El Comú de Dublin ha donat el seu vistiplau per a l’enderroc de l’Stephen Court, un edifici format per tres blocs i situat entre els números 18 i 21 del cèntric Saint Stephen’s Green, més concretament a la façana nord d’aquest popular i ben cuidat parc de la capital, i la posterior construcció d’un edifici nou. Si fos en un altre lloc i sobretot un altre edifici, probablement la decisió del departament de Planificació Urbanística hauria passat desapercebuda, però amb Stephen Court és molt diferent perquè les decisions preses des del seu interior van ser un dels molts elements que van provocar un dels episodis més foscos de les darreres dècades: la quasifallida econòmica, només evitada amb l'ajuda financera internacional.

En aquest sentit, l’edifici havia estat la seu de l’Anglo Irish Bank -conegut popularment com a Anglo- fins a la desaparició d’aquesta entitat financera l’any 2011, quan va ser reconvertida en l’Irish Bank Resolution Corporation que, per la seva banda, dos anys més tard, va ser liquidada pel govern de la nit al dia, literalment la mitjanit del set de febrer del 2013, passant el deute de desenes de milers de milions d’euros a les generacions futures mitjançant la conversió de lletres de canvi a bons amb una mitjana de venciment de vint-i-set anys.

De fet, Anglo Irish Bank i edificis són dues paraules amb una relació molt curiosa i és que quan el gener del 2009 el banc va ser nacionalitzat a fi d’evitar-ne la fallida, s’estava construint una nova seu amb tota mena de luxes a les Docklands, molt en línia amb les pràctiques dels executius de l’entitat, que actuaven com si allò fos Hollywood oferint préstecs als cowboys del boom pensant que la bonança econòmica del Celtic Tiger seria eterna.

Curiosament, després d’haver romàs durant uns quants anys com un esquelet de formigó gris i fred, il·lustrant perfectament la greu crisi econòmica que patia el país, l’edifici de les Docklands va esdevenir la seu del Banc Central d’Irlanda que, en teoria, és qui hauria d’haver controlat i corregit les males pràctiques de l’Anglo i del sector bancari en general, atès que, en menor o major mesura, tots van enganxar-se els dits.

Tornant al projecte de construcció del nou edifici, els promotors preveuen de fer una cosa força semblant al que hi ha ara, si més no en terme d'usos, però amb més superfície i un disseny més modern. En aquest sentit, l’edifici actual ocupa tres blocs d’entre sis i set plantes que sumen una superfície total de 14.086 metres quadrats, tots d’oficines, llevat d’un local a la planta baixa ocupat per Starbucks, així com un aparcament al soterrani amb 211 places.

Pel que fa a l’edifici nou, tindrà cinc plantes a la façana, però n’afegirà una o dues més al darrere, fet que permetrà de construir dues terrasses amb vista al parc. També sembla que l’immoble tindrà en compte les tendències en medi ambient perquè disposarà de 297 places per a bicicletes, però només 35 per a cotxes. A més, hi haurà un pati interior enjardinat que serà d’accés públic. El gros de l’espai serà per a oficines, però també hi haurà un local comercial i un centre artístic; en total, 21.219 metres quadrats, és a dir, un increment del 50% respecte a l’edifici actual.

Més informació AQUÍ.

Stephen Court quan era la seu de l'Anglo Irish Bank / Foto: Liffey (arxiu)