Fracàs total de la regulació dels apartaments turístics
L’any 2019, enmig d’una crisi d’habitatge que encara dura -de fet, segons les darreres xifres de gent sense llar, s’ha agreujat-, el govern va implementar una nova normativa que limitava el model de negoci de companyies com Airbnb; en aquest sentit, només es permetia de llogar una habitació mitjançant aquesta mena de plataformes si era una primera residència, és a dir, que el propietari hi residia habitualment, i estava situada en una rent pressure zone (zona en què hi ha una limitació a l’hora d’incrementar el preu del lloguer); altrament, s’ha de demanar un permís sol·licitant un canvi d’ús.
De tota manera, fent un encreuament de dades entre anuncis d’Airbnb en aquestes zones i el nombre de sol·licituds de permís aprovades per les local authorities, que són les administracions locals que ho gestionen, hom pot veure clarament que la cosa grinyola de mala manera. En aquest sentit, s’han sol·licitat 142 permisos i només se n’han aprovat cinquanta; per contra, segons el web Inside Airbnb, el proppassat vint-i-u de desembre, a tot Irlanda, hi havia 16.181 habitacions o apartaments disponibles, 3.786 a Dublin; evidentment, algunes essent primeres residències i operant dins de la legalitat.
De fet, que la cosa no funciona es fa evident al comtat de Dublin, dividit en quatre ens locals o councils – Dublin City, Dún Laoghaire-Rathdown, Fingal i South Dublin- puix que, per exemple, a la zona administrada pel Comú de Dublin -Dublin City Council- només s’han rebut 29 sol·licituds entre el 2019 i el 2021; el 2022 no se’n va rebre cap. Aquestes xifres han estat publicades a la resposta del govern a una qüestió parlamentària formulada pels Social Democrats. En aquest sentit, Cian O’Callaghan, portaveu dels socialdemòcrates en temes d’Habitatge, ha criticat el govern per la seva deixadesa en aquest camp, assegurant que era evident que la nova normativa fracassaria.
Per la seva banda, el govern, de la mà de Catherine Martin, ministra de Turisme, implementarà una nova normativa per a segones residències, que els propietaris hauran de registrar a Fáilte Ireland, l’ens que gestiona la promoció turística de l’illa, en cas que lloguin la casa per períodes d’una a vint-i-una nits. Els propietaris que publiquin un anunci d’una casa que no tingui permís, s’enfrontaran a una multa fixa de 300 euros, que podria acabar sent de 5.000 en cas de passar pel jutjat. I les plataformes, abans de publicar l’anunci, hauran de verificar que la casa està inscrita al registre de Fáilte Ireland i que té el permís.
Font: The Journal.ie