Un estudi dut a terme per l’ONG ecologista Greenpeace ha deixat Dublin a la darrera posició d’un total de trenta capitals europees en matèria de títols de transport públic i és que malgrat les millores implementades durant els darrers anys, sobretot amb relació a l’ús de targetes com la reeixida Leap Card, que és a la butxaca del gros dels commuters, i l’abandonament gairebé total de les monedes, en alguns aspectes la capital irlandesa encara resta molt lluny de les bones pràctiques dels sistemes de transport públic del continent europeu.

A l’hora de fer la classificació es tenia en compte factors com la simplicitat del sistema tarifari, la varietat de títols de transport -sobretot els vàlids per a tota la xarxa-, el cost així com els descomptes per a col·lectius com jubilats, estudiants o població vulnerable. El resultat de Dublin va ser de 36 punts sobre 100, essent la causa principal de la debacle el fet de no tenir un títol a llarg termini -mensual o anual- per a tota la xarxa de transport públic.

En aquest concepte concret, que era el més important de tots perquè hi havia seixanta punts disponibles -el 60% del total del còmput-, a Dublin li n’han donat zero, igual que a Londres, fet que ha enviat la capital irlandesa a la cua de la classificació.

Un altre camp on Dublin puntua molt baix és als descomptes per a gent amb ingressos baixos, en què només aconsegueix un punt dels cinc possibles. Per contra, a la resta d’apartats obté la puntuació màxima, és a dir, que llevat del títol de transport global mensual o anual i no oferir descomptes a gent amb pocs ingressos, la resta està prou bé, tot i que l’estudi també alerta del cost del transport, en què destaca com una de les ciutats més cares. De Dublin, Greenpeace també valora el fet que les persones a partir dels seixanta-sis anys així com els que tenen alguna mena de minusvalidesa i els seus cuidadors poden viatjar de franc.

La classificació l’encapçalen tres ciutats empatades a cent punts: Tallinn, Luxemburg i la Valetta, en els darrers dos casos, amb transport públic gratuït per a tothom. Curiosament, algunes capitals considerades models a seguir en matèria de mobilitat, si més no amb relació a xarxa, connectivitat i qualitat, ocupen posicions força baixes; és el cas d’Oslo (20), Berlin (23), Copenhague (24), Amsterdam (28) i Londres (29).