Un fet força habitual quan hom creua informació de bases de dades de dos ens públics és que hi hagi diferències notòries a causa de la murrieria d’alguns ciutadans, que aprofiten l’obsolescència dels sistemes i procediments de diversos departaments i agències estatals per a estalviar-se de pagar impostos o per a cobrar alguna ajuda o subsidi als quals no tenen dret; un dels casos més sonats, ja fa més de deu anys, va ser l’encreuament de dades entre Benestar Social i Justícia, que va revelar que hi havia fugits de la justícia -o algun representant seu- que anaven a cobrar un subsidi setmanalment a la Post Office.

I ara, l’encreuament entre les dades del Cens 2022 i les de la Residencial Tenancies Board (RTB), l’agència estatal que s’encarrega de regular el sector del lloguer d’habitatges, ha revelat que hi ha una diferència de 84.179 entre uns i altres. En aquest sentit, compilant les respostes donades al formulari del Cens s’arriba a la xifra de 330.632 habitatges de lloguer, mentre que el 2022, al registre de l’RTB només n’hi havia 246.453.

Òbviament, el gros de la diferència té una causa molt concreta i que tothom coneix, atès que és una característica molt comuna al sector: els rogue landlords, és a dir, els propietaris que no registren el contracte d’arrendament a l’RTB i així, com que el lloguer no figura enlloc, probablement no declaren els ingressos a Hisenda i s’estalvien de pagar impostos.

D’altra banda, sembla que això dels rogue landlords també és la causa per la qual molts llogaters no han demanat el rent tax credit, una reducció d’impostos de cinc-cents euros anuals a la qual tenen dret tots aquells que lloguin un habitatge i hagin pagat més de cinc-cents euros en impostos, perquè com a tot arreu, els Revenue Commissioners no et donen més del que tu els hagis donat a ells abans.

Segons les dades publicades per Hisenda el setembre passat, 202.982 persones havien sol·licitat el tax credit per al 2022, 34.102 ho havien fet per al 2022 i el 2023 i 15.233, per al 2023; unes xifres molt baixes si es té en compte que els beneficiaris, és a dir, persones que viuen de lloguer, són uns 400.000. 

Font addicional: The Journal.ie