L’any 2008, a l’inici de la crisi bancària provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària, el govern va decidir de salvar les entitats financeres irlandeses mitjançant una injecció de diners via ampliació de capital que, de facto, va nacionalitzar els bancs, llevat del Bank of Ireland, en què el percentatge del nombre d’accions en mans estatals no va ultrapassar mai el 50%. Bank of Ireland va ser l’excepció, per contra, la resta de bancs van acabar tenint l’Estat com a accionista majoritari, de fet, gairebé únic, atès que controlava el 99,9% dels títols.

Va ser el cas d’AIB, malgrat que, vist ara, no va ser tan mal negoci perquè la venda esglaonada de les accions més els dividends ha reportat a les arques públiques al voltant de tretze mil milions d’euros, incloent-hi els 480,5 milions de la darrera remesa, en què l’Estat va vendre un 5% dels títols a un preu per acció de 3,64 euros, és a dir, un 23% superior al preu assolit durant la darrera venda d’accions, que va tenir lloc el passat mes de novembre, il·lustrant perfectament l’interès dels inversors, sobretot fons institucionals internacionals.

D’altra banda, amb la venda d’aquest paquet del 5% el percentatge d’accions controlat per l’Estat ja és inferior al 50%, per la qual cosa hom podria dir que, després de quinze anys, AIB ha estat desnacionalitzat, malgrat que hi ha qui critica el govern per vendre’s una entitat que ara és rendible i que genera ingressos per a l’Estat.

Responent a les crítiques, sobretot dels partits de l'esquerra radical i anticapitalista, el departament d’Economia assegura que gestionar un banc no és una de les seves activitats i que aquesta és una tasca reservada al sector privat. Ara, l‘Estat controla el 46,9% d’AIB, que amb el preu actual de les accions suposa un valor de 4.700 milions d’euros.