El fet que la ciutat de Dublin tingui una capacitat d’allotjament força reduïda en comparació amb altres capitals europees suposa que quan hi ha un esdeveniment multitudinari els preus s’enfilin de mala manera, com durant un congrés internacional amb milers d’assistents, un partit de rugbi del Sis Nacions, concerts d’alguna estrella de la música que no fa gaires actuacions al continent i la festa per excel·lència, Sant Patrici, amb una desfilada que congrega centenars de milers de persones abillades amb tota mena de parafernàlia i en què destaca el barret verd de leprechaun, la versió irlandesa del follet de bosc.

A més, enguany ja s’ha recuperat totalment la normalitat -l’any passat hi va haver desfilada, però el nombre de visitants no va arribar al nivell prepandèmic-, per la qual cosa s’espera l’arribada de desenes de milers de turistes d’ultramar que, evidentment, hauran de dormir en algun lloc. D’altra banda, sabent que els preus seran d’escàndol, molts fan la reserva uns quants mesos abans, però els que sempre fan les coses al darrer moment ho pagaran car.

En aquest sentit, donant una ullada als portals de reserves per al voltant del disset de març, dia del Sant Patró i que cau en divendres -dissabte serà dia de ressaca-, hom pot veure que gairebé tot el peix està venut i que els que encara no tinguin res, la seva estada serà a preu d’or, amb l’agreujant que en molts casos seran autèntiques cofurnes que no vol ningú i que només reserven els que van a la desesperada. La forquilla de preus per una habitació doble per a tres nits van dels 1.900 euros al centre als 1.200 a l’oest de la ciutat.

D’altra banda, la Federació d’Hotels Irlandesos recomana de fer la reserva directament amb l’establiment i evitar de fer la gestió mitjanant portals d’internet, assegurant que els preus acostumen a ser millors i en cas que hi hagi cap problema hom parla directament amb l’hotel i no amb intermediaris que, massa sovint, es fan l’orni i és molt difícil de contactar-hi.

La capacitat hotelera de Dublin ja fa temps que és una font de debat i és que durant els darrers anys hi ha hagut molts esdeveniments que han traslladat la seu a un altre país a fi d’evitar que els hotelers exprimeixin els congressistes amb preus desorbitats. Un dels casos més sonats va ser el de la Web Summit, que el 2016, després de set edicions a la capital irlandesa -algunes amb problemes de WiFi-, va traslladar-se a Lisboa, amb el seu director general, l’irlandès Paddy Cosgrave, assegurant que ja n’hi havia prou; a més, el cas va agreujar-se per les crítiques de Cosgrave cap al govern, que va ignorar totalment les seves demandes.

Font addicional: Newstalk