Si la crisi de manca de mestres a les escoles irlandeses no fos prou greu, amb vacants que romanen sense emplenar durant mesos o anys i amb centres d’ensenyament que es veuen obligats a compartir professors, ara només faltava que arribessin els australians amb els seus cants de sirena de sempre i que en aquesta ocasió tenen l’objectiu de convèncer els professionals irlandesos del sector educatiu a anar a treballar als Antípodes.

En aquest sentit, en alguns panells publicitaris de Dublin hom pot veure anuncis amb els estereotips més gastats d’Austràlia, és a dir, un cangur, una platja, temps assolellat i una previsió de bon temps. Òbviament, una de les coses més importants d’una feina, el salari, també l’anuncien com a molt bo, entre 50.000 i 72.000 euros -en dòlars australians-, depenent de l’experiència, i amb plusos de fins a 7.000 euros per a qui vagi a zones rurals allunyades de les ciutats principals; al paquet també s’inclouen les despeses de trasllat, fins a 3.000 euros.

Un altre avantatge que tenen els australians a l’hora de pispar mestres a Irlanda és que en ambdós països es parla la mateixa llengua i tenen una cultura molt semblant, a banda que, tot i ser als Antípodes, al país austral hi ha molta gent d’origen irlandès, tant descendents dels primers que hi van arribar ara fa uns segles, principalment presos que l’imperi britànic volia tenir ben lluny, com de persones que hi han anat a cercar una oportunitat més recentment fugint de les cícliques crisis econòmiques que han afectat Irlanda, sobretot als anys vuitanta, quan hi va haver una forta emigració, i la de fa quinze anys arran de l'esclat de la bombolla immobiliària, que va enfonsar la banca i de retruc la resta de l’economia.

Amb tot, els mestres no són els únics que durant els darrers anys han estat temptats pels australians i ja abans, mitjançant el mateix esquer de sol, salari i bones condicions laborals, policies i sobretot personal del gremi de la salut n’han estat l’objectiu, en aquest segon cas, amb anuncis col·locats estratègicament a prop d’hospitals a fi d’enxampar alguns sanitaris a la sortida de la feina amb la guàrdia abaixada després d’una maratoniana jornada laboral. Curiosament, les ràtzies aussies sempre afecten sectors en què no hi ha personal sobrer, ans al contrari, per la qual cosa les temptatives foranes de pispar professionals agreugen encara més la situació dels que romanen a Irlanda.