ja va dur-se a terme l’any passat -amb tres bonificacions de dos-cents euros- i és que el govern, amb l’espiral a l’alça del cost de la vida dels darrers anys, sobretot amb relació al proveïment energètic, ha mirat d’apaivagar el descontentament popular ficant diners directament a la butxaca dels ciutadans, tant amb un augment de l’import dels subsidis com implementant bonificacions al rebut de la llum o rebaixant impostos.

D’altra banda, en aquesta ocasió hi ha dos canvis respecte als electric credits anteriors. En aquest sentit, ara també se’n beneficiaran els qui tinguin un subcomptador connectat al comptador principal, una cosa força habitual en habitatges que han estat dividits en més d’una unitat; per contra, els habitatges identificats amb un consum molt baix durant quatre trimestres consecutius, fet que, probablement, significa que són buits, no rebran la bonificació, tot i que haurà de ser extremadament baix a fi de no penalitzar aquells que, per qualsevol motiu -vida austera o gent estalviadora de mena- no gasten gens d'electricitat.

Curiosament, molts consideren que la bonificació elèctrica és una mesura electoralista impulsada pels tres partits que formen part del govern -Fianna Fáil, Fine Gael i Verds- a fi de millorar les seves expectatives demoscòpiques, però segons els sondejos, sembla que no tenen un impacte gaire rellevant, si més no a llarg termini, perquè el Sinn Féin continua liderant còmodament les enquestes, a vegades, amb més suport que Fianna Fáil i Fine Gael junts.