A l’inici de la pandèmia, quan molts països van restringir la mobilitat internacional, Hisenda va permetre a les companyies amb seu a Irlanda que els empleats que volguessin treballar de manera remota des d’un altre país ho poguessin fer sense que això suposés cap canvi en el tractament de l’impost de Societats, que les empreses continuaven pagant a Irlanda. Així doncs, hi va haver milers d’assalariats, sobretot a les multinacionals de les noves tecnologies amb seu a Dublin, on hi ha un alt percentatge d’estrangers, que se’n van anar cap al país d’origen, en principi, temporalment.

Tanmateix, el passat mes de gener, un cop aixecades les restriccions després de l’alleujament de la situació pandèmica, Hisenda va informar que s’acabava el tracte i que tots aquells que se n’havien anat havien de tornar; el problema és que la greu crisi d’habitatge que de fa anys afecta Irlanda, fruit de la diferència entre oferta i demanda, fa que ni els qui tenen els salaris més alts puguin trobar allotjament, per la qual cosa, molts empleats encara no han tornat i continuen treballant des d’ultramar.

Això suposa un risc per a Hisenda perquè a l’hora de calcular l’impost de Societats hom té en compte la ubicació de les persones que han pres les decisions més importants a l’hora de generar el benefici de l’empresa; així doncs, les autoritats fiscals d’altres jurisdiccions podrien començar a reclamar una part del pastís, que és força gros perquè dels 15.300 milions d’euros recaptats en concepte d’impost de Societats a Irlanda durant el 2021 -5.800 milions més que l’any anterior-, un 53% correspon a només deu empreses que, per la seva mida i estructura, estan molt exposades a aquest problema de presa de decisions des de l’estranger.

En aquest sentit, segons alguns experts en matèria de fiscalitat internacional, com Cormac Kelleher, de la consultora Mazars, algunes empreses ja han començat a analitzar si una part del benefici atribuït a Irlanda hauria de computar-se com a obtingut en un altre país, sobretot les que tenen molts empleats, teòricament, amb base a Irlanda, però que treballen de fora estant. Si fos així i aquestes empreses també paguessin impostos en altres jurisdiccions, Hisenda es veuria obligada a donar-los un tax credit, és a dir, un import a descomptar a l’hora de pagar altres impostos.

Per la seva banda, un comptable fiscal consultat per l’Irish Times, que vol romandre en l’anonimat perquè treballa amb multinacionals que no vol perjudicar, assegura que altres països ja han començat a examinar aquest assumpte després que diverses empreses amb seu a Irlanda ja els hagin pagat alguns impostos com l’IRPF o contribucions a la Seguretat Social amb relació als empleats que treballen de manera remota, per la qual cosa el comptable anònim assegura que el problema podria esclatar en qualsevol moment.

Font: The Irish Times