Grafton Street, el vaixell insígnia del comerç dublinès

Grafton Street, el vaixell insígnia del comerç dublinès El Brown Thomas, a Grafton Street (Dublin 2) / Foto: Liffey

A Dublin hi ha diversos eixos comercials i molts shopping centres, sobretot als afores, però a l’hora de parlar sobre comerç destaca un nom: Grafton Street, una elegant via urbana que va de green a green, més concretament de College Green fins a Saint Stephen’s Green i que d’ençà de mitjan anys vuitanta és d’ús exclusiu per a vianants, fet que encara el fa més atractiu perquè hom hi pot passejar tranquil·lament tot mirant vitrines.

Grafton és un nom amb molt de caché i és per això que el gros de les marques més prestigioses del món hi té botiga, malgrat que també hi ha establiments low-cost, com un McDonald’s que, d’altra banda, és el que més factura de tot Irlanda. Tanmateix, de fa uns anys, la normativa municipal prohibeix noves obertures de negocis que puguin danyar la reputació del carrer, fet que, de facto, impedeix d’obrir-hi restaurants de menjar ràpid o botigues de telefonia mòbil.

Òbviament, com a tot arreu, les modes canvien, hi ha marques que esdevenen obsoletes, les compra una empresa més grossa o acaben fent fallida, per la qual cosa els comerços presents a Grafton van evolucionant amb el pas del temps. Amb tot, n’hi ha que ja fa més d’un segle que són allà, com és el cas dels luxosos grans magatzems Brown Thomas, que apareixen a la novel·la Ulisses, de James Joyce, i on Leopold Bloom resta bocabadat pels teixits de seda i les figures de porcellana.

D’altra banda, el carrer Grafton va ser anomenat així en honor de Charles Fitzroy, segon duc de Grafton, nét il·legítim de Carles II d’Anglaterra, que tenia terres a la zona, fet pel qual podria entrar en el punt de mira dels qui volen netejar el nomenclàtor dublinès de noms associats amb l’època colonial britànica, amb aristòcrates, terratinents, presumptes esclavistes, cases reials i tota mena de personatges o llocs sense cap connexió amb la Irlanda d’avui.

De tota manera, amb els diners no s’hi juga i ben segur que canviar-li el nom generaria un fort rebuig, sobretot dels qui tenen botiga en aquest carrer i és que és una adreça que dóna molt de prestigi al negoci i això que, durant els diversos confinaments al llarg de la pandèmia, molts comerços van haver d’abaixar la persiana per sempre, en alguns llocs i fins i tot creixia herba i molts van donar el carrer per mort, assegurant que ja no tornaria a ser mai com abans, una previsió apocalíptica que, passejant avui pel carrer, ha quedat clarament desmentida.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt